Els agents de la CIA que el govern del president Bush va convertir en torturadors dins de la seva política de guerra contra el terrorisme no seran processats. El president Obama ha garantit la impunitat dels agents dels serveis d'intel·ligència, que a l'anterior presidència van fer servir tècniques de tortura durant els interrogatoris. El nou president nord-americà, doncs, ha optat per passar pàgina.
En relació a aquest tema d'actualitat Etienne Jaudel, ex-secretari general de la Federació Internacional de les Lligues dels Drets Humans, ha publicat en data recent "Justícia sense càstig. Les comissions Veritat-Reconciliació".
La primera de les comissions Veritat i Reconciliació data del 1974, a Uganda, i va suposar un nou enfocament. Va ser una nova manera de fer justícia i de conèixer la veritat dels esdeveniments i les responsabilitats, tot renunciant a aplicar càstigs. Explica l'autor del llibre que, des d'aquella data, s'han creat més de trenta comissions, la major part a Sudamèrica i l'Àfrica, i també a l'Àsia, i que se'n creen un promig de tres noves cada any.
Actualment estan en curs de crear-se comissions a Togo, Kenya, Burundi i a les Illes Salomon, i estan en projecte de creació a Algèria, al Líban i a Bahrein. Explica Jaudel que "aquests organismes corresponen a una nova necessitat", que han de demostrar eficàcia, que les comissions han d'estar formades per personalitats indiscutibles i independents respecte del poder, i que han de disposar dels recursos financers necessaris (entre 5 i 12 milions de dòlars). Sense un finançament adequat passa com en el cas d'Indonèsia, en que la comissió no va poder complir la seva tasca, o és incapaç d'elaborar el seu informe, com el cas de Bolívia. "La justícia reparadora, contràriament a la justícia punitiva, no està basada en la sanció sinó que mira de curar i portar l'esperança", ha escrit Desmond Tutu, president de la comissió Veritat i Reconciliació de Sud-àfrica desprès de la fi del règim de l'apartheid.
L'autor del llibre prefereix parlar de "justícia transicional" que no pas de "justícia reparadora", ja que les comissions tenen per objectiu facilitar la transició entre règims responsables de violacions massives dels drets humans i els seus successors que volen respectar-los. Serveixen per apaivagar les rancúnies degudes a conflictes interns o a guerres civils, com en els cassos de Sierra Leone i Libèria. En molts estats la justícia és incapaç de sancionar els abusos d'uns i altres degut a estar compromesa amb els dirigents foragitats, com va ser el cas de l'Argentina, El Salvador i Sud-àfrica. O es tracta de una justícia en estat embrionari, com es el cas de gran part dels estats africans.
-Les funcions de les comissions-
Jaudel afirma que l'objectiu de la judicatura cada vegada més es apaivagar les tensions socials degudes a les ànsies de revenja de les víctimes més que no pas sancionar els responsables. Quan s'han produït crims massius, la multiplicitat dels autors i la condemna de cada un dels culpables esdevé "impossible", diu l'autor. Més que la culpabilitat dels botxins, les comissions se centren en la sort de les víctimes, el que alguns consideren una injustícia i una garantia de impunitat, però Jaudel contesta que el desig principal de les víctimes es conèixer la veritat més que no sancionar els autors.
Les comissions serveixen per saber què va passar amb els "desapareguts", per fer conèixer públicament els assassinats, les tortures, els maltractaments patits per les víctimes, per denunciar els llocs on han estat torturats o enterrats, per mostrar la cadena de comandament dels autors, per proposar compensacions i reformes institucionals per evitar que tornin a repetir-se aquelles situacions. Són objectius tan desitjables, diu l'autor, com els de la justícia tradicional; la reconciliació no passa necessariament pel càstig dels culpables.
Diu Jaudel que fins ara la justícia designava els culpables i imposava càstigs i no s'ocupava, més que de manera tangencial, de les víctimes. Amb les funcions abans esmentades, les comissions Veritat i Reconciliació juguen un paper que la justícia tradicional no cobreix ja que cap tribunal podria proposar un pla de compensacions o cerimònies col·lectives en favor de les víctimes com fan les comissions. La justícia imposa càstigs mentre que el perdó es cosa de les religions. Va ser la comissió sudafricana, dirigida per l'arquebisbe Desmond Tutu, qui va associar la idea de perdó a les comissions Veritat i Reconciliació, ja que va amnistiar a tots els culpables que van reconèixer els seus crims.
Però no es el cas de la major part de comissions. Hi ha comissions que tenen prohibit donar el nom dels assassins denunciats per les víctimes, com es el cas del Marroc, i en aquest cas sí que queda clara la impunitat. Diuen que denunciar públicament els responsables de tortures i crims afecta la seva defensa, però aquest fet és incompatible amb el dret. La creació del Tribunal Penal Internacional (TPI), sota patrocini de les Nacions Unides, pot entrar en conflicte amb la multiplicació de comissions Veritat i Reconciliació per condemnar els culpables de crims. Però la durada dels procediments del TPI, el seu cost, la dificultat de detenir els culpables, limiten la seva activitat en alguns casos exemplars, deixant en la impunitat la majoria d'assassins politics d'arreu del món.
