Les tensions permanents entre els Estats Units i l'Iran, amb el recent episodi d'una confrontació naval, i entre Israel i el mateix Iran han portat al Center for Strategic and International Studies (CSIS) de Washington a simular guerra nuclear, a partir del 2010 quan l'Iran podria tenir ja un arsenal atòmic propi, entre Israel i el règim teocràtic iranià. El resultat (no és res més que una probabilitat) seria que Israel sobreviuria i Iran quedaria destrossat. La guerra podria complicar-se encara més amb la intervenció de Síria, aliada de l'Iran, que disposa d'armes químiques i bacteriològiques. De fet, Israel té tres grans avantatges sobre els seus enemics per poder superar aquesta confrontació sense desaparèixer del mapa: armes mes potents, un sistema de defensa anti-míssils i el suport dels Estats Units.
L'escenari apocalíptic se situaria el 2010, la guerra duraria unes tres setmanes i provocaria una hecatombe. Els iranians perdrien prop de la meitat de la seva població entre 16 i 28 milions de morts dels actuals 69 milions d'habitants, mentre que els israelians (actualment uns 6,5 milions) entre 200.000 i 800.000. La conclusió de la simulació és doncs, que Israel sobreviuria. Tot i això els autors diuen que les dades s'han de prendre amb cautela ja que no es disposa d'informació precisa sobre la capacitat nuclear real d'Israel i encara menys sobre la que pot tenir l'Iran el 2010.
Es calcula que Israel disposa d'unes 200 bombes nuclears amb una potència de 20 a 100 quilotones i algunes arriben, fins i tot, a una megatona, 100 míssils Jericó, amb un abast d'entre 1.500 i 3.500 quilòmetres, una força aèrea amb aparells amb míssils amb cap atòmic, tres submarins amb míssils amb cap nuclear, una xarxa de satèllits, unitats de míssils anti-missils i capacitat per fer front a una guerra química.
D'altra banda, les zones d'Israel que rebrien l'atac nuclear iranià serien amb tota seguretat Tel Aviv, la part central del territori, des d'Hadera fins a Askhelon, la zona de Haifa, la de Bersheba, la central de Dimona i el port d'Eilat.
Així mateix, pel 2010 s'ha calculat que si l'Iran segueix amb el seu programa de desenvolupament nuclear podria disposar d'unes 50 bombes atòmiques amb un potència de 20 a 30 quiltones i algunes fins a 100 quilotones, amb 100 míssils Shahab, amb un abast de fins a 1.300 quilòmetres, tres submarins amb caps nuclears i capacitat per fer front a una guerra química però amb greus limitacions pel que fa a defensa anti-míssils i satèllits. Les zones que rebrien la resposta nuclear israeliana serien Teheran, Tabriz, Qazvin, Isfahan, Shiraz, Yazd, Kerman, Qom, Ahwaz, Kermanshah,...
Segons la simulació, en el curs de la guerra hi hauria tres factors claus que jugarien en favor d'Israel: té bombes de major potència, disposa d'un sistema de míssils anti-míssils i gaudeix de la protecció dels Estats Units. Cal sumar-hi també el fet que disposa de satèllits-espia. L'esforç iranià per tenir armament nuclear, estima el CSIS, no permet superar, d'ara fins el 2010-2020, l'avantatge dels israelians. Per tant, Iran veuria destruïdes les seves principals ciutats i centres industrials mentre Israel patiria la destrucció de les principals zones habitades. En l'hipotètic atac iranià, Israel activaria el seu escut de míssils anti-míssils Arrow-2 que eliminaria una part considerable dels míssils amb cap nuclear que haurien enviat els iranians. Desprès de patir l'atac Israel estaria en disposició de contestar amb el mateix armament.
Finalment, cal especificar que el conflicte podria estendre's a Síria, aliat de l'Iran i enemic d'Israel, que li ocupa des del 1967 els alts del Golan. El règim de Damasc no té armament atòmic però si armament químic i bacteriològic. Una guerra amb aquestes armes causaria uns altres 800.000 morts israelians i uns 18 milions de sirians. Se suposa que els dirigents d'aquests estats enfrontats són conscients de les conseqüències d'una eventual guerra nuclear i això suposa una garantia que aquesta no es produirà. Ara bé, hi ha analistes i alguns dirigents polítics que diuen que a l'actual president iranià no li importaria sacrificar uns quants milions de persones per tal d'esborrar Israel del mapa. Aquest objectiu ha estat formulat en diferents ocasions i en veu alta pel mateix president Ahmadinejad.
