Tony Blair no ha fet com la resta d'exdirigents, que una vegada acabat el seu mandat es dediquen a tasques honorífiques, donar conferències i seure en consells d'administració d'empreses multinacionals. Semblava que una vegada fora del número 10 de Downing Street la seva carrera s'havia acabat. Però va obtenir un càrrec nou, el d'emissari per a l'Orient Mitjà del Quartet internacional (UE, EUA, ONU i Rússia) i tot indica que se n'està sortint prou bé, fet que reforça els rumors de fa mesos de que podria ser el primer president elegit per dos anys i mig de la Unió Europea, a partir de l'entrada en vigor del nou tractat europeu el gener del 2009.
Per arribar a ser emissari del Quartet internacional per a l'Orient Mitjà va haver de vèncer les reticències de palestins i israelians. Els jueus volien que no s'apartés ni un mil·límetre del full de ruta ni superés les seves modestes atribucions. El seu mandat és reforçar les institucions palestines i crear les del futur Estat palestí, així com adoptar les mesures que permetin millorar la situació econòmica i social dels territoris ocupats. Els israelians volien que s'ajustés estrictament al seu mandat, i els palestins el veien amb desconfiança donada la seva estreta aliança amb els Estats Units del president Bush, la seva participació en la guerra de l'Iraq i, per tant, el seu desprestigi en el mon àrab. Però sis mesos desprès de ser nomenat, el passat mes de juny, s'ha fet amb la confiança de israelians i palestins, i la seva gestió és aprovada per uns i altres. Blair ha estat discret a l'hora de fer declaracions i s'ha mogut per la regió. La seva presència és prou important com perquè se li busqui una residència a Jerusalem. Segueix tots els passos diplomàtics que es donen en relació al conflicte israelo-palestí i està en contacte directe amb la secretari d'Estat nord-americana, Condoleezza Rice. Té la experiència acumulada d'un conflicte que també semblava irresoluble, el de l'Ulster. Tant la ministre israeliana d'Afers Estrangers, Tsippi Livni, com el principal negociador palestí, Abou Ala (Ahmed Qoreï), el consulten i escolten els seus suggeriments. En una recent entrevista al diari israelià Jerusalem Post, demana als israelians que siguin menys escèptics i mes decidits per tal d'obtenir un acord de pau amb els palestins i, alhora, critica que des de la franja de Gaza, governada per Hamàs, se segueixin disparant coets Kassam o obusos de morter contra territori israelià. Diu entendre el neguit i la còlera dels israelians atacats. Com que l'Autoritat palestina no és responsable d'aquests coets o obusos, ja que no controla la franja de Gaza, no s'ha sentit atacada ni desqualificada i sap que l'exprimer ministre ha fet servir la seva influència amb el ministre laborista israelià de Defensa, Barak, perquè autoritzi el desplegament a la ciutat de Nablus de 300 policies palestins. En el camp econòmic ha establert contactes amb diversos i potencials inversors estrangers i té en cartera un projecte de crear una zona industrial turca a prop de Ramallah.

Des de fa mesos la premsa europea està publicant un seguit d'especulacions i rumors referents al futur polític de Blair. Com se sap, els 27 estats membres de la Unió Europea han aprovat recentment a la cimera de Lisboa el nou tractat europeu que substitueix la difunta Constitució, rebutjada per francesos i holandesos. En el nou tractat, que serà ratificat pels parlaments de 26 estats membres i sotmès a referèndum a Irlanda, es preveu el nomenament d'un president de la UE amb un mandat de dos anys i mig, renovable per un altre període igual de temps. Per ara, i segons el que publica la premsa europea, Blair és el millor situat per ocupar aquest càrrec. En tot cas, el president europeu no entrarà en funcions fins el 2009 i en aquest any de coll, israelians i palestins, poden haver assolit el seu pla de pau, que faria inútil la feina actual de Blair a l'Orient Mitjà.

El president francès Sarkozy qualifica a Blair d'"un home excepcional, el més europeu dels britànics". El primer ministre britànic, Brown, ha manifestat que "Tony Blair seria un gran candidat per qualsevol encàrrec internacional de relleu". El salari del nou president europeu serà de 300.000 euros anuals, mentre que ara Blair treballa sense sou pel Quartet internacional. Els problemes que té Blair davant seu per ser president europeu és que és considerat massa pro-nordamericà i que va embolicar el seu país en la guerra de l'Iraq. Altres candidats que esmenta la premsa europea són el primer ministre danès Rasmussen, el primer ministre irlandès Ahern, el luxemburgués Juncker i l'expresident polonès Kwasniewski. Blair seria un Clinton europeu.

L'analista britànic John Lloyd afirma que Blair té avantatges sobre els candidats dels grans estats europeus continentals, és a dir, França, Alemanya i Itàlia, que sempre serien sospitosos d'afavorir els interessos del seu país, ficats en primera línia de la construcció política europea, mentre que Blair té una visió global superior. Un altre avantatge és que la solidesa del servei diplomàtic britànic podria fer-se servir per donar vida al nou cos diplomàtic europeu i, degut als seus anys de govern, coneix a tots els actuals governants europeus des fa temps i les seves maquinàries diplomàtiques. I un tercer avantatge és que es tracta d'un polític força conegut, encara jove com a polític (55 anys) que té dues grans virtuts: sap inspirar i sap negociar. Una de les tasques principals del nou president europeu serà persuadir i l'exprimer ministre britànic és considerat com el més gran persuassor polític contemporani, com ha demostrat al seu país portant a votar laborista a milions de persones que ho havien deixat de fer o que no ho havien fet mai. Blair es un polític de primera categoria i no n'hi ha molts de disponibles, opina Lloyd.