El president rus, Vladimir Putin, ha amenaçat de traslladar míssils a la regió europea de Kaliningrad, si els Estats Units tiren endavant el pla per col·locar una estació de radar a la República Txeca, i una base de míssils a Polònia. Però, què és això de Kaliningrad? Rússia té territori al bell mig d’Europa? Doncs resulta que sí. Arran de la 2a Guerra Mundial, la Unió Soviètica es va annexionar l’enclavament alemany de Kaliningrad. Stalin va foragitar tots els alemanys d’aquest territori petit, més o menys la meitat de Catalunya, i hi va establir una zona fortament militaritzada. Així, Koenigsberg es va passar a dir Kaliningrad, i els alemanys expulsats es van substituir amb colons russos. La ciutat del filòsof Immanuel Kant es va convertir definitivament en russa, a cop de martell.
Mentre la URSS va aguantar dempeus, Kaliningrad era un territori soviètic contigu a les Repúbliques bàltiques. Però, a partir de la fragmentació de l’espai soviètic el 1989, l’enclavament ha passat a ser una illa russa, envoltada de països de la Unió Europea (veure foto). Al sud, té frontera amb Polònia, i al nord i a l’est amb Lituània. Així les coses, Rússia ha aconseguit guardar un territori al mig de la UE. I ara, Vladimir Putin n’intenta treure rèdit.
L’amenaça russa de traslladar míssils a Kaliningrad marca clarament un punt d’inflexió a les relacions entre els països de l’OTAN i Rússia. Des de la caiguda de la URSS, Rússia ha anat sucumbint –a desgrat però sucumbint- a l’expansió del “bàndol de l’oest”. Primer va ser la integració dels antics satèl·lits soviètics a l’OTAN, i després a la Unió Europea. A tot això, els Estats Units i diversos països europeus han anat promocionant les anomenades “revolucions de colors” a Ucraïna, Kirguizistan i Geòrgia (a Bielorússia va fracassar), per instal·lar governs prodemocràtics i, sobretot, prooccidentals. D’aquesta manera, Rússia ha perdut poder d’influència també en aquestes exrepúbliques soviètiques.
Moscou, però, s’ha decidit a aturar l’expansió occidental. Primer, Putin ha assegurat que vetarà l’aprovació del pla Ahtisaari per a un Kosovo independent. A més, el president rus ha assenyalat que si Kosovo és independent pel principi d’autodeterminació, també ho hauran de ser Ossètia del Sud i Abkhàsia (Geòrgia) i Transnístria (Moldàvia) –de Txetxènia no se’n va recordar... Segon, Putin ha amenaçat de traslladar míssils a Kaliningrad, per respondre a l’escut antimíssils a l’est de la UE. I finalment, el president rus ha signat la revocació del Tractat de Forces i Armes Convencionals a Europa (FACE), que limitava l’acumulació de militars i armament a la zona que va de l’Atlàntic als Urals.
Rússia ha marcat la línia vermella. Està decidida a posar fi a la penetració occidental a la seva esfera d’influència tradicional. El que no està clar és que sigui capaç d’aconseguir-ho. Com tampoc està clara l’estratègia de l’OTAN d’escanyar Rússia. S’ha d’evitar, de totes totes, que Rússia se senti insegura. Una potència que se sent amenaçada és molt perillosa. Ho ha demostrat la història.
