Des de fa dos mil anys a l’Orient Mitjà existeixen importants comunitats cristianes, enmig del món àrabo-musulmà. És la zona on va nàixer i es va produir la primera expansió del cristianisme. A l’actualitat estem assistint a la persecució i èxode de centenars de milers de cristians fins a l’extrem que estats com l’Iraq i territoris com Cisjordània s’estan buidant de cristians. Abans de la conquesta àrab del segle VII els cristians eren el 95% de la població i avui dia en queden uns dotze milions, menys del 6% de la població. Des de la Primera Guerra Mundial han emigrat d’aquelles terres uns deu milions de cristians. Una de les raons d’aquest moviment massiu és el desenvolupament del fanatisme islàmic i de l’extremisme polític que comporta, a més a més de la intolerància religiosa que se’n desprèn.

 El cas més greu és el de l’Iraq on hi vivien prop de milió i mig de cristians abans de la invasió nord-americana del 2003 i actualment en queden uns 25.000. Els cristians iraquians enmig de la situació de caos que es viu són segrestats, obligats a convertir-se a l’Islam o a pagar per obtenir protecció, a cedir les seves filles a delinqüents per evitar xantatges o fugir, segons denuncia el bisbe auxiliar de Bagdad, monsenyor Shlemon Warduni. Aquests cristians són la majoria de ritus catòlic caldeu. Des del 2003 han estat cremades 27 esglésies i assassinats diversos sacerdots.

L’altre gran focus de patiment pels cristians orientals és Palestina on a principis del segle XX eren la quarta part de la població àrab, el 1948 encara eren el 20% i el 1994 van marxar tres quartes parts dels cristians víctimes de persecucions i de la caiguda del nivell de vida. A les ciutats santes cristianes els cristians s’han convertit en minoria. A Betlem eren el 85% de la població el 1948 i ara en són només el 12%, a Jerusalem eren el 52% de la població el 1922 i ara en queden un 2%. La victòria política de Hamas ha accentuat la tendència a emigrar i després de les paraules controvertides del Papa sobre Mahoma s’han produït atacs a esglésies.

Un tercer focus de preocupació és el Sudan on el règim islamista de Khartum va instaurar fa anys la xaria (llei alcorànica) i en la guerra contra el rebels del Sud (1983-2005) ha matat a milió i mig de cristians i animistes. A Turquia la matança de un milió i mig d’armenis, que eren cristians, després de la Primera Guerra Mundial ha deixat reduïda la població cristiana a 100.000 persones. Al Líban el nombre de cristians ha baixat del 55% del 1932 al 27% d’avui en dia i es dóna la situació de que al Líban hi viuen un milió i mig de cristians i fora, a la resta del mon, n’hi ha sis milions. A Egipte el coptes, que eren el 20% de la població a principis del segle XX ara en són un 6% després de patir violències i persecucions durant la presidència de Sadat, quan van aliar-se amb els Germans Musulmans i van promoure un procés de islamització de la societat. En dates recents s’han produït atacs contra fidels coptes i les seves esglésies. Els coptes no tenen els mateixos drets que la resta d’egipcis musulmans ja que no poden accedir a determinats càrrecs públics ni polítics i tenen prohibit construir esglésies. A Síria els cristians eren el 25% a principis del segle XX i ara ja només representen el 7% de la població.