Tot un seguit de prestigiosos analistes i pensadors polítics nord-americans estan presentant en els últims temps les seves tesis i queda clar que existeix una divisió sobre quin creuen que serà el futur del vell continent, a qui alguns anomenen Eurabia (síntesi d'Europa i Aràbia). Daniel Pipes ha reobert el debat sobre el xoc de civilitzacions preveien que la islamització de gran part d'Europa serà la sortida mes probable de l'actual situació, mentre que Francis Fukuyama creu que el pessimisme dels euroescèptics és justificat i opina que l'actual ghettizació de les comunitats islàmiques a Europa pot fàcilment conduir a la violència.
Per la seva part, el teoritzador del xoc de civilitzacions, Samuel Huntington, afirma que el diàleg es possible i diu que "el vertader problema es la diferencia religiosa però entre les dues comunitats durant segles s'ha produït una acomodació". Pipes, destacat estudiós de l'Islam, en dates recents publicava a la revista National Interest que l'actual situació europea caracteritzada per la "invasió musulmana" deixava albirar tres possibles sortides: la islamització de gran part de Europa, l'expulsió dels islamistes del continent, o la seva integració. Per aquest autor, el més probable dels tres escenaris és el primer, per diverses raons, com l'allunyament de la majoria dels europeus de la seva cultura, el seu secularisme extrem i la baixa taxa de natalitat. Els europeus, segons Pipes, no veuen la necessitat de lluitar pels seus valors, rebutgen els líders com Bush que expliciten la seva fe i necessiten de la immigració per seguir desenvolupant-se. En sentit contrari, els musulmans creuen en la seva religió i en la família, i molts d'ells pensen que poden convertir i dominar la UE. A l'any 2015 ciutats com Amsterdam i Rotterdam tindran majoria de població islàmica, segons les actuals previsions.
Pipes, però, no descarta la possibilitat de la tercera sortida, la integració, però d'altres estudiosos nord-americans, euroescèptics, ja parlen d'Eurabia, es a dir, una Unió Europea islamitzada. Mark Steyn, en el seu llibre America alone (Amèrica sola), no creu que la Europa d'avui dia pugui sobreviure al segle XXI. Bruce Bawer, en la seva obra While Europe Slept (Mentre Europa dormia), parla d'una llarga ocupació musulmana com un fet inevitable i Tony Blankey, un neocon, en l'assaig The West last chance (L'última oportunitat d'Occident), afirma la "debilitat dels europeus".
Entre els qui preveuen una guerra civil dins de la UE entre europeus i musulmans, la historiadora Claire Berlinski, autora de Menace in Europe (Amenaça Europa), veu un futur ple de conflictes ètnics i religiosos, el politòleg Dennis Prager pronostica una repressió europea de "tot el que sigui islàmic" i l'expert en temes militars Ralph Peters formula la hipòtesi de l'enviament de vaixells militars i marines nord-americans als ports de Rotterdam i Bari, entre d'altres, per evacuar els musulmans.
Pel conegut Francis Fukuyama, Europa ha de canviar de camí abans de que sigui massa tard, ja que les actuals tensions i el procés de formació de ghettos de les comunitats islàmiques pot conduir a la violència. Però la solució no està en la tolerància il·limitada ni en el relativisme moral de molts europeus, sinó en la integració dels musulmans a la societat civil que preservi la seva identitat, segons el model nord-americà. L'excandidat presidencial republicà Pat Buchanan, conservador, en el seu llibre Death of the West (Mort de l'Occident), diu que la UE aviat s'adonarà del perill que representa la immigració musulmana, recorda la baixa natalitat europea i esmenta una enquesta segons la qual el 52% de les noies joves italianes diuen que no volen tenir fills. Davant d'aquesta situació, la població musulmana serà cada vegada més jove i més extremista.
Tanmateix, el professor de Harvard i especialista en l'Alcorà Joceleyn Cesari afirma que ni la UE ni l'Islam son monolítics i tenen dins seu forts corrents moderats que no intenten canviar la cultura dels altres. Huntington continua pensant que el segle XXI es caracteritzarà per les guerres culturals però pensa que Europa controlarà el fonamentalisme i ensenyarà la democràcia als immigrants i assegura que "el pitjor serà evitat". Per Michael Walzer, autor de ‘Guerra justa i injusta', l'assimilació requerirà temps i mai serà complerta, però es realitzarà mercès a la tutela dels drets humans; ara bé, els fonamentalistes intentaran islamitzar els drets humans.
Per l'historiador anglès Tony Judt, Europa resoldrà la crisi musulmana. Diu que és veritat que l'espectre de la islamització alimenta moviments com els conservadors a Dinamarca o la Lega a Itàlia i que certs membres de la UE, com França i Holanda, han reaccionat durament, però Europa sap que integrant els islamistes evitarà que els seus joves abracin el terrorisme, i entre els immigrants hi ha un fort corrent reformista. El problema està en com conciliar la defensa dels costums musulmans amb la emancipació individual. Per aquest historiador, els qui efectuen judicis negatius sobre la UE son conservadors, la dreta cristiana, que cultiva l'estereotip de l'islàmic terrorista i acusa a la UE d'anti-nord-americanisme. I és possible que els immigrants musulmans a Europa acabin sent la corretja de transmissió de la democràcia en els seus estats d'origen.