La batalla per la nominació com a candidat a les eleccions presidencials dins del Partit Demòcrata entre Hillary Clinton i Barack Obama ha situat, per ara, als dos precandidats en una mena d’empat tècnic en els resultats de les primàries i els caucus estatals i ara un i altra estan dedicant esforços a un altre front, el de conquerir el major nombre possible dels 795 superdelegats que entraran en joc a la convenció. Aquests són els delegats del partit que participaran a la convenció del 25 al 28 d’agost a Denver per escollir el candidat sense haver estat elegits en primàries ni caucus sinó en raó del seu càrrec (governadors, parlamentaris, dirigents del partit, ...).
Iniciada la cursa el 3 de gener amb els caucus de Iowa, fins ara s’han celebrat primàries o caucus del Partit Demòcrata en 42 estats i el resultat en delegats és, segons el recompte del diari New York Times de 1.367 a favor d' Obama i 1.224 favorables a Clinton. Per ser elegit a la convenció fan falta un mínim de 2.025. Falten encara per celebrar caucus i primàries a Pennsylvania (22 d’abril), Indiana i Carolina del Nord (6 de maig), Nebraska i Virgínia de l’Oest (13 de maig), Kentucky i Oregon (20 de maig), Montana i Dakota del Sud (3 de juny). Si les tendències actuals no varien de manera substancial s’arribarà a la convenció amb un quasi empat i, per aquesta raó, la batalla s’ha estès, per part dels dos candidats, a la conquesta del superdelegats, que poden fer la diferència en favor d' un o altre.
Una gran part dels superdelegats diuen que no es volen pronunciar abans de la fi del cicle de primàries i caucus, és a dir, el 3 de juny però hi ha un element que sembla ser favorable a Obama i és que la majoria declara que la seva decisió vindrà donada per la decisió dels electors, argument de l’equip d’Obama. I és que fins ara Obama ha guanyat en més estats, més vots i més delegats que la seva rival. Segons el diari New York Times el pre-candidat negre en les últimes setmanes ha convençut a més superdelegats que la seva contrincant però aquesta encara en té una relativa majoria entre els qui ja han decidit a qui donaran suport des de fa temps. En l’últim mes el senador d’Illinois hauria aconseguit 54 superdelegats i la senadora de Nova York 31.
Clinton ataca el seu rival repetint sense parar que no té experiència en afers internacionals, que no domina els temes de política exterior, al contrari que John McCain, el candidat dels republicans que una vegada assegurada la seva nominació a la convenció del Partit Republicà del 1 al 4 de setembre, es dedica a fer viatges a l’estranger per adquirir estatus d'estadista. La situació d’empat entre Obama i Clinton neguiteja a molts demòcrates ja que mentre ells s’esbatussen pel candidat, els republicans ja el tenen pràcticament designat i ja fan precampanya presidencial. Tant llarga batussa dins del Partit Demòcrata deixarà ferides que segurament beneficiaran els republicans el dia de les eleccions presidencials, el 4 de novembre.
El que està clar és que si en les primàries i caucus que falten per celebrar la situació d’empat es manté els hi tocarà als superdelegats decidir i aleshores segurament s’imposarà la idea de que han de votar pel qui ha tret majoria de vots més que no pas la idea que transmet Clinton de que han de votar en consciència pel qui creguin més apte per a la Casa Blanca. Alguns superdelegats dubten de la capacitat de Clinton de reunificar tots els vots demòcrates si és elegida candidata. A mitjans del més passat Clinton tenia al seu favor 254 superdelegats i Obama 213. Queden 246 superdelegats per decidir-se i pronunciar-se, dels quals 107 procedeixen d’estats on ha guanyat Obama, 83 d’estats on ha guanyat Clinton i 56 d’estats que encara no han fet ni primàries ni caucus. D’aquests 246 superdelegats 75 són dones, 10 son governadors i 100 son parlamentaris.
Un d’aquests superdelegats més coneguts és Nancy Pelosi, la presidenta de la Cambra de Representants, que sense haver-se pronunciat de manera clara i contundent ha expressat dues de les idees contra les quals lluita Clinton: que els superdelegats han de votar fent cas de la majoria de vots populars i que els dos pre-candidats tenen dret a mantenir el seu enfrontament fins a la convenció de Denver però que quan més duri la batalla més difícil serà vèncer a McCain. I es que en els últims dies han sorgit un seguit de veus demanant a Clinton que abandoni la cursa pel bé del partit ja que ningú creu que la senadora per Nova York pugui obtenir més delegats que Obama a les primàries i caucus que falten per celebrar..
