Amb motiu dels Jocs Olímpics de Pequin la Xina s'ha fet present a les nostres llars durant dues setmanes però més enllà de l'esport, l'espectacle i algunes d'altres pinzellades, les explicacions sobre la Xina han estat superficials. Actualment, amb un règim polític comunista i una economia capitalista, al país existeix un potent corrent de fons de retorn del confucianisme, el pensament d'un filòsof mort el 479 abans de Crist, i és que la Xina d'avui dia busca un nou sistema de valors mirant cap a la seva tradició mil·lenària.
Una manifestació d'aquest retorn del neoconfucianisme són les milionàries xifres d'audiència de dues emissions per la televisió xinesa destinat a les "Entrevistes" de Confuci i la venda de milions d'exemplars del llibre publicat a partir d'aquests programa televisiu. Las seva autora és diu Yu Dan, de 43 anys, la profeta del neoconfucianisme a l'imperi post-maoista. Ella ha estat l'artífex del ressorgiment del pensament d'aquest filòsof que ha estat el més influent a la història de la civilització xinesa i en els pobles asiàtics situats a l'òrbita d'aquesta civilització.
Professora en el departament d'ensenyament dels mitjans de comunicació a l'Escola de Pequin, el 2006 va ser cridada per presentar a la televisió central (CCTV) dues series d'emissions consagrades a les "Entrevistes" de Confuci. El seu mèrit ha estat reproduir el pensament de Confuci davant milions de xinesos afegint comentaris personals per relacionar aquelles ensenyances amb la vida quotidiana d'avui dia. Confuci va ser un dels autors maleïts durant la Revolució Cultural iniciada el 1966 però de petita Yu Dan va poder aprendre dels clàssics xinesos. Considera que els valors del filòsof de l'antiguitat són perfectament vàlids a l'actualitat. Yu Dan afirma: "Sé com fer passar el missatge, que la televisió pot amplificar. Entenc els problemes de la gent i, en el passat antic, agafo elements que són útils en el món modern". Confuci predicava la harmonia i insistia en la noció de "ren", la qualitat humana que expressa el desig que tenen els homes uns pels altres pel fet de viure junts.
Passada la Revolució Cultural, als anys 80 del segle passat és van redescobirir les cultures negades pel totalitarisme maoista i, segons Yu Dan, s'ha passat d'una "cultura maniquea" a "una cultura que barreja les adquisicions del pensament occidental i de la Xina clàssica" i, per això, "el retorn de Confuci és lògic ja que vivim en una època en que els avantatges socials del règim comunista han desaparegut i les persones, incloses les que es beneficien dels avantatges de les reformes econòmiques i de les empreses individuals, estan sotmeses a una forta pressió financera. Els xinesos necessiten preguntar-se sobre el sistema de valors, volen retrobar una identitat". El poder comunista se serveix d'aquestes idees per intentar evitar els efectes negatius del fort creixement econòmic sobre la estabilitat social, una estabilitat amenaçada per les reformes que creen un descontent creixent davant l'augment de les distàncies entre rics i pobres. El règim se serveix del concepte d'harmonia social per demostrar que n'és conscient que el desenvolupament econòmic no és l'única recepta pel benestar i que es preocupa per les persones.
Yu Dan no parla de les relacions entre confucianisme i política i sols explica que "quan el confucianisme és venerat pel poder, a partir de la dinastia Han (206 abans de Crist a 220 desprès de Crist), és produeix la deformació del seu pensament". Confuci no va crear un cos teòric sinó que proposava solucions a la vida, explicades de manera socràtica, davant dels seus deixebles. Les dinasties xineses van transformar el seu pensament en una filosofia al servei del poder destinada a garantir l'ordre i el mandat celestial del qual els emperadors n'eren dipositaris.
