Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 17 de de novembre del 2010 | 15:26
Crònica · Internacional

Procés cap al multiculturalisme

L'anunci de la cancellera alemanya, Angela Merkel, a mitjans d'octubre dient que el multiculturalisme havia fracassat ha aixecat una onada d'articles d'opinió a diversos estats del món occidental. Des del Canadà fins a Catalunya, passant per Alemanya, Estats Units, Itàlia, Txèquia, Turquia, Rússia... El setmanari Courrier International ha publicat un dossier d'articles d'opinió que comença amb una columna del prestigiós sociòleg català, Salvador Cardús, publicada a La Vanguardia.

El setmanari ha resumit el pensament de Cardús dient que la diversitat cultural sols és possible si no té traducció política, ja que si cada grup s'organitza com a força política no hi ha societat comuna: "Es pot afirmar que les realitats multiculturals són necessàriament transitòries". Segons Cardús, "sortosament Catalunya no és sempre una societat multicultural. La nostra llarga experiència sobre els processos migratoris ha fet de nosaltres una societat extraordinàriament porosa".

L'analista polític alemany Richard Herzinger, escriu a Die Welt que després de l'anunci de Merkel del fracàs del multiculturalisme el president de l'estat federat de Baviera, Horst Seehofer, ha dit: "Nosaltres, cristianodemòcrates i cristianosocials (CDU i CSU), defensem la cultura dominant alemanya i estem en contra del multiculturalisme. El multiculturalisme ha mort". Aquests partits polítics entenen la "cultura dominant alemanya" com "les llibertats i els drets que figuren a la Llei fonamental" d'una societat oberta i democràtica. De fet, però, es tracta de valors universals i dels drets humans que també estan escrits a la Constitució dels Estats Units i a la carta magna de França, així com a la d'Alemanya.

Evolució del multiculturalisme
La idea bàsica del multiculturalisme és la d'un pluralisme cultural que permeti a cada grup o minoria ètnica conservar la seva personalitat tot i formar part de la cultura dominant. Per alguns intel·lectuals anticolonialistes, com Frantz Fanon, els valors universals eren un mite destinat a perpetuar el domini de la cultura europea blanca sobre els pobles colonitzats. Seguint aquest raonament, els pobles oprimits no en tenien prou en declarar-se independents: també havien d'alliberar-se d'aquests valors suposadament universals, com l'individualisme i la democràcia.

A la segona meitat del segle XX va nàixer la Teoria de la Relativitat de les Cultures i amb ella la consideració que era racista i colonialista avaluar els costums diferents agafant com a referència la historia intel·lectual europea, de Plató a Kant. A molts estats del Tercer Món els dictadors de torn van aprofitar-se d'aquest descrèdit dels valors universals per violar sense escrúpols els drets humans, amb la justificació de la pròpia "tradició cultural".

Lactual multiculturalisme vigent als Estats Units, Canadà i Austràlia preconitza una cohabitació en pla d'igualtat entre les diferents tradicions culturals ètniques, tot reconeixent els principis universals de la Constitució, que s'apliquen a tothom. Als Estats Units es parla de l'amanida: les identitats culturals no es fusionen però no estan separades dins del plat, formen una barreja heterogènia. Aquesta forma de multiculturalisme impedeix la jerarquització de les tradicions culturals, és a dir: considerar que unes són superiors o inferiors a d'altres, segons escriu Herzinger.

Versió radical i versió moderada
Ara bé, la versió radical del multiculturalisme es manté vigent a certs indrets com els estats islàmics, on les instàncies internacionals defensen un "dret de l'home cultural" a respectar les seves tradicions i religió, i l'oposen a les protestes occidentals contra fets com la lapidació, la tortura o l'execució d'opositors qualificats d' "enemics de Deu". Alguns estats occidentals fan concessions a aquesta ideologia, i justifiquen -entre d'altres coses- la seva retirada de l'Afganistan dient que la tradició cultural d'aquell país no permet instaurar la democràcia.

