L’islamisme extremista ha arribat a la professió mèdica a la Gran Bretanya i ha esclatat una nova polèmica de caire religiós, social i cultural. La polèmica va iniciar-se quan una cadena de supermercats va permetre als seus dependents musulmans no tocar els productes que ofenen la seva religió, però ara l’objecció de consciència ha arribat als hospitals i a les facultats de medicina.
Segons informa el “Sunday Times” hi ha estudiants musulmans que no volen anar a les classes o als exàmens referents a patologies derivades de l’alcoholisme o sobre malalties de transmissió sexual perquè l’Islam prohibeix el consum d’alcohol i la promiscuïtat i els malalts que pateixen malalties relacionades amb això són considerats impurs. També es donen casos de metges musulmans que es neguen a atendre pacients del sexe oposat i s’ha donat el cas d’un estudiant que estava a punt d’obtenir el títol de metge que va retirar-se de l’examen quan se li va demanar que examinés una pacient.
Hi ha universitats britàniques que han preguntat a la British Medical Association si per motius religiosos es pot consentir als estudiants no fer part del curs i obtenir la llicenciatura. I és que el model de multiculturalisme desenvolupat a la Gran Bretanya està donant resultats sorprenents. Al Regne Unit (de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord) hi ha 1.800.000 musulmans i això provoca situacions insòlites com l’any passat quan un policia que havia de vigilar l’ambaixada d’Israel s’hi va negar dient que com a musulmà condemnava la invasió del Líban per part d’Israel. Fa poc els supermercats Sainsbury’s han consentit que el personal de caixa que és de religió musulmana no atengui als clients que compren vi o cervesa i en el servei de farmàcia d’aquests supermercats els empleats musulmans estan dispensats de vendre la píndola del dia desprès.
Però no tots els musulmans militen en l’extremisme i la Islamic Medical Association afirma que “estudiar els efectes de l’abús de l’alcohol, conèixer les malalties venèries, rebre lliçons sobre pràctiques abortives dóna als musulmans coneixements per fer-hi campanya en contra; hi ha una diferència entre aprendre i practicar”. Tanmateix, una enquesta recent revela que el 40% dels musulmans britànics entre 16 i 24 anys volen viure sota la xària (llei alcorànica), percentatge que baixa fins el 17% entre els majors de 55 anys. El 36% dels joves musulmans britànics considera que el musulmà que es converteix a una altra fe ha de morir mentre entre els adults aquesta opinió només la comparteix el 19%. I el 40% dels joves musulmans britànics pensen enviar els seus fills a escoles islàmiques mentre els seus pares són sols el 20% a pensar el mateix.
La política multicultural britànica ha permès crear una forta identitat musulmana dins la Gran Bretanya ja que s’ha primat la diferència sobre la identitat nacional comuna a tots els britànics. L’actual primer ministre, Gordon Brown, preconitza una política de “britanització” o unitat nacional al voltant d’un nucli fort de valors de democràcia i cultura compartit per tots els britànics. En els Nadals que ara venen moltes empreses i organismes públics es preparen per enviar felicitacions i propòsits de benestar sense cap mena de referència al fet que són unes festes cristianes, per tal de no molestar als no cristians.
