Li ha costat però finalment Hillary Clinton s'ha vist obligada a admetre que havia perdut la cursa per la nominació presidencial del Partit Demòcrata. Barack Obama des d'ahir té el camí obert cap a la cursa presidencial de novembre als Estats Units desprès de vèncer en nombre de delegats, de superdelegats i vot popular. Ara, de cara als pròxims dies, ha arribat l'hora que el candidat demòcrata i el republicà escullin la persona que els acompanyarà en la butlleta electoral com a vicepresident.
Clinton ha aguantat fins el final, tot i que des de un bon principi la iniciativa -el primer lloc a la cursa- l'ocupava Obama, l'home que ha aixecat una onada d'esperança i ha portat a les urnes de les primàries a molta gent allunyada de la vida política del país. Clinton va perseverar en la cursa de les primàries i caucus tot i el perill de dividir profundament el partit i d'enemistar amb Obama a sectors com les dones, els obrers o els llatins, que han estat el gruix dels seus partidaris. La raó de aquesta persistència està en la creença que un fet inesperat capgiraria la situació. Clinton ha comès moltes equivocacions en aquesta precampanya i una de les últimes ha estat de les més sonades: va arribar a especular amb que un fanàtic podria atemptar i matar a Obama o això semblava deduir-se d'unes desafortunades declaracions seves de fa dues setmanes.

En una entrevista Clinton va dir que no entenia els qui li demanaven que abandonés la cursa i com explicació va recordar: "el meu marit el 1992 no va obtenir la investidura fins desprès de la seva victòria a Califòrnia, a mitjans de juny, i recordem a tothom que Bobby Kennedy va ser assassinat el juny a Califòrnia". Molts demòcrates, i no demòcrates, van interpretar que Clinton pensava en la possibilitat d'un atemptat mortal contra Obama. Els serveis secrets protegeixen el candidat des de fa molt temps, ja que des de un bon principi la seva candidatura es va aixecar el temor que pogués ser víctima d'un atemptat com els que van costar la vida a figures tan emblemàtiques com John Kennedy o Martin Luther King. La reacció dels partidaris d'Obama va ser afirmar que Hillary desitja la seva mort i ella es va excusar públicament, en un article publicat al "New York Daily News". Deia que les seves paraules havien estat tretes de context i mal interpretades ja que el que volia dir era que la perllongació de les primàries era un fet habitual i va insistir en que podia guanyar.

La llista de possibles vicepresidents

Les convencions dels partits Demòcrata i Republicà es celebraran aquest estiu i els candidats presidencials hi han d'anar amb el seu candidat a la vicepresidència. El republicà McCain va reunir el passat dia 24 de maig en el seu ranxo d'Arizona a tres possibles candidats a la vicepresidència: el governador de Florida, Charlie Crist, el governador de Louisiana, Bobby Gindal, i l'exgovernador de Massachusetts i exrival seu, Mitt Romney. Els mitjans de comunicació nord-americans allarguen la llista de possibles candidats a vicepresident per part republicana amb els noms de Tim Pawlenty, governador de Minnesota, Robert Portman, exrepresentant de Ohio, i Mike Huckabee, exgovernador d'Arkansas i exrival de McCain.

Per part del demòcrata Obama, aquest ha encarregat a un financer, James Johnson, una missió de prospecció. Johnson forma part de l'equip d'Obama des del 2007 i va fer un paper semblant amb John Kerry, el 2004, i amb Walter Mondale, el 1984. S'ha parlat de un possible tàndem Obama-Clinton però també sonen els noms de Joe Biden, senador per Delaware, Jack Reed, senador per Rhode Island, Claire McCaskill, senador per Missouri, Chris Dodd, senador per Connecticut, Tom Daschle, exsenador, Bill Richardson, governador de Nou Mèxic, Janet Napolitano, governador d'Arizona, Ted Strickland, governador de Ohio, i John Edwards, exrival en la cursa de primàries i caucus.

