"La hegemonia d’Allah" va ser un dels títols publicats davant la recent notícia de “World Christian Database” segons la qual actualment el nombre de musulmans a tot el món és de 1.322.793.214 mentre que el de catòlics és de 1.115.000.000. És una estadística que enmig del clima de por que vivim davant la proliferació d’atemptats de grups integristes sembla anunciar un futur món caòtic ja que la lluita contra el terrorisme no està donant els fruits esperats i la gent menys informada i formada en ocasions confon musulmans amb integristes.
En aquestes xifres hi ha dos errors de base que les invaliden. En primer lloc es confon la realitat demogràfica amb la religiosa i, en segon lloc, es considera l’Islam com un bloc monolític quan en realitat es tracta d’un univers ple de fractures i molt divers.
Hi ha estats en els quals el nombre de musulmans i cristians tendeix a equilibrar-se com és el cas de Nigèria i Etiòpia i altres en què el percentatge de cristians és força significatiu com en els casos de Costa d’Ivori o Líban. Però en tots ells hi ha un ampli marge d’estimació sobre el nombre real de fidels de cada creença ja que la religió no queda registrada en els documents d’identitat ni existeixen llistes de gent que professen la fe islàmica, ja que és una religió basada en la relació directa entre el fidel i Déu.
També és discutible sobreposar les xifres demogràfiques i les religioses perquè no es té en compte que les persones havent nascut de pares catòlics o musulmans en la seva edat adulta es converteixen en no creients, o en no practicants, o en agnòstics, o es passen a una altra religió. Aquests canvis no apareixen en les xifres demogràfiques i no són admesos en el cas dels musulmans.
En el cas de l’Islam no podem considerar aquesta religió com un tot homogeni ja que la distància és enorme entre els musulmans d’Albània, posem per cas, que han estat mig segle sota una dictadura comunista, que el wahabites de l’Aràbia Saudita que es consideren custodis de l’ortodòxia i inverteixen una part de la seva riquesa petrolera en escampar el seu credo integrista per tot el món. Només cal veure què està passant amb els musulmans sunnites partidaris de la djihad (guerra santa) a l’Iraq, Afganistan i Pakistan que ataquen dia si dia també les mesquites dels musulmans xiites a qui consideren heretges i, per tant, han de ser perseguits i eliminats. En estats com Turquia, Indonèsia i Tunísia gran part de la població, musulmana, esta laicitzada. No es pot posar en el mateix sac els grups salafistes que consideren apostata a la població que no admet el seu domini i que a Algèria van arribar a matar 200.000 musulmans, i els moviments místics que a més a més de la seva fe musulmana veneren els seus sants.
És una realitat que els terroristes i djihadistes (partidaris de la guerra santa) són una minoria dins del món musulmà, però la seva ideologia resulta atractiva per un percentatge relativament ampli de musulmans com han demostrat un seguit d’eleccions més o menys democràtiques en els últims anys en estats musulmans en què els partits i moviments integristes no violents han tret molt bons resultats.
És una equivocació basar-se en dades demogràfiques per comptar el nombre de fidels d’una religió.
