La famosa autora de No Logo, Naomi Klein, ha publicat en dates recents La doctrina del xoc. L'ascens del capitalisme del desastre (editorial Leméac/Actes Sud, 669 pàgines, 25 euros). Desenvolupa la teoria i l'anàlisi sobre la lògica del que anomena "capitalisme del desastre" en que fets com la dictadura xilena de Pinochet, la invasió i ocupació nord-americana de l'Iraq i la reconstrucció de Nova Orleans desprès de patir l'huracà Katrina estarien relacionats amb aquesta nova forma del capitalisme. Segons paraules seves en el llibre: "La doctrina funciona així: el desastre original (el cop, l'atac terrorista, l'enfonsament del mercat, el tsunami, l'huracà) enfonsa tota la població en un estat de xoc col·lectiu. Els partidaris de la doctrina de xoc estan convençuts que sols una ruptura radical permet situar els comptadors a zero, fet necessari per imposar la seva ‘santa trinitat': eliminació de l'esfera estatal, total llibertat per a les empreses i despeses socials esquelètiques".
Klein proposa un nou relat sobre la manera de controlar les economies del món occidental per part dels teòrics i practicants del neoliberalisme. En l'inici de tot està Xile, diu l'autora, quan desprès d'un cop d'estat sagnant el dictador es va preocupar per l'economia i va fer dur al país els "Nois de Xicago", deixebles de l'economista Milton Friedman. Aquests van posar les seves teories en pràctica per primera vegada. Va ser un fracàs però l'experiència la van repetir ampliant el seu camp d'aplicació a tot el planeta. Així es va arribar al "consens de Washington", dins del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, que dictava la privatització radical de l'economia en cas de crisi en un estat del tercer món i la reducció radical dels serveis públics.
El capitalisme ultraliberal genera xocs (financers, ecològics, alimentaris...) mitjançant la globalització i aquests desastres es converteixen en oportunitats d'obrir nous espais i controlar nous pobles amb les seves lleis. Aquests plantejaments han portat a que els economistes ortodoxes, els monetaristes i els ultres de la mundialització li neguin el dret al debat a la famosa periodista i autora del llibre, doncs amb aquesta obra contradiu el relat que intenta justificar la contrarevolució liberal. Naomi KLein destrueix un seguit de mites sobre els quals s'ha construït el capitalisme dels desastres.
Declaracions a "Le Monde"
En una entrevista al diari de París "Le Monde", Naomi Klein explica que el discurs nord-americà presenta l'11 de setembre com un trencament total. En realitat, però, el neoliberalisme (barreja de desregulació, privatització i obertura de mercats) ha entrat en una nova fase, i no degut a l'11-S sinó al rebuig internacional a les seves conseqüències. Això ha portat al bloqueig de les negociacions internacionals sobre el comerç i a la crisi que afecta al FMI i al Banc Mundial. Aquest rebuig fa més difícil seguir imposant el "consens de Washington" a les economies que pateixen dificultats. El nou mètode d'imposició del liberalisme seria "el capitalisme del desastre". Klein diu que el dilema de Davos no sols té en compte les guerres sinó també el canvi climàtic i l'esgotament dels recursos petrolers; i la combinació de les guerres amb el canvi climàtic augmenta la possibilitat de desastres.
El complex militar-industrial nord-americà va provocar la guerra de l'Iraq per privatitzar la economia iraquiana, tenir un accés directe als recursos naturals i per enviar un missatge a tot el món. Els EUA van imposar primer l'economia de mercat abans que la democràcia.
Hi ha una escola de pensament molt forta i la seva influència sobre el món ha estat programada i finançada pel govern nord-americà. Els anys 90 els "Nois de Xicago" van entrar a formar part de les institucions internacionals i dels ministeris de finances de diversos estats i l'esquerra s'ha demostrat impotent davant la seva potència. Cal entendre l'estratègia que ha permès als neoliberals imposar-se en gran part del món. Els xocs són explotats de manera professional i ens n'hem de donar compte. L'autora creu que hi ha actualment una crisi d'idees tant a dreta com esquerra i el capitalisme s'ha convertit en un objectiu de creixement, més que no pas en una ideologia. Són idees fortes que van contracorrent.
