Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 8 de de juliol del 2009 | 14:24
Crònica · Internacional

Primer el Tibet, ara el Turquestan: l'occident de l'imperi xinès fa figa

El 2008 va produir-se la revolta del poble tibetà, que va expressar clarament el seu rebuig al domini xinès atacant els comerços dels xinesos a nombroses ciutats i localitats tibetanes. Ara ha passat una cosa molt semblant al Turquestan oriental (Xinjiang pels xinesos), quan milers d'uigurs han atacat comerços i vianants xinesos.


Els uigurs son un poble turc, de religió musulmana sunnita, format per uns vuit milions de persones, que eren el 90% de la població però que en els últims decennis han vist arribar a les seves terres a milions de xinesos i ara son menys de la meitat dels habitants del seu país.

En fets d'aquesta gravetat, amb 156 morts, més de mil ferits i 1.400 detinguts, el motiu desencadenant és només una excusa que destapa una acumulació de malestar i de descontentament. En aquesta ocasió, l'excusa, el fet fortuït, ha estat que el passat 26 de juny, en una província del sud de la Xina, van ser penjats dos treballadors emigrats uigurs per una multitud de xinesos sense que la policia hi intervingués. La resposta uigur va produir-se dilluns passat a Urumqi, la capital del Turquestan oriental, i els va tocar rebre als xinesos. Tot plegat és una espiral d'enfrontaments entre dos pobles, els uigurs i els xinesos. Els primers tenen totes les de perdre perquè la repressió xinesa és i serà ferotge. Els tibetans ho saben prou bé i també els mateixos xinesos que el 1989 demanaven democràcia a la Plaça Tienanmen. La crueltat del règim comunista-capitalista xinès no té límits.

El Turquestan oriental va ser incorporat a l'imperi xinès el 1885 per la dinastia manxú dels Qing, que li van posar el nom de Xinjiang, que vol dir "nova frontera". El 1933 va crear-se una primera República del Turquestan oriental i del 1944 al 1949 una segona República, sota influència de la URSS. El 1949 l'exèrcit comunista xinès de Mao va ocupar el territori. Però no fou fins els anys 90 del segle passat que va néixer, créixer i desenvolupar-se un moviment independentista entre la població, que retreu als ocupants xinesos un seguit de discriminacions culturals, religioses, socials i econòmiques. Aquest moviment ha adquirit diverses expressions, des de grups armats, més o menys religiosos, fins a grups de defensa de drets humans, partits polítics, i associacions de tota mena, i s'ha expressat en diverses ocasions en manifestacions pacífiques, que sempre han estat reprimides amb forta violència per part de l'ocupant xinès.


Restes del passat i complots de l'estranger

La visió xinesa del tema, com en el cas del Tibet, és que el seu domini polític ha portat un fort desenvolupament econòmic a la zona, que ha millorat i modernitzat la vida dels pobles "alliberats" i que els opositors a la seva presència son elements retrògrads que volen tornar al passat. De fet, el creixement econòmic, en general, ha anat de la mà del trasllat de milions de xinesos al territori, que són els qui controlen la vida política i econòmica. Segons la versió oficial, el domini xinès seria equivalent a progrés econòmic i modernització i la resistència (tibetana, uigur) seria cosa dels elements que volen recuperar privilegis del passat o que estan al servei de potències estrangeres per fer mal a la Xina.

Dels gairebé dos-cents estats existents avui dia al nostre planeta, la gran majoria són marcs de convivència entre diferents pobles, però n'hi ha alguns que son presons de pobles, com deia Lenin referint-se a la Rússia tsarista. Hi ha molts pocs estats que siguin nacionals, és a dir, formats per un sol poble, per una sola nació. I mentre alguns estats han trobat fórmules polítiques, socials, culturals i econòmiques que fan possible una convivència harmònica, altres no. La conseqüència dels estats incapaços d'articular la convivència plurinacional és que hi ha pobles, nacions, que decideixen, que volen exercir el seu dret a ser independents, a ser sobirans, amb un Estat propi. Volen sortir de la presó i ser lliures. I això es dóna a tots els continents. La repressió és la fórmula preferida pels règims autoritaris i dictatorials, com en el cas xinès.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat