Els Balcans són el malalt d’Europa. Passen els segles, els règims polítics, però aquesta àrea de l’espai europeu continua fent xup xup sense parar, amb periòdiques pujades de febre i esporàdiques explosions de violència, deixant a part els períodes de conflicte bèl·lic, l’últim el dels anys 90. Ara s’ha iniciat al Tribunal Internacional de la Haia el judici contra l’exgeneral croat Ante Gotovina,
fa pocs dies teníem el vet de Grècia a l’ingrés de Macedònia a l'OTAN i el passat dia 7 de febrer la proclamació de la independència de Kosovo que,sense que la sang arribés al riu, va inflamar novament la regió. A continuació, s’han fet sentir les veus dels serbis de la República sèrbia federada de Bòsnia demanant la incorporació a Sèrbia, prèvia proclamació de la seva independència.
Així que Iugoslàvia va començar a desfer-se, als anys 90, el primer a marxar va ser Eslovènia. Un país que ara forma part de la Unió Europea i que, precisament, en té la presidència aquest semestre, com també la de l'OTAN. És un estat petit, integrat en la dinàmica de la UE, és a dir, en el procés de construcció europea.
La segona república iugoslava que va proclamar la seva independència va ser Croàcia i immediatament va ser atacada per una Iugoslàvia dominada pels serbis i el seu líder Milosevic. La minoria sèrbia de Croàcia, unes 200.000 persones, amb el suport de l’exercit iugoslau, van ocupar una tercera part del territori croat, que correspon a la regió de la Krajina, fronterera amb Bòsnia, i Eslavònia, una regió fronterera amb Sèrbia. Però l’exèrcit croat amb el suport els nord-americans en una contraofensiva dirigida pel general Ante Gotovina, el 1995, va reconquerir aquests territoris, expulsant de passada, fent neteja ètnica, els serbis de Croàcia.
La guerra va acabar, doncs, amb la reunificació del territori de Croàcia i la expulsió de la minoria sèrbia del país. És el mateix que van fer els serbis a Bòsnia amb els musulmans i a Kosovo amb els albanesos.
Gotovina va convertir-se en un heroi pels croates, en una figura clau de la seva guerra d’alliberament, però en els passos previs a l’ingrés a la UE, que està negociant des de fa uns anys, Croàcia ha lliurat al Tribunal de la Haia a tots els seus militars i civils acusats de crims de guerra, inclòs el seu heroi Gotovina. Era el preu per a l’ingrés, un preu que Sèrbia encara no ha pagat ja que continua amagant al líder polític dels serbis de Bòsnia, Radoban Karadjic, i el líder militar general Mdalic.
En el cas de Macedònia, que es va proclamar independent el 1991, te dos grans problemes, un d’interior i un d’exterior. El primer és que una proporció important de la seva població, entre un 20 % i un 25 %, és albanesa mentre la majoria és eslava. Bulgària els considera búlgars. La intervenció de la UE i l'OTAN van permetre posar fi amb rapidesa a un inici de guerra civil entre uns i altres obligant a acords polítics i amb una presència militar reduïda per garantir la pau. El segon problema es que Grècia considera que Macedònia és grega, que forma part de la seva mateixa essència i, per tant, no accepta l’existència a l’escena internacional d'una república amb el nom de Macedònia. La solució va ser nomenar a l’exrepública iugoslava "Antiga República Iugoslava de Macedònia" però ara que ha demanat l’ingrés a l'OTAN, de la qual forma part Grècia, ha ressorgit el problema del nom, i Atenes s’oposa a l’ingrés de Macedònia a l’Aliança Atlàntica.
Fa uns dies, en una de les seves reunions, l'OTAN tenia sobre la taula la petició d’ingrés d'Albània, Croàcia i Macedònia.
Kosovo va ser notícia internacional, amb la proclamació de la seva independència, el passat mes de febrer però, de fet, amb aquesta decisió política es tancava un dels temes pendents dels Balcans. Iugoslàvia va començar a desintegrar-se per la part del Kosovo ja que en els anys 80 els estudiants kosovars van començar a manifestar-se per poder ser una república federada.
El mariscal Tito, després de la Segona Guerra Mundial, havia organitzat Iugoslàvia com una federació de sis repúbliques: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Sèrbia, Montenegro i Macedònia, i dins de Sèrbia hi havia dues regions autònomes, Kosovo i Voivodina, on hi ha una important minoria hongaresa. Quan Milosevic va pujar al poder va anul·lar la autonomia de Kosovo i Voivodina i la violenta i ferotge repressió del moviment estudiantil kosovar va ser l'espurna que va encendre el procés cap a l'independència, ja que el moviment nacionalista kosovar va anar radicalitzant-se a mesura que s’intensificava la repressió sèrbia fins arribar a la neteja ètnica, Milosevic va fer fora de casa seva a un milió de kosovars, la meitat de la població. Kosovo és considerat per Sèrbia com el bressol de la seva nació però dels dos milions d’habitants sols el 10 % són serbis i la resta són albanesos. La independència de Kosovo ha estat la fi del conflicte iniciat als anys 80, arran de portar Milosevic al poder, cosa que suposà la disgregació de Iugoslàvia.
S’ha resolt un altra problema balcànic amb la independència de Kosovo però en queda un altre, ja que Sèrbia, la major part de la seva classe política i de la seva població, no accepta de cap de les maneres aquesta independència malgrat que no pot fer res més que protestar i amenaçar perquè la via militar no és possible avui dia als Balcans, situats sota tutela de l'OTAN i la UE. Per tant, l’espai balcànic continua sent un problema pel procés de construcció europea i el xup-xup que sorgeix de les disputes, els odis i els greuges és incessant. No hi ha solucions miraculoses però sí que és necessària una empenta política del conjunt d’estats europeus i la voluntat dels Estats Units i del seu instrument militar, l'OTAN, per evitar nous desbordaments i l’aparició de nous Milosevic, incendiaris sense escrúpols.
