Hi ha guerres i actuacions militars que es volen oblidar, es volen esborrar de la història, com si no haguessin passat, però els fets són els fets i formen part de la història, com es el cas d'una guerra bruta oblidada en la qual per primera vegada a la història un exèrcit, l'espanyol, atacava la població civil, a la regió nord-marroquina del Rif, amb armament químic. A "La guerra del Rif", recent publicat per Vincent Courcelle-Labrousse i Nicolas Marmié, editorial Tallandier, 368 pàgines i un preu de 25 euros, es recorda aquell conflicte iniciat el 1921 i acabat el 1926. Els escenaris bèl·lics d'aquella guerra avui dia s'han convertit pels turistes en les platges de Cabo Negro, prop de Tetuan, i Al-Hoceima, on prenen el sol i passen les seves vacances.
El nord del Marroc, la regió muntanyenca del Rif, va viure una guerra d'una gran crueltat que ara recorden en el seu llibre un advocat, Courcelle-Labrousse, i un periodista, Marmié. Va ser un conflicte que actualment qualificaríem de "xoc de civilitzacions" entre un règim dictatorial espanyol, imperialista, embarcat en una aventura colonial, i un poble del Tercer Món.
El 1912 el general francès Lyautey, que volia instaurar un protectorat francès al Marroc, va deixat el nord del país a l'Estat espanyol, la zona muntanyenca del Rif, habitada per amazics o berbers que parlen la seva llengua, més que no pas l'àrab, i on en prou feines es reconeixia l'autoritat del soldà marroquí i menys encara la dels colonitzadors. Els autors escriuen: "Mentre l'endemà de la Gran Guerra -Primera Guerra Mundial- els calendaris de la França convalescent celebraven encara el sacrifici de les seves tropes, uns indígenes, el poble muntanyenc berber, conduït per un cap fora de sèrie, Abdelkrim el-Khatabbi, feia vacillar la illusió colonial". Aquest líder rifeny s'havia format a Espanya i volia alliberar el seu poble de l'endarreriment en que vivia i del domini colonial. Havia estat jutge, mestre d'institut i periodista abans de convertir-se en líder guerrer que va aconseguir unir rera seu les tribus del Rif.
El 21 de juliol del 1921, a Anual, tres mil rifenys van atacar les tropes colonials espanyoles fent una matança que va durar tres setmanes i va causar 16.000 morts espanyols, milers de ferits, la pèrdua de 20.000 fusells, 400 metralladores i 200 canons, que van ser capturats pels rifenys. El desastre de l'exèrcit espanyol era tan gran que va provocar un cop d'estat militar a l'Estat espanyol i el general Primo de Rivera va prendre el poder instaurant una dictadura. Abdelkrim, el 1922, va proclamar la República confederada de les tribus del Rif. i el 1925 va canviar definitivament el curs de la guerra quan les tropes rifenyes van atacar a les tropes colonials franceses i Lyautey va ser substutuit pel general Petain, l'heroi de la batalla de Verdún, de la Primera Guerra Mundial. A Verdún els francesos van deturar l'avenç de l'exèrcit alemany cap a Paris. Petain va arribar acompanyat de carros blindats, avions, armament modern i disposava de un exèrcit de 200.000 homes. L'exèrcit espanyol tenia una quantitat semblant de soldats i va produir-se el desembarcament a Alhucemas. En aquella guerra va destacar un oficial gallec, Francisco Franco, que anys desprès també donaria un cop d'Estat, el 1936, que en fracassar inicialment va causar una guerra civil (1936-39) que en guanyar-la va portar a una llarga dictadura a l'Estat espanyol (1936-1975). Fets tristament coneguts.
Per vèncer la resistència de les tropes rifenyes els exèrcits espanyol i francès van fer servir mitjans no habituals a partir de un programa secret destinat a fabricar armament químic. Hi havia una fàbrica situada prop de Madrid i el 1922, a la ciutat nord-africana de Melilla, s'havia creat una fàbrica d'obusos que contenien gasos tòxics, amb suport de França. Avions carregats amb aquest armament químic van bombardejar pobles i ciutats convertint els rifenys en el primer poble del món que veia com la seva població civil era gasejada i exterminada de manera massiva.
Saddam Hussein també va fer-ho en els anys 90 amb els kurds causant un escàndol internacional. El fet és que el maig del 1926 Abdelkrim es rendia i es convertia en llegenda viva, fins a la seva mort a El Caire el 1963.
Els qui tiraven les bombes amb gasos tòxics eren els militars espanyols però aquests tenien el suport i l'ajut dels seus collegues francesos, tal com s'explica al llibre. El dictador general espanyol Primo de Rivera i el comandant en cap de les tropes franceses, general Petain, s'havien entrevistat per posar-se d'acord sobre com fer la guerra.
