El ministre iraquià d’Afers exteriors, Hoshiyar Zebari, ha revelat que hi ha fins a 140.000 soldats turcs estacionats a la frontera amb el nord de l’Iraq kurd. Tot i que fonts del Pentàgon asseguren que la xifra és molt menor, es tracta d’una amenaça clara d’invasió. I més, després que el primer ministre turc, Erdogan, afirmés que emprendria totes les accions necessàries per liquidar la guerrilla kurda i garantir la seguretat turca. Així mateix, el ministre turc d’Exteriors, Abdullah Gul, ha assegurat que el Govern té un pla dissenyat per intervenir al nord de l’Iraq. “Sabem què fer i quan fer-ho”, ha reblat.
I és que des que ha començat l’any, el Govern turc afirma que la guerrilla kurda ha matat 67 soldats turcs. Segons Ankara, la zona autònoma kurda al nord de l’Iraq serveix d’amagatall i de proveïment d’armes als rebels kurds, que travessen la frontera des d’allà i ataquen l’exèrcit turc amb certa facilitat. Així les coses, el degoteig de víctimes ha anat escalfant l’opinió pública turca, que ara ja està clarament a favor d’una intervenció militar, per eliminar els militants rebels del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
Certament, Turquia té dret a la seguretat. I porta mesos advertint el Govern iraquià i les forces nord-americanes que s’ocupin de la resistència kurda al nord del país. Diem el Govern iraquià i el nord-americà però, en canvi, no diem el Govern autònom kurd de l’Iraq. I és aquí on hi ha gran part del problema. Ankara no reconeix el Govern autònom kurd de l’Iraq, com tampoc reconeix els drets culturals i lingüístics de la minoria kurda a l’interior del seu país, malgrat els avenços tímids dels darrers anys. És per això que hi ha una facció kurda que lluita contra l’exèrcit turc. I si Turquia reclama justícia en forma de seguretat, també hauria de repartir justícia en forma de respecte dels drets humans.
Altra cosa són les conseqüències geopolítiques d’una intervenció turca al nord de l’Irac. Fa unes setmanes semblava que l’atac es limitaria a una intervenció aèria fugaç. Però cada cop va prenent més força la possibilitat d’una incursió que inclouria fins i tot el Govern autònom kurd, segons apunten diversos alts comandaments de l’exèrcit turc. Les conseqüències d’un atac d’aquestes característiques són imprevisibles. Inquietants. La població kurda de l’Iraq es revoltaria, amb gairebé tota seguretat, contra l’invasor turc. Però ningú pot saber si la revolta arrossegaria també els kurds de Turquia. A més a més, s’hauria de veure si el Govern central iraquià decideix enfrontar-se a Turquia o no. En aquesta atmosfera de caos, l’Iran podria aprofitar l’avinentesa per prendre mesures contra la seva minoria kurda i, alhora, per abocar-se encara més a la comunitat xiïta de l’Iraq, en vistes a un futur sense els nord-americans.
Divendres passat la secretària d’Estat nord-americà, Condoleezza Rice, va trucar el ministre turc d’Exteriors i li va demanar que no intervingués a l’Iraq. Segons el diari The Washington Post, el ministre turc no li'n va donar cap garantia. En els propers dies veurem si Turquia decideix finalment atacar el nord de l’Iraq o no. I, sobretot, si serà una operació ràfega o bé una ocupació de setmanes i mesos.
