La cursa de les eleccions presidencials nord-americanes encara està en la fase de les eleccions primàries i caucus, prèvia a la designació dels candidats, republicà i demòcrata, a la Casa Blanca. En el camp del Partit Demòcrata la lluita entre Barack Obama i Hillary Clinton és aferrissada i està molt igualada en quan a nombre de delegats obtinguts de cara a la convenció que ha de designar el candidat del partit a la presidència. En canvi, en el Partit Republicà, tots els pronòstics apunten que el guanyador indiscutible serà John McCain, que ha eliminat al seu principal rival Mitt Romney i que sols li queda l'oposició del ex-pastor evangèlic Mike Huckabee, a qui, a més a més, porta un gran avantatge en nombre de delegats.
Ara bé, el fet curiós i paradoxal és que McCain està guanyant les primàries i els caucus no en base a l'electorat republicà, sinó als electors independents, aquells que no estan adscrits a cap partit. Cal dir, però, que McCain és declarat partidari de l'intervencionisme en la política internacional i de mantenir-se a l'Iraq el temps que faci falta mentre la gran majoria dels electors independents són contraris a continuar la guerra de l'Iraq.
Si mirem als inicis, la cursa de les primàries va començar a Iowa, on van guanyar el republicà Huckabee i el demòcrata Obama, va seguir Wyoming, amb victòria del republicà Romney i New Hampshire, on van guanyar Clinton i McCain. A continuació a Michigan i Nevada, el triomf va ser per Clinton i Romney, a Carolina del Sud, per McCain i Obama, A Florida, per McCain i Clinton i en el Super Dimarts (5 de febrer) dia que votaven 22 estats, entre els quals els dos mes importants en població, Califòrnia i Nova York, Clinton i Obama quasi van empatar en nombre de delegats mentre entre els republicans guanyava de manera clara McCain. Així, doncs, el joc encara està obert entre Clinton i Obama pels demòcrates mentre els republicans ja es pot dir que han escollit a McCain.
És interessant, però, analitzar el fenomen McCain ja que és considerat poc conservador pels mateixos conservadors i entre l'electorat republicà ha quedat en molts estats empatat amb Romney, abans que aquest es retirés de la cursa. La raó de la seva victòria es basa en quedar-se amb una gran majoria de vots de electors independents. Aquesta lògica s'ha complert, per exemple, en el cas de Florida, el de New Hampshire i el de Carolina del Sud.
I és que Mc Cain té un atractiu evident amb el seu parlar franc i clar, amb la seva independència i llunyania de les estructures del Partit Republicà i alguns dels seus postulats ideològics. Tot això atreu molts votants independents que veuen en ell un patriota abans que un representant de partit i provoca el rebuig d'una part considerable dels republicans. La contradicció es troba reflectida, per exemple, en una enquesta entre aquests electors independents que voten McCain feta pel diari "Los Angeles Times" i publicada el passat mes de gener que mostra que el 66% volen una retirada total i ràpida de l'Iraq, completament al contrari que McCain, el qual va declarar el gener que si feia falta les tropes nord-americanes s'estarien a l'Iraq cent anys mes.
En un article publicat a l'esmentat diari de Los Angeles es diu que el president Bush al cantó de McCain sembla un pacifista, per assenyalar les postures de duresa en el passat de McCain en política internacional en referència als problemes creats per l'Iraq, Corea del Nord, Sèrbia (Kosovo), Iran, a les seves intervencions en favor de actuar al Darfur (Sudan) i Ruanda i a la seva postura de plantar cara a Rússia i la Xina.
De fet, el quasi candidat republicà a la presidència segueix la seva tradició familiar ja que el seu pare va ser un almirall de quatre estrelles que va defensar sempre la guerra del Vietnam i el seu avi, també almirall de quatre estrelles, va ser partidari incondicional de la política intervencionista del president Roosevelt. Per tot plegat, McCain sembla ser un partidari clar de l'imperialisme nord-americà. De moment, en els dos últims mesos, diu el diari de Los Angreles, uns 17.000 periòdics nord-americans han demanat oficialment votar per McCain.
