L’organització Al Qaeda va matar ahir a una trentena de persones a Alger en un atac a la seu de la ONU de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) a Alger i a les seus del Tribunal Suprem i el Consell Constitucional d’Algèria. L’atac és obra d’Al Qaeda al Magrib islàmic, la branca nord-africana de l’organització internacional, que agrupa a formacions guerrilleres d’Algèria, Marroc, Tunísia i Líbia. Durant l’any que estem a punt d’acabar l’organització ha matat unes 400 persones a Algèria, on millor implantada està.
En l’escenari del nord d’Àfrica l’organització islamista és força activa i està capacitada per donar cops espectaculars com el d’ahir o l’atac al palau del govern algerià i el centre de la lluita antiterrorista del passat 11 d’abril o quarters de l’exèrcit algerià com el passat 11 de juliol. Si recordem que ahir era dia 11 de desembre queda clara la preferència d’Al Qaeda pels dies 11. A Tunísia, en aquest any que estem, l’exèrcit va haver de fer front a un grup de prop d’un centenar de combatents, que va ser exterminat, mentre a Líbia i Marroc les cèl·lules islamistes estan a la clandestinitat i la repressió policial els deixa molt poc marge per actuar.
A l’est del continent africà, a la banya d’Àfrica, hi ha un estat que fa anys que viu en el caos, Somàlia, i enmig de les lluites constants entre grups i faccions actua una organització islamista lligada amb Al Qaeda, que actualment lluita contra el govern provisional instal·lat a Mogadiscio i els seus aliats etíops, que ocupen la capital.
A la península aràbiga, a l’Aràbia Saudita, l’organització té un cert suport social però les autoritats han intensificat la repressió i centenars (sinó milers) de militants o suposats militants estan empresonats, i per evitar ensurts s’ha creat recentment una nova força armada destinada exclusivament a defensar les instal·lacions i xarxes de transport de la indústria del petroli, base de l’economia del país i clau de la estabilitat dels mercats mundials del cru.
A Mesopotàmia, l’Iraq és un dels centres de major activitat d’Al Qaeda. L’ocupació nord-americana li va obrir les portes a una ràpida expansió i va arribar a controlar uns quants barris de Bagdad, la capital, i un seguit de ciutats de la part sunnita del país. El nord no hi té res a fer davant la persecució implacable dels kurds, aliats del Estats Units, que viuen en un règim de pràctica independència, i en el sud dominen les milícies xiites, més o menys vinculades amb l’Iran. És en el centre de l’Iraq, on dominen els sunnites, on Al Qaeda està implantada i on fa la guerra als nord-americans, als xiites iraquians i a les tribus sunnites que se li han regirat en contra seva. El general Petraeus, que comanda les forces nord-americanes, ha desenvolupat una nova tàctica de combat que ha portat a aliar-se amb un seguit de tribus sunnites, a les quals arma i finança, per combatre Al Qaeda. Aquestes tribus han reaccionat davant la prepotència i els excessos durant el domini que l’organització islamista havia aconseguit a les zones que controlava, especialment a la província d’Anbar. Ara Al Qaeda ha perdut el control d’un cert nombre de ciutats i no domina cap barri de Bagdad. Juntament amb les tribus sunnites uns quants grups guerrillers sunnites que abans lluitaven contra els nord-americans ara lluiten al seu cantó. En total es calcula que Washington ha armat i finança uns 62.000 sunnites, al marge de l’exèrcit i la policia iraquianes, que són majoritàriament xiites. Tot plegat ha portat a un retrocés d’Al Qaeda i a situar-la a la defensiva.
Molt diferent és la situació en un altre dels escenaris bèl·lics asiàtics, a l’Afganistan i Pakistan. Com és sabut aquest any que ara acaba a l’Afganistan la guerrilla dels talibans ha avançat i actua en gairebé tot el sud, centre i est del país malgrat els esforços de les forces de la OTAN. I els talibans tenen com aliats a Al Qaeda, que té un seguit de bases establertes a la zona del Pakistan fronterera amb Afganistan, el que s’anomena les zones tribals, que escapen al control del govern pakistanès. Allí se suposa que està la cúpula dirigent, inclosos Ben Laden i Al Zawahiri. I al Pakistan aquest any també s’ha produït una expansió dels territoris sota domini dels talibans pakistanesos, a la frontera amb l’Afganistan i al nord del país.
En resum, Al Qaeda i els seus aliats talibans s’expandeixen per Pakistan i Afganistan mentre que l’organització islamista es veu obligada a replegar-se a l’Iraq i manté una notable activitat a Algèria. Aquests són els principals escenaris de combat, amb dinàmiques diferents. Tanmateix, avui dia aquesta organització extremista islamista agrupa a militants de tot el món àrab i musulmà, tot i que els seus principals dirigents són saudites i egipcis.
