“En nom de Déu” és una pel·lícula feta al Pakistan i que està triomfant als cinemes del país malgrat la condemna (fatwa) de nombrosos mullahs que la consideren anti- islàmica. Les tres hores de la pel·lícula expliquen la història de dos germans de bona família, joves músics de talent i molts somnis. Els germans preparen un concert quan són atacats per un grup de barbuts que en nom de Déu ho destrueixen tot.
Violència gratuïta en nom de la religió. Un dels germans se sent atret per les paraules d’un mullah i abandona els seus pantalons texans i camisetes per deixar-se la barba, vestir-se de manera tradicional i renuncia a la música. L’altre germà marxa a Xicago per estudiar música i es converteix en víctima del clima creat pels atemptats de l’11 de setembre, ja que és detingut per FBI i torturat, malgrat el suport dels seus amics pakistanesos i nord-americans. Una cosina seva viu a Londres i el seu pare no vol que es casi amb un cristià.

Són històries d’avui dia que reflecteixen la realitat d’un país. En una escena de la pel·lícula un teòleg moderat recorda que a “la religió es pot portar barba, però la barba no és la religió” (el fundador del Pakistan, Muhammad Jinnah, no portava barba) i en aquests moments el públic dels cinemes pakistanesos aplaudeix perquè pensa en tots els mullahs fanàtics que odien la música en nom de Déu. El film està sent projectat també a la Índia, Gran Bretanya i Estats Units.

Abans de ser projectada la pel·lícula, fa una mica més d’un mes, Abdul Rashid Ghazi, el mullah que va morir el juliol a la Mesquita Vermella d’Islamabad, fa fer una fatwa de condemna. Una vegada mort Ghazi desenes de religiosos fanàtics han rellançat, han fet seva, la fatwa i alguns ciutadans han demanat als tribunals que la pel·lícula sigui prohibida. Però el president Musharraf va veure el film abans d’estrenar-se i va quedar entusiasmat. Desenes de milers de pakistanesos van al cinema a veure “En nom de Déu”.