"Dragon Fighter: one woman's epic struggle for peace with China" (El drac combatent: la èpica lluita de una dona per la pau amb la Xina), d'editorial Kales Press, és el llibre en anglès publicat el passat mes de maig que explica la vida i la lluita per la llibertat del seu poble de l'anomenada "mare dels uïgurs", Rebiya Kadeer.
La recent revolta del Turquestàn oriental (Xinjiang pels xinesos) contra l'ocupació xinesa l'ha projectat a un primer pla internacional i s'ha convertit en un equivalent al Dalai Lama dels tibetans, és a dir, en el símbol de la lluita pacífica del seu poble per la llibertat. Els xinesos, igual que han fet amb el Dalai Lama, l'ha dimonitzat, acusant-la d'estar darrera les violències que en dies passats han sacsejat el Turquestan oriental.
s una dona de 63 anys, amb onze fills, que viu exiliada a Washington després de sis anys de presó a la Xina. Presideix el Congrés mundial uïgur. La lluita dels uigurs contra l'ocupació xinesa, a diferència de la dels tibetans, era desconeguda per a l'opinió pública mundial fins la revolta actual que ha mostrat a dos pobles enfrontats a mort, uïgurs i xinesos. Kadeer fa com el Dalai Lama, mai parla de independència però l'agència oficial de noticies xinesa, Nova Xina, ha publicat la foto dels dos junts (Kadeer i Dalai Lama) denunciant la conspiració dels separatistes, tibetans i uïgurs. Kadeer és acusada pels mitjans oficials xinesos de terrorisme però ella explica que demana "la llibertat i la justícia pel meu poble com per a tots els pobles. Com a mare ploro per la pèrdua de vides innocents, siguin xineses o uïgurs. Si estigués allà faria tot el possible per calmar les enemistats i reconciliar les comunitats".
Una dona emprenedora
Abans d'anar a parar a les presons xineses, la història de Kadeer és la d'una persona que triomfa al món dels negocis superant els handicaps inicials de ser dona, musulmana, pobra i d'una ètnia minoritària dins de l'imperi xinès. Va començar amb un capital de 10 euros (100 yuans) i una botiga de neteja de roba de quatre metres quadrats en els anys 80.
Les reformes econòmiques de Deng Xiaoping li van donar ocasió d'obrir un bazar amb centenars de botigues, després va construir un centre comercial de vuit plantes -el primer i més gran de Urumqi, la capital del Turquestàn oriental. Aleshores va iniciar-se en els negocis d'importació i exportació amb els estats veïns, comprant acer, fusta, cotxes, fabricant cuir i components electrònics, vestits, joies,-
Als anys 90 la revista nord-americana "Forbes" va calcular que el seu imperi comercial valia 25 milions de dòlars. Oferia microcrèdits a milers de famílies, va finançar una campanya contra l'heroïna que causava estralls entre la joventut uigur,- El triomf econòmic va fer que les autoritats xineses la nomenéssin membre de l'Assemblea nacional consultiva, però anys després va ser destituïda, detinguda i jutjada per "divulgació de secrets d'Estat".
Tot plegat està ressenyat en el llibre esmentat. El 1978 va casar-se amb un intel·lectual uigur que havia passat deu anys a les presons xineses per haver protestat contra els abusos dels xinesos: en definitiva, un lluitador polític pels drets dels seu poble que el 1966 va exiliar-se als Estats Units. Les autoritats van aconsellar a Rebiya que es divorciés i que denunciés les activitats del seu marit, però va negar-s'hi i va estar-se sis anys a la presó, fins que el 2005 va ser expulsada de la Xina per raons de salut i degut a les pressions internacionals.
La caiguda en desgràcia política
El 1997, encara membre de l'Assemblea nacional consultiva, va visitar la població de Gulja (Yinin, en xinès) on una manifestació pacífica va ser ofegada amb sang pels xinesos. Rebiya parlà amb testimonis presencials i la policia li deixà veure un video on els soldats disparaven contra la gent. Unes setmanes més tard, a Pequin, denuncià des de la tribuna de l'Assemblea nacional consultiva les mentides de la propaganda oficial sobre el que havia passat a Gulja, i va dir a les autoritats que "sols saben matar i reprimir en lloc de respectar els drets".
Va ser foragitada del seu càrrec polític i el 1999 detinguda per revelar "secrets d'Estat", jutjada i condemnada i el seu imperi comercial va ser desfet Una vegada als Estats Units va federar les 47 petites organitzacions de l'exili uïgur, va reunir-se amb el president nord-americà, va parlar davant del Congrés, va establir relacions amb els tibetans i els dissidents xinesos i el 2006 va ser proposada pel premi Nobel de la Pau.
La reacció xinesa va ser empresonar dos dels seus fills i torturar-los, segons explica Olivier Wang al setmanari francès "Le Nouvel Observateur". Rebiya denuncia un "genocidi cultural" dels xinesos aplicats al poble uigur, les malifetes de la policia amb el pretext de la lluita contra el terrorisme i el separatisme, la submersió dels uïgurs enmig de milions d'immigrants xinesos per tal de sinitzar el Turquestàn oriental, amb l'excusa dels desenvolupament econòmic, la negativa a dotar el país d'autonomia política. "Tenen por que lluitem de manera pacífica. Per això els hi molesto tant. Si alguna cosa explota, estan contents", diu Rebiya, la "mare dels uïgurs"
