“Els resultats de la consulta del 4 de maig poden canviar radicalment la vida política nacional reforçant o afeblint el poder de l’oposició. Però encara que totes les mirades estiguin fixades en Santa Cruz, la vida continuarà després d’aquesta data fatídica”, diu una editorial del diari bolivià de La Paz “La Razón”. Els resultats de la consulta-referèndum al departament de Santa Cruz en favor de l’autonomia del passat dia 4 són clars: alta participació i majoria absoluta de vots afirmatius per a una forta autonomia (per cert, copiada en molts aspectes de la catalana). Però el president Evo Morales no admet ni la validesa de la consulta-referèndum ni els seus resultats perquè tot plegat va contra la seva autoritat i el seu govern. De fet, rere aquesta pugna política s’amaga un enfrontament entre la Bolívia dels “collas”(indis dels Andes) i la dels “cambas” (mestissos i descendents dels conqueridors espanyols). Quan Evo Morales (indi aymara) va guanyar la presidència era la primera vegada des de la conquesta espanyola que els “collas” obtenien el poder. Ara estan previstes consultes-referèndums similars al de Santa Cruz, per l’autonomia, als departaments de Beni, Pando i Tarija.
El ministre d’Afers Estrangers bolivià, David Choquehuanca, ha parlat de perill de guerra civil afirmant que “el que està passant a Bolívia és una vertadera conspiració contra un poder democràticament elegit”. En canvi, el diari opositor “El Nuevo Día” escriu que el president Morales “rep instruccions de l’estranger, des de Caracas” i el president del Senat bolivià ha denunciat “la manera vergonyosa amb que el president Chavez convoca a Evo Morales com si es tractés de un dels seus subordinats”, referint-se a la reunió urgent que va fer el president veneçolà de l’ALBA (Alternativa Bolivariana per les Amèriques, que agrupa a Veneçuela, Bolívia, Cuba i Nicaragua) que va denunciar els “plans de desestabilització i un intent separatista” a Bolívia.

El Departament de Santa Cruz és el cor econòmic de Bolívia (30% del PIB nacional) i està format per planes humides, no per les muntanyes de los Andes, habitades pels indis (a Bolívia hi ha 36 ètnies indígenes que formen el 65% de la població del país i les dues majoritàries són els quetxues i els aymaras) ni si cultiva la fulla de coca sinó la soja i hi ha ramaderia. La gent no vesteix com els indis dels Andes i des de l’elecció de Morales com a president el desembre del 2005 el departament s’ha convertit en l’avantguarda de l’oposició conservadora al govern del primer president indígena de la història del país, el més pobre d’Amèrica del Sud.

A Santa Cruz s’ha format un potent moviment autonomista encapçalat pel Comitè Cívic pro Santa Cruz, que es diu apolític. Les demandes autonomistes del departament i les autoritats de Santa Cruz són compartides pels departaments i autoritats de Beni, Pando i Tarija i la regió de Chuquisaca, on està la capital constitucional del país, Sucre. Aquests departaments són a l’est i el sud del país i a Tarija estan la majoria dels grans jaciments de gas bolivians. Al Departament de Santa Cruz la pobresa afecta el 38% de la població, a la resta del país el 60%. La ciutat de Santa Cruz té un milió i mig d’habitants i és el principal centre de recepció de la immigració interna de la resta del país. El departament té dos milions i mig d’habitants del total de deu milions de tota Bolívia.

El president del Comitè Cívic pro Santa Cruz, Branko Marinkovic afirma que “el centralisme ha fracassat, el desenvolupament del país passa per les autonomies regionals. Volem administrar el nostre pressupost a nivell regional per desenvolupar la sanitat i l’educació”. El problema està en que el president Morales és socialista, seguidor de Fidel Castro i aliat del president Chavez i vol lluitar contra la pobresa amb mesures socialitzants, com la recuperació dels recursos naturals, i rehabilitar els pobles indis. Els dirigents dels departaments autonomistes, partidaris del liberalisme econòmic, hi estan en contra i per evitar el que creuen que serà un desastre demanden una autonomia. Pel govern aquest moviment autonomista no és més que la màscara d’una oligarquia que lluita pels seus interessos privats. Una periodista i sociòloga de La Paz, Gisela Lopez, explica que els qui impulsen el moviment autonomista són “empresaris amb una fortuna basada en l’explotació de la terra...són una vintena de famílies que tenen la majoria de terres i financen el Comitè Cívic”. De fet, la reforma agrària decretada l’any passat per Morales ha intensificat el moviment autonomista. Entre els afectats per l’expropiació de terres per part de l’Estat per redistribuir-les entre els indígenes està el president del Comitè Cívic. En l’estatut d’autonomia elaborat pel Comitè Cívic l’administració de terres forma part dels poders de la regió.

L’arquitecte Sergio Antelo, portaveu i fundador de “Nació Camba”, diu que l’acusació d’oligarquia és falsa ja que “el desembre del 2006 vam reunir a un milió de persones al carrer per defensar l’ autonomia, som un milió d’oligarques?”. “Nació Camba” va nàixer el 2000 per promoure la identitat cultural dels habitants de Santa Cruz, dits “cambas” per oposició als “collas” (indígenes) dels Andes. “El nostre objectiu és ser un Estat independent dins d’un model confederal, diu Antelo. No trencar amb Bolívia, sinó ser un Estat associat. És l’ única manera de viure en pau. Cal acceptar que hi ha dues Bolívies, però no per raons racials sinó per raons històriques, polítiques, econòmiques i culturals”. En canvi l’advocat Arturo Mendivil, propietari de Radio Oriental i dirigent del grup radical “Resistència” vol la partició de Bolívia explicant que “fa cinc segles van arribar uns tres-cents espanyols que van transformar en esclaus sis milions d’indígenes, nosaltres no vam ser esclaus, no tenim odi ni ressentiment contra els europeus. Els bolivians són una raça mentidera, sense cap mena de valor moral. Estimen la sang. Són antropòfags. Nosaltres estem plens d’esperança i alegria i volem ser lliures”.

L’ambient està caldejat i Gisela Lopez afirma que “hi ha vertader risc de guerra civil però la historia recent de Bolívia demostra que cada vegada que ens situem al llindar del precipici, reculem. Ningú vol que hi hagi sang”.