Iraq viu una situació caòtica des de la invasió i ocupació per part dels Estats Units. Es parla de la guerra de l’Iraq però si es mira de prop en aquell escenari s’hi desenvolupen quatre guerres, segons apunten un seguit d’articles publicats últimament a la premsa internacional. La primera de totes és la que enfronta els sunnites amb els nord-americans i la més sagnant des de fa temps és la guerra civil o religiosa entre sunnites i xiites, que ha originat uns moviments de població en que es xifren per milions les persones desplaçades de casa seva. El mateix secretari de Defensa dels Estats Units, Robert Gates, parla de quatre guerres simultànies, que s’alimenten mútuament. La primera de les guerres, la que oposa els sunnites a les forces d’ocupació nord-americanes va ser provocada per les equivocacions dels primers temps dels nord-americans que van dissoldre l’aparell de l’Estat posant fi al tradicional domini sunnita així com les actuacions de les tropes en les regions sunnites on van matar manifestants que protestaven pacíficament i van engegar la maquinaria de l’odi i la venjança. El cicle d’atemptats i repressió ha alimentat aquesta guerra que podria trobar una sortida política si el govern iraquià ara en mans xiites accepta determinades demandes dels sunnites i si es retiren les forces nord-americanes. El principal problema és que l’actual exèrcit iraquià i l’actual policia estan en mans dels xiites. I aquesta és la segona guerra, la que enfronta sunnites i xiites, que va iniciar-se el febrer del 2005 amb la destrucció d'una mesquita a la ciutat de Samarra que és un dels quatre llocs sants dels xiites iraquians. Aquesta guerra afecta les províncies on hi ha població mixta, on viuen o vivien barrejats sunnites i xiites, així com a la ciutat de Bagdad a nivell de barris. A la capital la “neteja religiosa” està pràcticament acabada i ja sols queda un barri on encara conviuen xiites i sunnites. Aquest conflicte ha generat campanyes de terror i neteges de barris i ciutats en funció de la pertinença religiosa. Aquesta guerra és la que més preocupa als governs de l’Orient Mitjà per les repercussions exteriors que pot tenir en el futur ja que hi ha minories xittes a la major part dels estats de la zona (majoria xiita sols existeix a Iraq, Iran i Bahrain). El tercer conflicte encara està latent però pot explotar en qualsevol moment, és el que enfronta a diferents faccions xiites. Aquesta comunitat religiosa té una autoritat de referència que és l’aiatollah Ali al-Sistani, d’origen iranià, que viu a la ciutat de Nadjaf i que és contrari a la violència però la comunitat xiita s’ha dividit amb l’empenta de l’Exèrcit del Mahdi, del jove i populista Moqtada al-Sadr, que va obtenir molt bons resultats a les eleccions del 2005 i que domina els barris xiites de Bagdad. La seva actuació agressiva ha fet inútils les crides a la calma de Sistani i la Hawza, organisme suprem de l’alt clergat xiita. El mateix Exèrcit del Mahdi està dividit en faccions enfrontades. Tot plegat dificulta l’acció de govern del primer ministre, el xiita Nouri al-Maliki. I la quarta guerra és la que dirigeix Al Qaeda, que ha convertit Iraq en el principal escenari de les seves operacions. La caiguda del dictador Saddam Hussein va permetre a Al Qaeda implantar-se a l’Iraq, entre la comunitat sunnita. Les seves forces ataquen els nord-americans i els xiites, a qui consideren heretges. Els estats veïns com Iran, Síria i Aràbia Saudita no tenen cap mena d'influència sobre les guerres dels sunnites contra els EUA i dels sunnites contra els xiites. Una retirada nord-americana afavoriria la fi de la primera de les guerres però Al Qaeda es proclamaria guanyadora de la seva guerra El caos està servit i no hi ha solució a curt termini.