El Papa a principis de juliol s’ha dirigit als milions de catòlics xinesos donant directrius sobre les seves relacions amb les autoritats. La normalització de relacions entre la Xina i el Vaticà encara no s’ha assolit però la diplomàcia vaticana es mou en aquest sentit per tal de solucionar el problema de l’existència de dues esglésies catòliques a la Xina: l’oficial i la clandestina. L’església catòlica oficial està controlada per les autoritats, és a dir, pel Partit Comunista xinès, que nomena els bisbes que vol, mentre que la clandestina segueix les ordres del Vaticà, que també nomena els seus bisbes.
Més enllà de l’església catòlica la Xina està vivint un boom de les religions, el nombre de fidels de diferents cultes creix de manera notable. La Constitució de 1980, superada la fase del maoïsme ateu radical, garanteix la llibertat de creences a la Xina. I en els últims anys hi ha un renaixement religiós que el règim vigila i acompanya per tal de beneficiar-se dels “valors morals” i evitar un creixement descontrolat de grups religiosos que amenacin el monopoli del poder del Partit Comunista.
La població total de la Xina es xifra en uns 1.300 milions d’habitants i un estudi recent de la Universitat normal de Xangai estima en uns 300 milions el nombre de creients. Aquestes xifres superen en tres vegades les oficials, que parlen de cinc milions de catòlics, però si se li sumen els onze milions de catòlics de l’església clandestina hi hauria catorze milions de xinesos catòlics. Els protestants, oficialment, són setze milions però la realitat és que les diferents esglésies pentecostistes, evangelistes, anglicanes o luteranes estan creixent de pressa i arriben als quaranta milions de fidels.
Els musulmans estan dividits en dos categories, els huis, descendents dels comerciants àraboperses, i els uigurs, turcòfons que viuen a la província del Xinjiang (Turquestan xinès). Tots plegats són uns vint milions. Els uigurs són hostils al domini xinès i una part de la població aspira a la independència. Pequín reprimeix amb mà dura els grups polítics i religiosos que qüestionen la seva autoritat i domini. En canvi, els hui, dispersos per tota la Xina, no són problema encara que en els últims temps alguns joves musulmans han anat a estudiar a l’Aràbia Saudita i altres estats àrabs i tornen a la Xina imbuïts d’un Islam rigorós i integrista, sobretot, en quant a valors morals.
Pel que fa als budistes s’estima que són el 8% de la població total, és a dir, més de cent milions i, per tant, són els més nombrosos. Un nombre creixent de xinesos viatgen al Tibet per raons religioses, és a dir, per entrar en contacte amb el budisme dels lames. També el taoisme, que és una religió i una filosofia, creix en nombre d’adeptes sense que el seu nombre pugui ser avaluat.