La versió moderada del multiculturalisme, però, està basada en un concepte de cultura que fa d'aquesta un món replegat en ell mateix, marcant de manera irrevocable els seus membres. L'individu no és autònom, segons aquesta versió, no és un ciutadà lliure en les seves decisions, sinó un membre de la seva cultura que envolta la seva personalitat en un invisible teixit col·lectiu. El contrari del multiculturalisme d'una cultura nacional no és el monoculturalisme, diu Herzinger, sinó l'universalisme sorgit del Segle de les Llums, i aquesta és la base de manteniment de la cohesió de les societats modernes liberals.

Cada un dels membres d'una cultura ètnica és, primerament, un ciutadà amb drets i deures. Les societats culturals paralel·les són perilloses quan posen les seves regles culturals o religioses pel davant de la llei i de les regles de comportament basades en valors universals. Es legítim demanar als immigrants una adaptació cultural que comprèn el coneixement de la llengua del país on s'ha anat a viure, així com les exigències culturals i històriques de la societat d'acollida.

Distinció entre diversitat i multiculturalisme
Per la seva banda, el científic indi Kenan Malik, escriu al diari canadenc The Globe and Mail, de Toronto, que "avui dia tots són multiculturalistes" ja que el respecte a les diferències i a la glorificació de la diversitat s'han imposat a les societats democràtiques modernes. Però a partir dels atemptats del 11 de setembre del 2001, la immigració musulmana és percebuda al món occidental com una mena de "colonització" que no enriqueix la cultura occidental sinó que pretén substituir-la.

S'ha de distingir entre la diversitat com a realitat viva i el multiculturalisme com a procés polític. Viure en una societat transformada per la immigració de massa, una societat oberta, dinàmica, és un fet positiu. Però el multiculturalisme com a procés polític és una altra cosa, ja que crea un conjunt de dispositius per gestionar la diversitat i situa les persones en capses o calaixos ètnics o religiosos i defineix les necessitats i drets de les persones en funció de en quina capsa estan i això es fa servir per orientar les polítiques públiques.

En aquest cas no hi ha obertura de fronteres sinó creació de noves fronteres culturals. La barreja entre la diversitat i el multiculturalisme com a procés polític ha estat negativa ja que ha permès a la dreta acusar a la immigració del fracàs de les polítiques socials i ha convertit les minories en un problema. Al món occidental la vida política està dominada per la por i l'odi i això ha possibilitat que en els últims anys s'experimenti un creixement espectacular de les opcions d'extrema dreta. Dins l'esquerra també ha suposat que molta gent hagi sacrificat la defensa de la llibertat d'expressió i la laicitat per la defensa de la diversitat.

El debat sobre la llibertat d'expressió
La diversitat permet ampliar horitzons, reflexionar sobre els valors, les creences i les maneres de viure diferents. També suposa qüestionar les idees rebudes i desenvolupar el diàleg polític, però és el multiculturalisme qui intenta ofegar aquest diàleg en nom de la tolerància i del respecte. Un exemple és el debat sobre la llibertat d'expressió. Per al multiculturalisme, el discurs públic ha d'autocensurar-se per tal de minimitzar les friccions entre cultures i evitar atacar la susceptibilitat de les persones que pertanyen a una o altra cultura. Per tant, cal legislar contra la incitació a l'odi i exigir que no s'ofengui a altres cultures o creences.

Malik afirma que hem de defensar "amb totes les nostres forces" la llibertat d'expressió, ja que en una societat plural és inevitable ferir la susceptibilitat dels altres. Quan conviuen diferents creences les friccions són inevitables i cal gestionar-les, no silenciar-les. El progrés social comporta ferir certes susceptibilitats. El dret de criticar les creences fonamentals de l'altra és el fonament d'una societat oberta i diversa. Per evitar la por a l'altre, a l'intercanvi cultural, cal rebutjar el multiculturalisme com a procés polític, cal deixar de classificar la gent en capses o calaixos ètnics o religiosos i cal evitar acceptar cap limitació a les llibertats individuals que imposen aquestes polítiques.

També cal defensar la diversitat i el que aquesta comporta, és a dir: cal defensar la immigració, la llibertat de culte i d'expressió, la exigència d'igualtat de "tractament" per a tothom. Aquestes són algunes de les reflexions que circulen pel món occidental sobre una problemàtica que s'ha convertit en tema destacat en els processos polítics i socials de les nostres societats.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat