“Hillary Cliton. Història d'una ambició” és el títol del llibre-biografia recentment publicat a França per l’editorial Lattès, de 500 pàgines, amb un preu de 21,90 euros, elaborat per dos periodistes del diari “The New York Times”, Jeff Gerth i Don Van Natta. És el retrat, sever, d'una dona de talent que des de fa molts anys tenia el desig secret de ser presidenta. Segons els autors, un conseller de Bill Clinton els va informar que mesos abans d’arribar a la Casa Blanca, el gener del 1993, el matrimoni Clinton va pactar per vint anys: Bill s’estaria a la Casa Blanca vuit anys (dos mandats seguits) i, a continuació, Hillary es presentaria i guanyaria també la presidència, desprès de passar quatre anys al Senat. Els dos periodistes afirmen que des de la seva joventut Hillary te l’ambició presidencial i el seu treball al cantó del seu marit, especialment en el tema de la sanitat per tothom, li va donar la fama de presidenciable. Per tant, un i altre són iguals però ara han invertit els papers ja que Bill, actualment, és l’estrateg de Hillary. En el llibre es diu que l’ambició política compartida és el ciment que els uneix. Com a senadora Hillary ha estat eficaç. Anteriorment era considerada com a inflexible i sectària però ara és una persona oberta al compromís. Un dels seus desavantatges és el seu vot del 2003 en favor de la guerra de l’Iraq. Pel que sembla volia demostrar que una dona no tenia per que ser menys forta i decidida que un home en temes militars. Però ara Hillary es declara contrària a aquella guerra en favor de la qual va votar.

La candidata presidencial és una política pragmàtica que decideix en funció del que diuen les enquestes de l’opinió pública, com el seu marit. En l’actual campanya per les presidencials nord-americanes, Hillary ha assumit el paper de dona, de polític amb experiència, mentre que el seu principal rival, el senador Barack Obama, ha fet seva la bandera del canvi i això sembla haver connectat força bé amb amplis sectors socials. Per molts l'elecció de Hillary seria com una tercera elecció de Bill i aquesta continuïtat dinàstica, desprès de dotze anys de regnat de la família Bush (quatre Bush pare i vuit Bush fill) els hi sembla excessiva. Pels autors Hillary seria una bona presidenta però afirmen que no té conviccions profundes.

En el període previ a la cursa electoral Hillary era la clara favorita per part dels demòcrates i això li ha permès acumular un notable tresor de guerra (donacions per a la seva campanya). En favor seu s’han pronunciat importants dirigents del món empresarial i de l’espectacle i té al seu cantó a l’ex-president Bill Clinton. Coneix els temes, té experiència i en cas de victòria seria la primera dona president dels Estats Units. Però té molta gent en contra seva i alguns analistes consideren que la seva candidatura demòcrata seria un important ajut pel candidat republicà després dels vuit anys nefastos de la presidència Bush.

En el llibre s’explica com Bill va comunicar a la seva dona el seu afer amb la becària Mònica Lewinsky. El 21 de gener de 1998 el president va despertar a la seva dona, que estava dormida, per dir-li que hi havia una cosa en un diari que havia de llegir i li va explicar que el “The Washington Post” publicava aquell matí un article sobre la seva relació amb una becària a la Casa Blanca i anunciava que un procurador independent obria una investigació per determinar si havia mentit, comès perjuri, durant la seva declaració sobre el tema o si havia demanat a la becària que el cometés. Hillary el va escoltar sorpresa, esverada, sense dir ni piu. Bill li va explicar la seva relació amb una becària que tenia l'edat de la seva filla. Li va dir que l’havia ajudat a trobar feina i que aquesta demostració d’amistat la va interpretar malament, com una altra cosa. Segons dos amics de Hillary aquesta no podia estar molt sorpresa ja que Bill havia tingut tot un reguitzell de relacions però la esposa va reaccionar amb ira dient-li: “Com pots ser tan estúpid per donar armes als nostres enemics?” i va decidir protegir a Bill, defensar-lo. Pels autors, en realitat, Hillary estava defensant la seva pròpia carrera política. Va entendre ràpidament que li calia defensar alhora la seva carrera i el seu matrimoni. Ja en aquella època havia decidit presentar-se candidata al Senat per Nova York i aquell escàndol amenaçava el seu projecte. En declaracions fetes a la televisió, immediatament després d’esclatar l’afer, va manifestar que “estem davant d'un complot de l’extrema dreta que intenta foragitar el meu marit des del dia en que va ser candidat a la presidència”. Amb aquestes paraules Hillary tractava de criminals al procurador que investigava els fets i el seu equip i aquests van reaccionar qualificant d' “insensates” les paraules de Hillary. Però la major part de la gent va creure en la versió de Hillary, segons van demostrar les enquestes fetes a l’opinió pública.

Aquesta biografia no autoritzada ja ha venut més de 100.000 exemplars als Estats Units. Els dos autors són periodistes que han estat guardonats amb el premi Pulitzar per les investigacions respectives sobre l’afer Whitewater i les transferències de tecnologies nord-americanes cap a la Xina. El pròxim mes de novembre sabrem si aquesta dona ambiciosa ha aconseguit realitzar l' última part del seu somni. De moment, ha complert els primers vuit anys com a esposa del president, els següents quatre anys com a senadora i ara li toca ser presidenta. La paraula la té el poble nord-americà.