A les eleccions municipals i cantonals celebrades els passats dies 9 i 16 de març el nacionalisme cors ha tret uns resultats notables, tenint en compte la seva divisió entre els partits i organitzacions polítiques moderades o autonomistes i les més radicals o independentistes partidàries de la lluita armada. En el balanç global han guanyat els primers, en quedar pel davant dels segons. A nivell de representació els autonomistes han tret una quinzena de alcaldies i uns 250 consellers municipals a tota l’illa.
Com diu el diari Le Monde, “la dinamita els enfronta, les urnes els han separat” i el veredicte ha estat un notable creixement del moviment nacionalista moderat o autonomista i un enfonsament dels candidats independentistes que donen suport als grups armats. Els dos corrents del nacionalisme cors havien anat units des del 2004 però en els últims temps s’han anat allunyant de manera progressiva degut a les discrepàncies en el tema de la violència política. A les eleccions s’han presentat llistes de candidats de les dues tendències. A Bastia, Gilles Simeoni, fill del líder històric del nacionalisme cors Edmond Simeoni, ha tret mes del 16% dels vots, quedant segon, rera Emile Zuccarelli (49,9%), reelegit sense discontinuïtat des del 1989. A la localitat de Porto Vecchio, feu de la família de Camille Rocca Serra, president neogaullista de l’Assemblea corsa i el dirigent del Partit de la Nació Corsa (PNC), Jean-Christophe Angelini, ha tret un resultat inèdit a la història del nacionalisme cors en obtenir el 37,7% dels sufragis, a nou punts rera el candidat neogaullista. Tant Simeoni com Angelini formen part del corrent nacionalista moderat.
Per la part dels independentistes mes radicals, a Bastia la llista del dirigent Jean-Guy Talamoni ha tret el 5,9% i a Ajaccio 5,3%. Aquests resultats capgiren la situació anterior en que els nacionalistes moderats eren minoritaris en referència als independentistes partidaris de la lluita armada. El líder del PNC, Angelini, afirma que “la idea de independència no pot dur-se a terme contra els corsos”. I es que en els últims temps els autonomistes han desenvolupat un discurs d’obertura i s’han implicat en els temes econòmics mentre que la pràctica de la violència sembla haver produït un cert cansament en amplis sectors socials de la societat corsa.
