Oficialment ningú vol la presència nord-americana a l’Iraq i tothom demana la seva marxa ràpida i total, però mes enllà de les declaracions oficials els Estats i grups polítics de la regió estan encantats amb la difícil situació a la que fan front les tropes nord-americanes a l’Iraq i desitgen la seva permanència. La raó és que mentre que els EUA no tenen prou capacitat per manipular els actors regionals, aquests han après a utilitzar la presència nord-americana per promoure els seus objectius, es a dir, el manipulador s’ha convertit en manipulat.
Els Estats àrabs dits moderats (Egipte, Jordània i Aràbia Saudita) no volen una marxa ràpida dels nord-americans perquè seria mostrar l’evidència de la derrota dels EUA i això els afebliria a ells, que son règims pro nord-americans i radicalitzaria les seves opinions públiques, àmpliament anti nord-americanes. Una altra raó és que quan marxin els EUA, les possibilitats de l’establiment d’un règim xiïta a l’Iraq són enormes i aquests Estats (Jordània, Egipte i Aràbia Saudita) son sunnites. Un Estat iraquià xiïta acabaria aliant-se i en mans de l’Iran, que aspira a ser potència regional. Això obligaria els règims moderats àrabs sunnites a prestar ajuda política i militar a la resistència sunnita de l’Iraq i tot plegat faria créixer els perills d’un esclat regional. La retirada ràpida dels EUA portaria segurament a una divisió de l’actual Estat iraquià. L’ocupació militar nord-americana permet mantenir-lo unit i el govern està format per kurds i àrabs sunnites i xiïtes, però la marxa dels EUA portaria a la independència del Kurdistan i la creació d’entitats polítiques separades entre sunnites i xiïtes. Això atiaria les tendències secessionistes existents als diferents Estats de la regió en què hi ha minories religioses i ètniques.
També els grans enemics dels EUA a la regió, Síria i l’Iran, veuen amb bons ulls la presència nord-americana, ja que la difícil situació militar dels EUA fa pràcticament impossible pensar en un nou atac a aquests règims enemics, i la presència de tropes nord-americanes a l’Iraq ofereix un munt d’objectius a atacar en cas d’agressió nord-americana a Síria o Iran.
Per Turquia, les tropes dels EUA signifiquen que mentre hi siguin no sorgirà un Kurdistan independent que serviria d’exemple a la seva minoria kurda. A Turquia, des de fa anys hi ha una guerrilla independentista kurda que disposa de bases de replegament al Kurdistan iraquià. Israel considera que una retir4ada ràpida nord-americana seria un desastre, ja que els seus enemics podrien veure que la força militar més potent del món pot ser posada de genolls. Síria podria sentir-se temptada de recuperar els alts del Golan per la via militar.
Pel que fa als Estats àrabs del golf Pèrsic, tenen estrets lligams amb els EUA i el problema intern de les seves poblacions xiïtes (aquests règims són sunnites). A Bahrein, on la majoria de la població es xiïta i està apartada del poder, podria haver-hi un daltabaix. Dins de l’Iraq cap dels grups polítics sembla interessat en un veritable procés de reconciliació nacional, sinó que pensen en els seus objectius i es reforcen en sentit polític i militar de cara al futur. La presència dels nord-americans els permet moderar la intensitat dels combats i ajornar el compromís polític. Els xiïtes que governen volen temps per controlar l’Estat i crear unes forces armades potents i fidels, i els xiïtes que estan fora del govern volen la presència dels EUA per evitar ser esclafats pels seus rivals xiïtes del govern.
El gran beneficiat de la presència militar nord-americana es Al Qaida i els seus aliats, que aconsegueixen ampliar les seves bases de reclutament atacant els nord-americans i que s’han reforçat. No tenen pressa en veure com marxen els EUA perquè ja no podrien atacar-los. Els grups sunnites volen els nord-americans per evitar el predomini xiïta. Els kurds, per la seva part, aliats del EUA, se senten protegits dels seus enemics de sempre, àrabs i turcs, i han construït un estat dins de l’Estat iraquià que gaudeix d’una calma i una prosperitat relatives. La marxa dels EUA podria fer canviar la situació en contra seva.
Una cosa és el sentiment general contrari a l’ocupació i una altra són els interessos dels diferents grups político-militars que han après a beneficiar-se de l’empantanegament dels EUA a l’Iraq. Els nord-americans apareixen confusos i insegurs, amb plans incoherents, canviant de tàctica cada dos per tres, amb fortes pèrdues en vides i en recursos i sense saber ni què volen ni com obtenir-ho. I tot plegat és mèrit de l’Administració Bush.
