Ahir va tenir lloc una nova vaga general, la cinquena de la democràcia, i la quarta contra un govern socialista. Les Illes Balears varen viure una jornada tranquil·la, amb pocs incidents i amb una incidència desigual. La convocatòria va afectar de manera important alguns sectors, com la indústria (de tamany reduït), la construcció, el transport i la distribució d'aliments. Com era d'esperar, la incidència va ser petita a l'hosteleria, el comerç i les administracions públiques. En els dos primers casos estam parlant d'una mà d'obra temporal i molt precària, que no es podia permetre perdre un dia de sou; en el tercer cas hi pesava l'error tàctic que va representar la vaga de funcionaris, mal planificada i mal organitzada, que va ser un fracàs relatiu i va cremar els treballadors més combatius dels centres públics.
La vaga, sense haver estat un èxit esclatant, tampoc no es pot definir com a un fracàs. Tot i una campanya antisindical atiada tant pels mitjans de comunicació d'(extrema) dreta com pels de suposada esquerra, i enmig d'un ambient de crisi que promou el conformisme, el nivell de mobilització ha estat important. Aquest fet va quedar molt patent amb l'èxit de les manifestacions convocades pels sindicats a les diferents illes. A Palma n'hi va haver tres, una organitzada per CCOO, UGT i STEI-i, que va aplegar 10.000 persones; una altra convocada per CGT, CNT, Maulets i diverses organitzacions de l'esquerra social, que en va aplegar un milenar; i una tercera, convocada per USO, amb la participació també d'un milenar de persones. Entre totes tres, la participació va ser important, comparable a algunes de les grans manifestacions produïdes a Palma.
La manifestació demostra, no només que els grans sindicats mantenen la seva base social intacta, tot i les campanyes en contra. També demostrar l'empipament profund amb el govern socialista. Tot i reiterar que l'objectiu de la vaga no és tombar l'executiu sinó obligar-lo a rectificar, en els parlaments dels dirigents sindicals (especialment de la secretària general de CCOO Katiana Vicens) va estar present la possibilitat de donar suport a altres organitzacions polítiques de l'esquerra. Precisament varen participar a la manifestació membres d'Esquerra Unida, ERC, PSM, Iniciativa d'Esquerres, Els Verds i, fins i tot, d'Entesa per Mallorca. Caldrà veure si es concreta aquest gir sindical i quin marge de maniobra té el govern del PSOE per refer les seves relacions amb les organitzacions sindicals. En tot cas, tot i les apel·lacions al diàleg, no sembla que l'executiu espanyol estigui disposat a enfrontar-se a la resta de governs europeus aturant els diversos plans d'ajust posats en marxa.
La manifestació també va fer visible l'existència d'un altre model sindical, el representat per CGT, CNT i diferents sectors socials (independentistes, anarquistes, comunistes i altermundistes). La seva manifestació va aplegar un milenar de persones i la seva diversitat va contrastar amb la monotonia de l'altra manifestació, presidida per les banderes de les organitzacions convocants. Precisament un dels moments de tensió de la marxa va ser la topada entre els dos blocs, que es va produir al carrer Conqueridor quan una de les marxes pujava i l'altra baixava. Una situació surrealista provocada per un error de les organitzacions convocants i de la delegació del govern, que no varen tenir en compte la coincidència dels itineraris.
Finalment tot es va resoldre sense incidents, amb les dues marxes circulant paral·leles en direcció contrària, fet que no va evitar que els dos grups s'increpassin, això sí, civilitzadament. En suma, una jornada que, sense haver estat el fracàs que des de l'establishment s'havia augurat i desitjat, fa necessària una reflexió de les organitzacions sindicals, necessitades d'una reforma que els permeti ampliar el seu radi d'acció a sectors socials diferents dels treballadors amb ocupació estable. Una reflexió que és urgent en uns temps marcats per la retallada de drets socials.
