L'illa de Còrsega va viure un fort canvi de tendència electoral a la primera volta de les eleccions regionals franceses de diumenge passat: les forces autonomistes i independentistes corses van situar-se en un 28% dels vots, un percentatge que representa un màxim històric en la vida política de la Còrsega contemporània.
Es tracta d'un electorat de 213.000 votants que des de fa vint-i-sis anys recolzava majoritàriament les forces franceses de dreta, però que el passat dia 14 ha donat un tomb electoral deixant la llista gaullista de l'UMP en el 21,34%, mentre les dues llistes d'autonomistes i independentistes sumaven el 28% -és a dir, tres punts més que el seu màxim del 1992 (en aquell any el camp nacionalista dividit en tres llistes havia arribat al 25%).
La llista autonomista Femu a Corsica, dirigida per Gilles Simeoni (fill del líder històric del nacionalisme cors Edmond Simeoni) i Jean-Christophe Angelini ha tret el 18,5%, i ha quedat, així, com la força més votada a la localitat de Porto Vecchio, feu polític i familiar de l'actual president (UMP) de l'Assemblea de Còrsega, Camille de Rocca-Serra. Per la seva banda, la llista independentista Corsica Libera, encapçalada per Jean-Guy Talamoni, ha rebut el 9,36% dels vots, un percentatge que si se suma a la llista anterior quedaria en primera posició a les principals ciutats de l'illa (Bastia i Ajaccio) i tercers a Corte.
Juntament amb la desfeta de la dreta, el més destacat d'aquests comicis és el fort creixement de Femu a Corsica, que apareix com la formació guanyadora dels comicis en arribar al 18,5%, just darrere de la derrotada UMP (21,34%). A les anteriors eleccions regionals del 2004, els autonomistes havien tret el 12,14%. Pel que fa a l'esquerra francesa es presentava dividida en quatre llistes, que si sumen els seus vots cara a la segona volta electoral, poden arribar al 40% i tenir a les seves mans la majoria en la nova assemblea de Còrsega. Però hauran de comptar amb el suport d'autonomistes i independentistes per poder governar, prescindint de la dreta francesa.
No serà fàcil perquè el líder dels autonomistes, Gilles Simeoni, és l'advocat de Yvan Colonna, condemnat per l'assassinat del prefecte Erignac. Aquest dirigent ha sabut recollir el descontent d'una part de l'electorat, obrint la seva llista i la seva oferta política. Durant la campanya ha dit que era necessari obrir-se cap a "les forces de progrés". Simeoni va declarar diumenge que "la nostra lluita se situa en línia directa amb el combat que des de fa cinquanta anys busca el reconeixement d'aquest poble... Hem volgut associar tots els electors que es reconeixen en un combat pel progrés i parlar a la gent, més enllà del moviment nacionalista". També destaca el fort creixement de Corsica Libera, que amb el 9,45% ha arribat a ser la cinquena llista més votada.
Aquest corrent independentista dóna suport a la lluita armada i recull un dels seus millors resultats en un moment en què menys atemptats es produeixen des de fa força temps. Els nacionalistes corsos poden jugar el paper d'àrbitres a la segona volta davant una dreta francesa afeblida (ha retrocedit set punts respecte el 2004) i dividida, i una esquerra en què la primera llista, de Paul Giacobbi (Partit Radical d'Esquerra), sols ha tret el 15,48%. Si les quatre llistes d'esquerres aconsegueixen unir-se a la segona volta podrien arribar al 40%.
L'espectacular creixement de 16 punts del camp nacionalista respecte els comicis del 2004 situa els autonomistes amb el 20% al departament de Còrsega del Sud (13,26% el 2004, sumades totes les llistes nacionalistes) i els independentistes amb el 10,47%, mentre que a l'altre departament en que està dividida l'illa, el de l'Alta Còrsega, els autonomistes obtenen el 17, 09% (11,21% el 2004) i els independentistes el 8,45%. Amb gaires resultats com aquests els francesos hauran de retornar al debat ja clos de la seva identitat.
