“Estem assistint a dues revolucions socials simultànies: un envelliment ràpid de la població i un canvi radical en el paper de les dones. Hem d’adaptar-nos ràpidament a les dues”, explica Gosta Esping-Andersen, sociòleg danès que acaba de publicar a França, junt amb el professor universitari francès Bruno Palier, Tres lliçons sobre l’Estat -providència, editat per Seuil.
L’autor, que és professor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, explica que l’objectiu tradicional de les polítiques socials era mantenir els ingressos del cap de família (masculí) quan es trobava en una situació en que no podia treballar. Aquest model de família (l’home treballa fora i la dona dins de casa) avui dia s’ha transformat i es considerat de manera negativa la política de suport social esmentada ja que no fa res per restablir la capacitat dels beneficiaris de guanyar-se novament la vida per ells mateixos, és una protecció social passiva. Per això es proposen programes d’activació com són els cursos de formació professional o de requalificació.

“Les polítiques d’inversió social tenen un doble objectiu. D’una banda, es tracta de oferir el màxim d’oportunitats possibles a tots els individus al llarg de la seva vida, i de l’altra de reforçar la base productiva de les nostres societats. En el passat, es pensava que aquests objectius serien assolits amb la democratització de la educació. Ara sabem que es tractava d’una visió excessivament optimista” donat que segons els treballs sociològics recents el fracàs escolar procedeix sobretot del medi ambient familiar més que no pas del sistema educatiu, segons Gosta Esping-Andersen. El què passa a la primera infància és essencial pels resultats futurs i, per aquesta raó, les polítiques socials haurien d’anar dirigides bàsicament a compensar els desavantatges socials en la vida de les persones. La escolarització des de molt petits, junt amb una política de lluita contra la pobresa de les famílies, és altament eficaç i permet reduir les interrupcions en l’aprenentatge, els problemes de salut i de nutrició i la delinqüència juvenil. Quan més inversió es dediqui a la infància menys cost tindran els programes passius com les prestacions d’atur i la lluita contra la delinqüència.

Pel que fa a l’envelliment de la població, en els pròxims deu anys el cost de les pensions pujarà un 50% i la necessitat de fer-se càrrec de les persones velles dependents representarà el 2% del PIB. Per tant, cal pensar en noves polítiques respecte l’edat de la jubilació, com retornar a la jubilació als 65 anys. Però el problema en aquest camp és que les persones de majors ingressos, i per tant de pensions més altes, són més joves que els de menys, i tenen més esperança de vida (a França el promig de la distancia entre uns i altres és de set anys). Els de majors ingressos, per tant, en viure més anys, reben durant més anys les pensions. Davant d’aquesta realitat sociològica l’autor proposa que l’edat de la jubilació estigui en funció dels ingressos percebuts al llarg de la vida, de manera que els que menys han cobrat siguin els primers a jubilar-se.

Respecte el tema del canvi del paper de la dona a la societat actual parlem d’una revolució inacabada. Les dones amb estudis superiors han “masculinitzat” la seva carrera i el seu ritme de vida, superior al de les dones que no tenen estudis o els tenen inferiors. S’ha creat una nova divisió social entre les parelles, en que tots dos trenen ingressos elevats, i les famílies en que la pobresa és un perill real. Fan falta, doncs, polítiques socials destinades a afavorir el treball de les dones poc qualificades. Un del ajuts seria desenvolupar els serveis públics que s’encarreguen dels nens d’entre 0 i 3 anys i de les persones velles dependents. Com també afavorint un repartiment més just de les tasques domèstiques entre homes i dones, amb polítiques que poden concretar-se en base a dos models: donant suport al treball remunerat de les dones dins de casa o desenvolupar polítiques familiars, com reducció d’impostos. El què està clar, per l’autor, és que l’Estat - providència necessita reformes per posar-se al dia davant de les profundes transformacions socials i econòmiques que estem vivint.