Les eleccions presidencials de Rússia del proper dia 2 de març han fet sortir un seguit de llibres per tal de entendre l'evolució política i econòmica i la situació d'avui dia d'aquesta potència, successora de la Unió Soviètica. Una potència que cal recordar que està renaixent sota l'allau dels diners que li proporcionen les exportacions de gas i de petroli i sota el lideratge d'un president autoritari, Vladimir Putin, que ara cedeix el lloc a un dels seus fidels, tot continuant al poder com a primer ministre. Un dels textos més destacats és "El KGB al poder", de Thierry Wolton, editat per Buchet Chastel, de 236 pàgines i 19 euros de preu. Altres són: "Gazprom, el nou imperi", d'Alain Guillemoles i Alla Lazareva, editat per Les Petits Matins, 192 pàgines i 17 euros de preu, "Moscou i el món", d'Anne de Tinguy, editat per Ceri Autrement, 215 pàgines i 17 euros de preu, o "La nova Rússia", de Lorraine Millot, editat per Actes Sud, de 300 pàgines i 22 euros de preu.
Aquest allau de llibres, apareguts a la capital francesa el passat mes de gener, respon a la fascinació que exerceix la Rússia de Putin, una mena d'atracció-repulsió, especialment a França. La URSS ja no existeix, l'antic Partit Comunista en prou feines i també ha desaparegut el KGB (policia política del règim soviètic i del partit únic, el PCUS) però la seva successora, el FSB, és al poder gràcies al fet que Putin n'era un dels seus agents i una gran part de l'actual "nomenklatura" (classe dirigent) ha sorgit de les seves files.
El llibre de Wolton explica el sistema de poder político-econòmic creat per Putin, un sistema basat en la força i el diner, amb voluntat de permanència en el temps, amb formes democràtiques però profundament autoritari. Durant el règim soviètic, un ex-cap del KGB, Iuri Andropov, va arribar al cim del poder i va intentar salvar una URSS que ja no tenia salvació. A Gorbatxov li va tocar el paper d'enterrar un sistema que no es podia reformar i el seu successor al front de Rússia, el president Ieltsin, a més de fer esclatar la URSS també va dividir el KGB, obrint un nou període que es pot definir de capitalisme salvatge. Aleshores Putin era l'adjunt a l'alcalde de Sant Petersburg.
Quan Putin va arribar al poder va imposar noves regles, començant per eliminar els oligarques independents i situant en els llocs clau del poder, de l'administració de l'estat, i de les empreses estatals, als seus companys de la policia (FSB). Va substituir una oligarquia per una altra, sorgida dels aparells del poder repressiu. Gazprom és l'empresa productora i distribuïdora de gas més gran a nivell mundial, per tant, li tocava estar al servei de la reconstrucció de l'Estat i de la potència russa, desprès del període caòtic de Ieltsin.
Així, el primer que va fer Putin, una vegada installat al Kremlin, va ser prendre el control de Gazprom, fent-ne fora els dirigents de l'època Ieltsin. Un d'aquests nous dirigents es deia Dmitri Medvedev, que, vés per on, ara serà el nou president de Rússia. L'arma del gas, en mans del Kremlin, ha servit per deturar determinades polítiques pro-occidentals dels seus veïns, començant per Ucraïna, i mostrar a la Europa occidental l'alt grau de dependència energètica que pateix respecte Rússia. Aquesta política ha fet, doncs, incrementar la por que inspira una Rússia renaixent de les cendres de la URSS.
D'altra banda, si mirem l'evolució del gegant rus es produeix una divisió entre els pessimistes, que veuen una relació entre la fi de la democràcia i l'estret control del país per part dels homes de Putin i les seves ànsies de tornar a ser una potència dominant, i els optimistes, que opinen que el renaixement econòmic que permet l'exportació de gas i petroli portarà novament la democràcia a l'estat rus.
Ara bé, la realitat de Rússia és massa complexa per reduir-la a uns simples esquemes. En el seu llibre, Wolton descriu la Rússia actual, l'evolució del règim de Putin i opina que no es produirà un retorn amb força a l'escena mundial de Rússia degut a la incapacitat del regim per crear una economia competitiva ja que actualment el país viu de les rendes de les exportacions dels productes energètics. Segons l'autor: "Amb la ideologia nacional-patriòtica d'una altra època, la seva demografia catastròfica i la seva política de desinversions, aquesta Rússia no té futur". En canvi, Lorraine Millot, que va ser corresponsal a Moscou del diari "Liberation", dóna la visió contrària, desmentint els dirigents russos que acusen la premsa occidental de donar una imatge negativa del seu país, i treu la conclusió que veurem el renaixement de Rússia i també, la seva democratització.
