Des de fa setmanes a tot el món es parla del Tibet, però de quin Tibet estem parlant? Perquè com a mínim hi ha dos Tibets, el dels xinesos i el dels tibetans (i historiadors) i que cadascú s'apunti al que vulgui. Quan la República Popular Xina parla del Tibet es refereix a la Regió Autònoma del Tibet (RAT), una província més del seu extens imperi mentre que quan els tibetans parlen del seu país, de la seva terra, es refereixen al Tibet diguem-ne històric, que és el doble de gran que la RAT. De fet, quan les autoritats xineses han dialogat amb els representants del Dalai Lama aquest ha estat un dels punts principals de discrepància, dels que impedeixen assolir un acord, el de l'abast territorial de l'autonomia tibetana. La RAT té una data de naixement recent ja que va crear-se el 9 de setembre del 1965, és a dir, sota el règim d'ocupació xinesa. El Tibet, diguem-ne de sempre, el dels tibetans i historiadors, comprèn la RAT i un seguit de territoris incorporats a diverses províncies xineses frontereres amb la RAT com són Qinghai, Gansu, Sichuan i Yunnan.
La divisió administrativa xinesa va atribuir zones tibetanes a províncies de nova creació (de desprès del 1950), reduint el territori històric, lingüístic, cultural, religiós i geogràfic tibetà a la RAT. El Tibet històric representa entre una quarta part i una cinquena part de la superfície de l'actual Xina, el doble de l'actual RAT. El Tibet és o era un territori i un poble homogeni que va assolir la seva màxima expansió entre els segles VII i IX. Els tibetans defineixen el seu país com la suma de tres grans províncies tradicionals: Utsang, que correspon a la RAT, Amdo, dividida actualment entre Qinghai, Gansu i Sichuan, i Kham, que ara forma part de Sichuan i Yunnan. D'aquí es dedueix una població tibetana molt diferent si per Tibet entenem la RAT, amb 2,4 milions d'habitants, o el Tibet històric, que són 5,4 milions (1,2 milions a Sichuan, 1,1 milions a Qinghai, 0,4 milions a Gansu i 0,12 milions a Yunnan). En conseqüència si mirem el Tibet històric és erroni dir, com s'ha dit, que la revolta tibetana s'ha estès a les províncies xineses veïnes. En aquesta ocasió la revolta s'ha produït a l'espai del Tibet històric. Per tant, també és incorrecte parlar, com s'ha fet, de la revolta de les minories tibetanes a Qinghai, Gansu, Sichuan i Yunnan. Aquesta és la versió dels fets de les autoritats xineses. Els tibetans encara no són minoritaris al seu país, pot ser per poc temps degut a la forta immigració de xinesos. El Tibet històric es gran com tota la Europa occidental.
Por xinesa al contagi
La duresa de la repressió de la revolta tibetana malgrat la proximitat dels Jocs Olímpics de Pequin té com a raó principal la por de les autoritats xineses al contagi del moviment de protesta a altres pobles no xinesos com els uigurs, musulmans, del Turquestàn oriental (la Xina en diu el Xinjiang). Tibet i Turquestàn oriental són l'oest de l'imperi xinès. L'acusació de "subversió de l'autoritat de l'Estat" serveix tant per reprimir els dissidents xinesos com és el cas del moviment espiritual Falungong (barreja de budisme i taoisme), el moviment dels "advocats de peus nus", que lluiten contra les injustícies per vies legals, i els qui protesten per veure expropiades les seves terres o cases, com els tibetans, uigurs, mongols o coreans que reclamen drets propis. El moviment nacionalista uigur es tractat de "terrorista", per les autoritats xineses, que atribueixen als tibetans revoltats la intenció de efectuar atemptats suïcides. Tant al Tibet com al Turquestàn oriental la repressió és política i religiosa (el budisme al Tibet i l'Islam al Turquestàn). Sembla ser que al Turquestàn s'han produït diverses manifestacions dels uigurs, en els últims dies, que les autoritats xineses atribueixen a les "tres forces del separatisme, de l'extremisme i del terrorisme".
La gran majoria de la població xinesa (1.600 milions de persones) és han però a les enormes extensions de territori de l'oest la població és tibetana (Tibet) o uigur (Turquestàn oriental) mentre que al nord-oest hi ha una província, Mongòlia interior, poblada per mongols i a les zones situades a la frontera amb Corea del Nord hi ha població coreana ja que els regnes coreans del passat ocupaven territoris de l'actual Xina.
