Hi ha una clara evolució política en favor de la reunificació de l’illa de Xipre, dividida des del 1974 en dues parts, la del sud, on viuen els xipriotes grecs, i la del nord, on estan el xipriotes turcs. Dins de l’illa s’ha produït un fet important com és el canvi de president de la República de Xipre. El nou cap d’Estat, Demetrios Chistofias, comunista, és amic personal del president de la part nord de l’illa, Mehmet Ali Talat. Mentre, a nivell europeu la existència de la Unió Europea és un factor favorable, ja que la República de Xipre forma part dels vint-i-set estats membres, i Turquia està negociant el seu ingrés a la UE i, per tant, el seu suport a la República Turca del nord de Xipre passa ara per afavorir les converses entre les dues parts.
De fet, la capital xipriota, Nicòsia, es l' única ciutat de la UE dividida per un mur, des de la invasió del nord de l’illa per tropes turques, el 1974. Quan el passat mes de febrer els xipriotes del sud van elegir president al comunista Demetrios Christofias, van canviar el context polític en que es movia l’illa ja que el nou president greco-xipriota està decidit a posar fi al mur que divideix Nicòsia i l’illa, igual que el president dels turcoxipriotes, Mehmet Ali Talat. De fet, el mur ja està esberlat donat que ha estat obert per la part del carrer Leda, el carrer de Nicòsia símbol de la divisió.
Les negociacions per a la reunificació de l’illa duren des de fa quatre anys però l’elecció de Christofias els hi ha donat un nou impuls ja que és amic personal de Talat. En aquesta ocasió s’ha evitat caure en els paranys del passat, quan les converses se centraven en petits passos, com l’obertura del mur, i es deixava per després els problemes més complicats de resoldre, com el retorn de les propietats als qui van deixar la seva casa i les seves terres arrel del conflicte armat, el retorn dels refugiats, la forma i estructura del nou govern de l’illa reunificada i la partició de poders entre grecoxipriotes i turcoxipriotes. Les negociacions sobre els temes bàsics de la reunificació es reprendran a partir del 3 de setembre, segons van acordar el passat 25 de juliol els dos presidents. Però, de fet, les setze comissions mixtes han assolit ja un bon grapat d’acords sobre la protecció del medi ambient, cultura, gestió de la crisi i lluita contra el crim organitzat. El nou Estat reunificat serà federal i respectarà els drets dels dos pobles. L’acord de reunificació serà sotmès a l’aprovació popular en referèndums separats per uns i altres.
El 2004 és va celebrar un referèndum conjunt sota l’impuls del secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, que va ser un fracàs ja que mentre els turcoxipriotes aprovaven el pla de reunificació de la ONU, els grecoxipriotes el van rebutjar. Ara l’evolució de l’escenari europeu afavoreix aquest nou intent. El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, en una visita a Xipre, el passat dia 20 de juliol, va expressar el suport del seu govern a les negociacions en curs, aïllant als intransigents que volen el manteniment de la divisió de l’illa i la existència de la República turca del nord de Xipre. Erdogan ha dit que ha arribat el moment de trobar una solució que garanteixi a tots els seus drets i que es reconeguin els errors comesos en el passat. Aquest acord que sembla estar a la vista per reunificar Xipre, sens dubte serà un ajut a tirar endavant la candidatura turca a l’ingrés a la UE ja que solucionarà un tema pendent i aixecarà la oposició de Xipre i Grècia a l’ingrés turc
