Iran no fa cas a ningú i continua la seva cursa cap a l'armament nuclear, oficialment tot el procés d'equipament amb tecnologia nuclear està destinat a produir energia elèctrica. Ni amenaces ni promeses deturen la determinació del règim teocràtic iranià de convertir-se en potència nuclear. Europa fa servir la pastanaga -promeses econòmiques, comercials, financeres, polítiques- i els Estats Units, que podrien fer servir el bastó, es troben empantanegat a l'Iraq i l'Afganistan i a les portes de la campanya presidencial, és a dir, estan paralitzats. D'altra banda, Israel, la potencial primera víctima de les eventuals bombes atòmiques iranianes, segons un anunci del president Ahmadinejad, no sembla disposada a quedar-se d'espectadora del procés.
Per això, va filtrar a la premsa nord-americana, al The New York Times, la informació d'unes maniobres militars des del 28 de maig al 18 de juny destinades clarament a preparar-se per bombardejar i destruir els llocs on es desenvolupa el procés destinat a convertir l'Iran en potència nuclear. El petit David ensenya musculatura al gran Goliat. El missatge es clar, nítid i no es presta a equívocs: Israel està a punt per intervenir, com va fer en el 1981 bombardejant un reactor nuclear a l'Ìraq i com ha fet el passat 6 de setembre destruint una instal·lació suposadament destinada a usos nuclears a Síria.
En un moment en què el petroli està pels núvols i el seu preu no para de pujar, només faltaria un atac a un dels grans exportadors de petroli però Israel considera que s'està jugant la seva supervivència, convicció refermada per les declaracions del president iranià. El fet és que un centenar d'avions d'atac i bombarders de la força aèria israeliana van simular un atac prop de l'illa grega de Creta, situada a 1.500 quilòmetres de distància de les costes israelianes, la mateixa distància d'on està situada la central nuclear iraniana de Natanz. Els cents avions, 50 F-16 i 50 F-15 israelians, acompanyats de una desena d'helicòpters Sea Stallion, un avió Awac, destinat a la guerra electrònica -anullar el sistema de detecció de l'enemic- i dos avions cisterna, per posar benzina els aparells en vol en cas de llarga distància, van recórrer els 1.500 quilòmetres des de Israel fins a un polígon situat al sud de Creta, a la Mar Mediterrània. El nom de l'operació era "Glorious Spartan ‘08". A bord dels helicòpters hi anaven escamots d'atac i de socors i rescat dels pilots que poguessin ser abatuts. Els avions van tirar bombes, van fer maniobres de destrucció de radars i maniobres d'evasió de les defenses enemigues.
Reaccions polítiques i militars
En cas d'atac real els objectius israelians serien la central de Natanz i vuit d'altres indrets on hi ha installacions relacionades amb la energia nuclear. A nivell polític, a més a més de deixar clar a l'Iran que pot ser atacar en qualsevol moment, la filtració israeliana a la premsa nord-americana té per objectiu advertir als Estats Units i el món occidental que la decisió israeliana d'atac pot produir-se en breu període de temps, per tant, representa també una maniobra per a preparar a la opinió pública mundial per un eventual atac. Destacats polítics europeus i israelians han dit públicament que la qüestió no és si hi haurà atac, sinó quan es produirà. I com que ningú es creu que Israel faci broma, de la mateixa manera que Israel no creu que Ahmadinejad faci broma quan diu que esborrarà Israel del mapa, s'ha produït un seguit de reaccions com la del director de l'AIEA (Agencia Internacional de la Energia Atòmica), El Baradei, que ha manifestat que si hi ha atac dimitirà ja que "si l'Iran no està construint ja armes nuclears, accelerarà els seus preparatius amb la benedicció de tots els iranians".
Israel afegeix més pressió a la que està efectuant el món occidental sobre l'Iran perquè deturi la seva cursa cap a la energia nuclear militar. El règim iranià tem un atac i amenaça amb represàlies per boca del seu president Ahmadinejad. Les forces armades iranianes estan en estat d'alerta i han incrementat el seu armament antiaeri amb noves bateries de míssils, a més de demanar ajut a Moscou per millorar les prestacions del seu sistema de radars. És calcula que l'Iran disposa de 350 míssils amb capacitat per colpejar Israel.
En el front interior les minories (Iran es un estat multinacional on a més de l'ètnia o poble dominant hi ha altres pobles com els kurds, els àrabs del Khuzestan, els balutxis, els àzeris,...) i els opositors del règim es mouen. Hi ha una organització independentista kurda armada que ha incrementat en els últims temps els seus atacs. A la frontera amb el Pakistan hi ha també un moviment armat dels belutxis. I han sorgit grups d'opositors religiosos i polítics que últimament han atacat la mesquita de Shiraz. No seria gens estrany que aquest increment d'activitats opositores estigués vinculat amb les ordres secretes de Bush autoritzant activitats clandestines per desestabilitzar el règim teocràtic iranià.
L'estiu, la calor, és l'època en què s'han produït la majoria de conflictes de l'Orient Mitja en les últimes dècades. Haurem d'estar atents en plena època de vacances.