McCain tindrà 72 anys quan se celebrin les eleccions presidencials i, per tant, necessita algú de la cinquantena, capaç de substituir-lo cara a un segon mandat, segons els politòlegs, mentre que Obama haurà d'escollir algú experimentat. McCain intenta mantenir distancies amb l'Administració Bush, donat el seu enorme desprestigi, però el seu Partit Republicà no esta mobilitzat, està dividit en faccions conservadores, reformistes, la dreta cristiana. Obama, en canvi, té un seriós problema amb les classes mitges blanques de una certa edat i sectors de l'electorat femení, obrer i llatí. Els principals temes de la campanya electoral poden ser la recessió, Iraq i el terrorisme. McCain apareix com a feble en temes d'economia i Obama en temes de seguretat nacional.

L'equip d'Obama

L'equip d'Obama és format per una cinquantena de persones entre experts i collaboradors, la meitat dels quals procedeixen de Chicago o de la prestigiosa Universitat de Harvard, on ell estudià dret abans d'entrar en política. El seu director d'estratègia és David Axelrod, exconseller de l'alcalde de Chicago i de 43 membres del Congrés. L'altre collaborador proper és Valerie Jarrett, també exconsellera de l'alcalde i amiga de la dona d'Obama, Michelle.
En economia i dret els seus consellers són Austan Goolsbee, Howeard Lerner, Cass Sunstein i David Blumenthal, procedents de la Universitat de Chicago. Harvard és el lloc de procedència de la majoria dels consellers de medi ambient i seguretat social com els economistes Jeffrey Liebman, Preeta Bansal i David Cutler.
En temes de seguretat nacional i política estrangera compta amb Tony Lake, que va negociar la pau entre Eritrea i Etiòpia, Susan Rice, experta en temes africans, Philip Gordon i Ivo Daalder.
En qüestions militars Obama té al seu cantó a Richard Danzig, secretari de la marina durant la presidència de Clinton, i Laurence Korb,exmembre del Pentàgon en temps de Reagan.

Una síntesi del programa electoral

En el tema de l'Iraq Obama ha declarat que és partidari de la retirada de les tropes nord-americanes mentre que McCain pensa en el seu manteniment durant tan de temps com consideri que hi fan falta, sense posar dates.
Respecte la seguretat Obama opina que el major perill és en l'amenaça d'un atemptat terrorista amb armes nuclears i en la proliferació d'armaments, mentre McCain opina que per donar seguretat els Estats Units cal un exèrcit fort.

Pel que fa a les relacions internacionals el candidat demòcrata s'ha declarat disposat a "reunir-se amb els dirigents de totes les nacions, siguin amics o enemics", vol lluitar contra la pobresa, reforçar la OTAN i intensificar les relacions amb els estats asiàtics mentre el republicà vol promoure la democràcia a l'Àfrica i l'Orient Mitjà, critica Rússia i no pensa reunir-se amb certs dirigents "sense posar condicions prèvies". També és partidari de la doctrina Kagan de crear una "Lliga de les democràcies" per lluitar contra la influencia de les dictadures.
En economia Obama pensa reduir o eliminar els impostos per les famílies pobres mentre McCain proposa reduir la pressió fiscal en 2700 dòlars per família i per any.
En immigració Obama és partidari de que els immigrants en situació irregular continuïn al país amb la condició de pagar una multa i aprendre l'anglès, McCain, d'altra banda, vol una major vigilància a la frontera amb Mèxic i que els immigrants aprenguin anglès i segueixin cursos d'educació cívica.
Respecte la protecció social el demòcrata vol que tots els infants tinguin cobertura social i McCain pensar reduir impostos als qui no tenen cap mena de prestació social perquè els hi sigui més accessible.

Aquesta és una síntesi del que pot ser el programa de govern d'un  i altre. De fet, la precampanya de les presidencials de novembre començarà aquesta mateix mes de juny, una vegada se sàpiga quins són els dos candidats que a l'estiu seran investits pels seus respectius partits. Comença la cursa final.