El seu avantpassat, el general George Armstrong Custer, donava cacera als indis i va acabar la seva carrera a la batalla de Little Bighorn, el juny del 1876. Ara el coronel Scott Custer persegueix els talibans a l’Afganistan, a la província de Khost, com oficial de la 82 divisió aerotransportada. La seva missió és interceptar els suïcides que moriran en un atemptat que s’infiltren des del Pakistan des de muntanyes salvatges i altes.
I un altre element de relació amb el passat és la recent confirmació, per part del Pentàgon, que es fan servir nord-americans indis (navajos, apatxes, sioux,...) per donar suport a les unitats especialitzades en seguir el rastre de grups guerrillers i alguns d’ells estan en el grup especial que té com objectiu capturar o eliminar la cúpula dirigent de Al Qaeda. Els exploradors indis tenen una gran habilitat per saber sobre el terreny quantes persones hi havia al voltant d'un foc de camp o seguint les pistes o rastres d'un grup guerriller. Com a l’Oest, els nord-americans han de controlar una regió immensa amb poques forces i han de fer front a un enemic especialitzat en atacar i fugir. La seguretat a la frontera front els grups d’indis armats va assolir-se construint una línia de forts, que van arribar a ser 52. A l’Afganistan són les “bases de foc” o punts des dels quals els nord-americans, junt amb forces locals, surten a la recerca dels guerrillers talibans o d’Al Qaeda. Els enemics en aquest cas no són els indis sinó grups guerrillers, en el cas de Al Qaeda, formats per egipcis, iemenites, uzbecs, libis, ... dedicats en cos i ànima a la jihad (guerra santa). Les bases són atacades de manera intermitent per grups talibans que disparen i fugen o preparen trampes contra les patrulles d’exploració, enterrant explosius a les pistes de circulació. En aquest cas la salvació del grup atacat no li ve del Sèptim de Cavalleria sinó dels helicòpters armats. El terreny és tan difícil que en ocasions les tropes nord-americanes fan servir cavalls en lloc de vehicles per arribar a refugis de muntanya on se sospita que hi ha grups enemics. Un atac amb helicòpters o vehicles no garanteix l’efecte sorpresa. La lluita a la frontera afgano-pakistanesa és una guerra de paranys i havent patit fortes pèrdues (900 militants en els últims mesos) i tement els atacs aeris, els guerrillers recorren als atemptats o accions suïcides més que no pas a operacions perllongades. Les tropes, fent servir l’experiència dels israelians habituats als atemptats suïcides, aprenen a veure els signes exteriors de l’home-bomba: nerviosisme, comportament anormal, mirada perduda si no saben on es troben. Molts d’aquests kamikazes procedeixen de les escoles coràniques pakistaneses.