Es pot posar la revolució actual a Egipte dins del sac de les revolucions àrabs? O Egipte té un caràcter prou específic per considerar que la identitat, la cultura, la història d'aquest poble és anterior a la conquesta per part dels àrabs i la seva islamització? Mentre Mubarak, que era general abans de ser cap d'Estat, continua enganxat a la cadira presidencial, tot és a punt per a la seva marxa. El règim, que se sustenta en les forces armades, ja té un general de vicepresident, Omar Suleiman, que ocuparà la presidència quan Mubarak desaparegui de l'escenari polític. I el primer ministre també és un general.

El més probable, doncs, és un pacte entre el règim (sense Mubarak) i l'oposició laica i islamista que doni pas a un procés democratitzador, sota control de les forces armades. Aquest seria segurament el guió que més convé als Estats Units, la Unió Europea i Israel. Egipte és massa important per deixar-lo caure en mans dels islamistes radicals, com va passar el 1979 amb l'Iran. El model a seguir seria, amb matisos, el de Turquia. De moment, el poble, amb la seva revolució, i els militars, amb el monopoli de la força, tenen la paraula.

Quan es viatja a Egipte i es parla amb la gent d'allà, els agipcis acostumen a autodefinir-se com a 'egipcis' i a vegades afegeixen 'no àrabs'. La seva identitat és complexa i per a molta gent la seva procedència no és dels conqueridors àrabs sinó dels antics egipcis. El 1977, quan el president Sadat va visitar Jerusalem, es va trobar amb la condemna del món àrab. El president va exclamar: "Què importa! Egipte és faraònic". Ara bé: la majoria dels egipcis actuals tenen molt poc coneixement de l'antic Egipte, això ho deixen pels turistes.

Religió i identitat
A Egipte, la religió influeix molt en la identitat ja que el 10% de la població que és cristiana, els coptes, es considera descendent, per sobre de tot, de l'Egipte dels faraons, els més educats. En canvi, els islamistes, els integristes musulmans, prefereixen pensar que procedeixen dels conqueridors àrabs. En els bitllets de banc es fa la síntesi: hi apareixen les piràmides i les mesquites.

El passat mes de setembre el bisbe copte Amba Bichoy, el número dos d'aquesta església ortodoxa monofisita, va enfurismar els islamistes en declarar: "Els musulmans són uns convidats a Egipte, a casa dels cristians". Una manera com una altra de dir que els cristians estan a casa seva i que els musulmans venen de fora. Com que els Germans Musulmans són molt forts, per evitar mals majors el papa dels coptes, Xenuda III, de 87 anys, va demanar excuses i va enviar el bisbe Bichoy a un monestir de l'Alt Egipte.

El creixement del moviment islamista més conservador i integrista, representant pels Germans Musulmans, a les últimes dècades ha suposat una proliferació d'atacs per part dels fanàtics musulmans contra els coptes. L'actual guia suprem dels Germans Musulmans, Mohammed Badie, de 67 anys, professor de medicina veterinària, te com objectiu la islamització de la societat i ha foragitat de la direcció del partit els representants del corrent reformista, més oberts.

Herència faraònica
El conegut escriptor i editorialista del setmanari "Les notícies del dia", Gamal al-Ghitani, de 64 anys, de família musulmana, afirma: "En el fons, Egipte continua sent faraònic, inclòs desprès de convertir-se en cristià i desprès en musulmà". De fet, perviuen un seguit de ritus i costums de l'època faraònica com la celebració del 40 dia de dol d'un mort, el número de dies necessaris per momificar un mort en el temps del faraons i una tradició que, certament, segueixen tan cristians com musulmans. A l'Alt Egipte es manté la tradició de donar consells a l'orella del difunt abans d'iniciar el viatge al "regne dels morts".

Al-Ghitani explica que "l'Alcorà rebutja l'època faraònica perquè el profeta Moisès estava en conflicte amb el faraó. Aquest és considerat un dictador politeista. L'Egipte antic és present als llibres escolars però els farons de les series de televisió sempre són dolents". El director del diari copte "Al-Watani", afirma que "cristians i musulmans tots som originaris d'Egipte. Quan va arribar l'Islam molts coptes es van convertir per no pagar l'impost imposat als no musulmans. Abans de l'Islam van venir els grecs, els perses, els romans i, en els temps moderns, els britànics, francesos i italians. Som el resultat del creuament d'aquestes identitats".

El passat mes d'octubre quan Al-Qaeda va assassinar en una església i va demanar als musulmans egipcis que matessin els coptes, el papa copte Xenduda III, l'imam d'El-Ahzar (màxima autoritat religiosa dels sunnites) i el cap dels Germans Musulmans van reaccionar dient el mateix: primer de tot són egipcis i no es permetrà que Al-Qaeda interfereixi en els seus afers. I va haver mobilitzacions davant les esglésies de molts musulmans cridant: "Tots som cristians".

A les manifestacions d'aquests dies contra el dictador Mubarak no hi ha diferències religioses, van junts al carrer cristians i musulmans.