Hi ha processos polítics de llarg recorregut. Ho ha estat i ho és el moviment indigenista de Centramèrica i Sudamèrica i ara és dibuixa clarament l’autonomista. Després de dècades de reivindicacions més o menys minoritàries, les circumstàncies polítiques actuals han portat a l’esclat del moviment autonomista a Bolívia, on el passat 4 de maig una majoria de la població del departament de Santa Cruz va aprovar un estatut d’autonomia i el passat 1 de juny van fer el mateix els habitants dels departaments de Beni i Pando. I aquest moviment es manifesta, amb decisió i empenta, afavorit per la conjuntura política, a Guayaquil (Equador) i Zulia (Veneçuela)
Diferències polítiques, ètniques i geogràfiques
Les reivindicacions autonomistes no són d’ara sinó que venen de fa molts anys degut, entre altres factors, a les desigualtats socials i a les diferencies regionals dins de Bolívia. L’arribada al poder del president Morales, representant del moviment indigenista i socialista, ha donat un gran impuls al moviment autonomista. Els promotors dels referèndums qualifiquen d’il·legal la nova Constitució boliviana, aprovada el desembre del 2007 en absència de les forces opositores a l’actual govern. Per sortir de l’atzucac govern i oposició han acordat la celebració d'un referèndum revocatori el pròxim 10 d’agost perquè el poble bolivià decideixi si el president i els governadors han de posar fi al seu mandat.
El president Morales va qualificar de derrota dels autonomistes el referèndum del 4 de maig a Santa Cruz perquè la suma dels vots contraris a l’estatut, l’abstenció i els vots nuls van superar el 50% i el Tribunal Nacional Electoral va dir que la consulta era il·legal. Bolívia no té actualment Tribunal Constitucional perquè el president Morales se’l va carregar, després de que emetés una sentència que el va fer enfadar. Pel que fa a les xifres, els vots vàlids van donar un 85% a favor del nou estatut a Santa Cruz. Donat que a les eleccions presidencials l’abstenció habitualment és del 30% la suma feta pel president Morales per declarar il·legal el referèndum serviria per il·legalitzar la seva pròpia elecció i deslegitimar el seu govern, així com la nova Constitució. La població indígena, formada en gran majoria per quetxues i aymaras, que ha portat Morales a la presidència és concentra a l’altiplà. Morales té el suport del 54%b de la població a nivell estatal, que arriba fins el 75% als departaments de l’altiplà (La Paz, Oruro i Potosí). El seu suport a l’orient del país (departaments de Santa Cruz, Tarija, Pando, Beni, Cochabamba i Chuquisaca), amb majoria de població blanca i mestissa, baixa fins el 30-40%. L’arribada al poder de Morales ha dividit el país segons criteris ètnics i geogràfics, entre d’altres, com els polítics..
Repercussions a Equador i Veneçuela
El referèndum de Santa Cruz a més de portar cua dins de Bolívia ha tingut repercussió a nivell hemisfèric ja que el president veneçolà, tinent coronel Hugo Chavez, davant les eleccions municipals i regionals del pròxim mes de novembre ha acusat a la seva oposició de “tendències separatistes” en el estats de l’occident del país, inclòs el de Zulia, on hi ha la major riquesa petrolera veneçolana. I el president d’Equador, Rafael Correa, d’esquerra, ha acusat a la ciutat de Guayaquil, capital de la província de Guayas, de formar una confederació separatista amb Santra Cruz i Zulia acusant a “grups oligàrquics i separatistes” que tenen recolzament estranger de voler desestablitzar la regió i balcanitzar l’Amèrica Llatina per crear nous estats neoliberals.
A Veneçuela el moviment autonomista és desenvolupa als estats de Zulia, Mérida, Apure, Barinas i Táchira.El president Chavez ha qualificat les pròximes eleccions regionals com les més importants de la història del país i ha amenaçat amb una intervenció militar en cas d'intent de separació. El governador de Zulia i ex-candidat presidencial, Manuel Rosales, ha negat les acusacions de Chavez dient que l’oposició el que vol és governar a tot Veneçuela i el que vol Chavez és desfer-se dels alcaldes i governadors que s’oposen al seu govern. Actualment l'oposició veneçolana controla sols els estats de Zulia i Nueva Esparta i, segons les enquestes, podria guanyar el de Miranda i l’alcaldia de Caracas.
A Equador l’alcalde de Guayaquil, Jaime Nebot, principal opositor del president Correa, va organitzar una “marxa per l’autonomia” davant l’actitud del govern que no vol tractar del tema de l’autonomia. El partit del govern, Acuerdo País, declara que Equador és un estat plurinacional (hi ha un potent moviment indigenista) que dóna als ciutadans de totes les ètnies els mateixos drets però l’Estat és únic i indivisible i “qualsevol interpretació d’autonomia territorial no tindria base legal ni validesa i no hi haurà cap instrument per aplicar-la”.
L’arribada al poder de dirigents d’esquerra més o menys revolucionària i de moviments indigenistes a diversos estats de Sudamèrica provoca tensions polítiques internes que estan repercutint en l’enfortiment dels moviments autonomistes que veuen sumar-se a les reivindicacions de fa temps, els opositors recents, desplaçats del poder pels nous dirigents d’esquerra. Si atot això hi sumem les enormes diferències econòmiques, socials, culturals, ètniques, geogràfiques, existents i el còctel treu escuma.
