El responsable de les matances dels últims dies a Birmània és un reduït grup de generals de més de setanta anys i la major part d’ells cancerosos. Són els hereus de la Junta militar que governa el país des del 1988. La setmana passada els monjos budistes van decidir desafiar el règim i  es van manifesta, sumant-s’hi centenars de milers de persones. Però els generals van posar-hi  fi amb un bany de sang. Centenars de monjos han estat detinguts En els estats budistes els monjos exerceixen una gran influència moral sobre la societat civil. L’Aliança dels Monjos Birmans ha demanat unitat “per fer desaparèixer de la nostra terra el règim malvat”. Els militars controlen Birmània des del 1962 amb la dictadura del general Ne Win, que va tancar les portes del país als turistes i a les inversions estrangeres. El general Win va ser derrocat per una Junta militar el 1988 per contenir una onada de manifestacions en favor de la democràcia. La repressió d’aquell moviment va causar 3.000 morts.

 La Junta militar està formada per 21 membres, tots militars d’alta graduació (generals i coronels), que amb el pas dels anys s’ha convertit en una gerontocràcia ja que la mitjana d’edat és de 70 anys. És una dictadura militar gerontocràtica corrupta i repressiva. La protesta actual va iniciar-se el passat dia 19 d’agost quan la població va començar a expressar el seu descontentament per la pujada de preus dels combustibles i dels aliments. Els monjos van decidir situar-se al cantó del poble i van encapçalar les manifestacions i per això ara els seus temples estan ocupats pels militars. La líder democràtica opositora i premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi ha estat un seguit d’anys empresonada i ara porta uns quants anys que no pot sortir de casa seva.

La Junta militar en els últims anys ha edificat una nova capital enmig de la selva i governa des d’un bunker envoltat de míssils terra-aire i dotat d'una xarxa de galeries subterrànies. Ara el màxim responsable és el general Than Shwe, que va guanyar-li el pols al general Khin Nyunt. Té 74 anys, és budista, antidemòcrata i no pot sentir ni parlar davant seu de Aung San Suu Kyi ja que es posa furiós. Havia estat treballador de correus i va fer-se militar el 1953, pujant dins la jerarquia fins el comandament d'una brigada d'infanteria. El 1988 va ser qui va ordenar disparar contra els manifestants i va fer tancar totes les universitats durant onze anys. Va anul•lar el resultat de les eleccions del 1990 perquè el partit de Aung San Suu Kyi va obtenir una victòria aclaparadora i el 1992 va convertir-se en cap de la Junta militar.

Aquest dictador manté difícils relacions amb el seu número dos, el general Maung Aye. De fet, el general Than Shwe va imposar-se com a número u en aparèixer com un element d’equilibri en la rivalitat entre els generals Khin Nyunt, que era primer ministre, i Maung Aye. Aquest grapat de generals són clients habituals dels hospitals de Singapur. El primer ministre Soe Win té leucèmia i està hospitalitzat a la ciutat-Estat de Singapur, el seu substitut provisional acaba de ser intervingut. El general Maung Aye és alcohòlic i té càncer de pròstata i el general Than Shwe té diabetis i un càncer de pàncreas.

La població viu en la misèria però el país és ric ja que té 510 mil milions de metres cúbics de reserves de gas i 3.000 milions de barrils de cru. Els militars controlen la economia i les inversions estrangeres han de ser fetes en associació amb la Junta militar. Birmània és un dels estats més pobres de l’Àsia amb un PIB per habitant de 220 dòlars. Els estats amb qui manté relacions econòmiques i polítiques més intenses són la Xina, l'Índia, Tailàndia i Rússia.