Mentre a casa nostra patim una ofensiva de l'imperialisme lingüístic espanyol de forta intensitat -el "Manifiesto"- multiplicada per l'onada de sentimentalisme espanyolista patriòtic futbolístic -l'Eurocopa-, a Bèlgica van donant passos endavant en la reestructuració de l'Estat, ara en el camp de les competicions esportives futbolístiques. Segons explica el diari Le Soir, de Brussel·les, a la darrera assemblea general, dels dies 28 i 29 de juny, el comitè executiu de la Unió Belga de Futbol va crear un grup de treball per procedir a una reforma destinada a obtenir l'acord i el finançament dels clubs i de la federació per part de les comunitats i les regions.
La pressió per modificar les estructures estatals del futbol ha procedit del nord, on els dirigents polítics estan descontents davant un unitarisme que consideren obsolet. Per tant, a la pròxima temporada hi haurà canvis profunds en el futbol ja que des de la quarta divisió provincial fins a la tercera divisió estatal seran dividides en dues. La política ha vençut la resistència unitarista dels dirigents de la Unió Belga de Futbol. El ministre flamenc d'esports ja ha promès importants quantitats de diners a la federació, a la formació dels esportistes i a la construcció de vuitanta nous camps i promet suport a la construcció de nous estadis a ciutats com Bruges, Anvers, Gant... per tal de presentar la candidatura belgo-holandesa per a la Copa del Món del 2018. Els canvis afectaran al futbol dels aficionats, els amateurs, mentre que pels jugadors de primera i segona divisió, professionalitzats, la situació és diferent ja que tindran una doble afiliació, una al seu club i l'altre a una de les dues associacions comunitàries. La Unió belga afirma que les competicions seguiran sent unitàries però el diari abans esmentat assegura que és tracta d'un primer pas cap a la divisió del futbol belga entre valons i flamencs. Per la seva part, el diari italià La Repubblica, de Roma, afirma que a partir del pròxim 1 de gener hi haurà dos campionats de futbol a Bèlgica, un pels valons i l'altre pels flamencs i els clubs de futbol flamencs podran jugar competicions amb els veïns holandesos -el flamenc i l'holandès, com el valencià i el català, són la mateixa llengua-.

Un corredor entre Brusselles i Valònia

Com que s'acosta la data límit, el proper dia 15, per presentar propostes de reforma de l'actual estat federal belga, per part del govern, ha sorgit el tema de crear un corredor que uneixi la ciutat de Brusselles amb Valònia, ja que la capital està enmig de territori flamenc. Segons explica el diari Le Monde, de Paris, va ser el president francòfon del Senat belga, Armand de Decker, qui va fer la proposta al president flamenc de la Cambra de Representants, Herman Van Rompuy. És tracta del bosc de Soignes, de 3.500 metres de llarg per 2.500 metres d'ample, situat al sud de Brusselles, que uniria la comuna brussellenca de Uccle amb la valona de Waterloo, passant per territori flamenc. Això donaria una continuïtat territorial als valons en cas de trencament de Bèlgica i la proclamació de la independència de Flandes. Brusselles, la capital, és majoritàriament francòfona -els valons parlen el francès- i està envoltada de territori de Flandes.

De fet la idea no és nova ja que fa quaranta-cinc anys que existeix, des que es va instaurar la frontera lingüística el 1963 dividint Bèlgica entre flamencs i valons, quedant Brusselles en territori flamenc.

Tant el president del Senat, que va presentar la proposta, com el seu interlocutor, el president de la Cambra de Representants, participen a les negociacions sobre la reforma de l'Estat belga que han de ser presentades el pròxim dia 15, segons compromís de l'actual primer ministre. Els flamencs interpreten la proposta com un intent dels quatre principals partits polítics valons de forçar l'obertura d'un debat sobre l'ampliació del territori de Brusselles, que Flandes no accepta. I és que sis municipis veïns de la capital -que formen part de Flandes- tenen majoria de població valona i voldrien entrar a formar part de la regió bilingüe de Brusselles, fet que no accepten els flamencs. Els dirigents polítics flamencs que aspiren a la independència no volen cedir ni un pam de territori als valons mentre els valons volen una continuïtat territorial en cas de partició de Bèlgica. Per tant, hi ha dos temes, l'ampliació de Brusselles i el corredor d'unió de la capital amb Valònia, que semblen estar relacionats. Hi ha però, també, qui es qüestiona la racionalitat de voler un corredor en mig d'una Unió Europea on circulen lliurament persones i bens, i diuen que la proposta té una dimensió bàsicament psicològica i simbòlica.

Tot plegat demostra que la idea de la independència de Flandes ja ha estat assumida per molta gent i que pensen en com quedaran les coses el dia desprès. El tema del corredor podria ser una de les condicions bàsiques per a que els valons cedissin davant les peticions flamenques d'independència, conjuntament amb una sèrie de garanties polítiques i lingüístiques per aquells valons que quedessin dins de Flandes. De moment, els dirigents liberals i socialistes valons diuen que no en tenen prou amb el corredor i insisteixen en l'ampliació de Brusselles mentre que el president de l'independentista Nova Aliança flamenca, Bart De Weber, diu : "La idea d'un corredor mostra que els francòfons comencen a reflexionar sobre un marc post-belga. Millor. Però creuen que Flandes sortirà de la Unió Europea i aixecarà barreres? Estem a l'espai Schengen, no entre tutsis i hutus. Estic per un divorci negociat".

Bèlgica és un exemple clar d'avenç gradual i negociat en les relacions polítiques entre dos pobles, situat a enorme distància dels sectors polítics i culturals espanyols que mantenen les nostàlgies d'imperis passats, basats en l'uniformisme imposat per un poble a altres pobles.