El candidat demòcrata a la Casa Blanca és diu Barack Hussein -el seu pare era de Kenya- i sectors republicans aprofiten el segon nom d'Obama, Hussein, per intentar relacionar-lo amb l'islamisme. No donen la cara i ho fan circular per Internet, com si fos un insult o un indici de que el candidat demòcrata és musulmà. Intenten aprofitar-se de la xenofòbia de molta gent per suscitar rebuig cap a Obama, que no amaga el fet de ser cristià. Després dels atacs del 11 de setembre del 2001, contra les Torres Bessones i el Pentàgon, s'ha estès pels Estats Units una onada de islamofòbia  i els enemics d'Obama intenten crear una imatge seva com si fos un musulmà amagat, fan córrer que de petit va anar a una madrassa (escola alcorànica) i que va prestar jurament sobre l'Alcorà (el llibre sagrat dels musulmans) quan va jurar el càrrec com a senador. Tot mentida, però sempre hi ha gent ignorant disposada a creure's el que sigui.
La reacció de certs sectors demòcrates davant aquesta línia d'atacs republicans ha estat fer-se seu el nom de Hussein i ara s'ha convertit en una moda, entre els demòcrates, fins al punt de que un partidari de Obama ha invitat als qui pensin com ell a posar-se el nom Hussein entre el nom propi i el cognom. Centenars de persones van respondre a aquesta proposta que va coincidir amb la publicació de un article sobre el tema al "New York Times". Entre ells un professor de ciències polítiques a la universitat Harding, a l'estat d'Arkansas, Mark Elrod, especialista en relacions internacionals, ha afegit Hussein entre el seu nom i el cognom a la seva pàgina a Facebook, que es una de les plataformes de comunicació més utilitzades pels partidaris de Obama. Un altre nord-americà és dedica a fabricar samarretes amb la inscripció "El meu segon nom es Hussein" i el profit de les vendes va a parar a la campanya del candidat demòcrata. En desmentir totes les mentides que volen presentar-lo com un musulmà amagat el candidat demòcrata ha refredat sense voler les seves relacions amb la comunitat musulmana nord-americana, formada per cinc i sis milions de persones. Molts d'ells se senten rebutjats, com si no formessin part de la nació nord-americana. El rebuig constant dient que no es musulmà, per part d'Obama, acaba creant la impressió de que ser-ho és un problema.

Obama centrista

Als Estats Units les primàries és guanyen situant-se en un extrem, ja que els militants de un o altra partit volen un missatge clar i contundent, mentre que a la campanya electoral els candidats lluiten pel centre, que es qui dona la victòria o la derrota, per tant, entre les primàries i les presidencials hi ha habitualment una inflexió del discurs dels candidats. Aquestes últimes setmanes Obama està fent el viatge al centre i això ha aixecat protestes a la seva esquerra. Les seves postures sobre un seguit de temes s'han flexibilitat a la recerca del  vot moderat, des de la pena de mort fins a la guerra de l'Iraq, des de les armes fins a la religió. Els conservadors s'han afanyat a qualificar-lo de polític a l'estil clàssic, dels que fan tota mena de promeses que desprès no compleixen, de canviar de idea en funció de les circumstàncies, etc... Ara els republicans fan córrer que Obama és el candidat del canvi... d'opinió, de postura. Una de les últimes revisions de les seves postures ha aixecat la indignació d'alguns sectors demòcrates en manifestar que abans de decidir la retirada dels soldats de l'Iraq rebria els comandants militars a Bagdad per tal de tenir en consideració la seguretat de les tropes i no afectar a la estabilitat del regim iraquià. Durant les primàries havia promès una ràpida retirada, en setze mesos, amb data límit. En una editorial al "New York Times" el compara amb Bill Clinton per les seves maniobres polítiques per situar-se al centre. El fet és que Obama vol guanyar i no pensa deixar a mans dels republicans els sectors moderats de l'electorat ni els religiosos.

En les últimes setmanes el candidat demòcrata ha atacat el Tribunal Suprem per haver suspès la possibilitat de condemnar a mort els violadors de nens (Obama s'ha declarat partidari de la pena capital pels crims odiosos, encara que la víctima no hagi mort) i no s'ha pronunciat sobre la decisió de considerar un dret intocable el de posseir una arma. Tampoc s'ha oposat a la proposta de Bush de donar immunitat a les companyies telefòniques que després del 11 de setembre del 2001 han espiat illegalment a ciutadans privats a petició del govern però sense autorització judicial. Per acostar-se als grups evangelistes ha dit que donarà un major paper als grups religiosos i augmentarà el nombre de serveis socials que seran delegats a les esglésies i ha afirmat que el dret d'avortament en fase avançada de la maternitat ha de ser garantit sols en cas de perill per a la salut de la mare, amb límits precisos. Això ha fet enfadar els grups avortistes que li donen suport perquè exclou les causes psíquiques com a motiu vàlid per avortar.

Un altra canvi ha estat en la manera de recollir diners per a la campanya. A les primàries l'eina principal van ser més de un milió i mig d'aportacions fetes a través de Internet. Ara recull diners fent una gira de sopars en que cada participant paga 28.500 dòlars. Amb aquest sistema a Los Angeles ha tret cinc milions de dòlars en una nit, en una festa amb les estrelles de Hollywood. En el què no ha canviat és en la promesa del tancament de Guantánamo, la fi de la guerra, l'assegurança sanitària per tothom, les retallades fiscals pels pobres i els vells, firmar acords sobre el clima i invertir en el sistema escolar públic.

Un vicepresident republicà?

S'acosta el dia en que Obama haurà de fer públic el nom de la persona que formarà el ticket demòcrata amb ell, el seu candidat a vicepresident. I corren rumors i especulacions sobre la possible elecció d'un senador republicà. Hi ha precedents com quan el president demòcrata Abraham Lincoln, després de la guerra civil i per tancar les ferides, va escollir un vicepresident republicà. Mai més ha tornat a passar. Però ara sona com a possible candidat a vicepresident amb Obama el senador republicà de Nebraska, Chuck Hagel. Aquesta elecció lligaria amb la filosofia expressada per Obama que l'elecció del novembre "no serà entre dreta i esquerra, entre conservadors i progressistes sinó entre passat i futur".

El president demòcrata Franklin Roosevelt va tenir fins a quatre ministres republicans, en moments de crisi. Avui dia el país esta ficat en dues guerres, pateix una forta crisi econòmica i està dividit per un govern que ha enfrontat entre sí els nord-americans Seria el moment de donar la mà a l'altre bàndol. Hagel compensaria un dels punts dèbils de Obama, la seva poca experiència en temes de seguretat nacional. Hagel, de 61 anys, és un heroi del Vietnam, senador des del 1996 i ha dit que si Obama li fa la oferta la prendrà en consideració. Va ser un dels tres senadors republicans que el 2007 va votar amb els demòcrates per fixar una data per a la retirada de l'Iraq i vol una marxa esglaonada de les tropes, acompanyada d'unes negociacions directes amb l'Iran, és partidari del multilateralisme i de posar límits a l'emissió de gasos contaminants.