Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 9 de de setembre del 2008 | 14:53
Crònica · Ideologia i pensament polític

Madeleine Albright, el paper de la religió a les relacions internacionals

"Deu, l'Amèrica i el món", de Madeleine Albright, acaba de sortir publicat en llengua francesa (Ed. Salvator, 380 pàgines, 20 euros). La que va ser secretaria d'Estat nord-americana durant la presidència del demòcrata Bill Clinton parla en el seu llibre de les relacions entre la diplomàcia i la religió i, partidària del candidat demòcrata Obama, ataca el messianisme de l'administració Bush. La seva línia política en matèria de relacions internacionals la situa dins l'etiqueta dels partidaris de l'idealisme pragmàtic.

Abans de nomenar-la secretària d'Estat el 1996, el president Clinton va designar Albright ambaixadora dels Estats Units davant les Nacions Unides, el 1993. Per tant, la seva experiència en la política internacional és àmplia i contrastada. Ara considera urgent un canvi en les relacions internacionals desprès dels anys de govern del president republicà George Bush, que s'han caracteritzat per una política unilateral i tancada. Opina que ha arribat l'hora de passar a una política multilateral i consensuada. En la recent cursa de les primàries va fer costat a Hillary Clinton i ara està amb Obama, a qui considera l'únic capaç de retornar als Estats Units la credibilitat internacional perduda amb Bush i tornar a fer forta i atractiva a la nació nord-americana en l'escenari mundial. Democràcia i religió

En el seu llibre explica que la seva generació va ser formada per intellectuals pels quals el factor religiós no existia o era secundari a les relacions internacionals. Això va canviar radicalment a partir dels atemptats del 11 de setembre del 2001. El factor religiós juga, o ha jugat, un paper de primera fila en conflictes com els d'Irlanda, els Balcans i els de l'Orient Mitjà. Fins i tot en els EUA l'actual president, Bush, va declarar: "Déu vol que sigui president". I això, per l'autora, representa una anomalia dins de la història del país. Però si es repassa la història nord-americana es troben precedents de presidents que s'han recolzat en la suposada voluntat divina, com el president McKinley, que a finals del segle XIX, considerava que la seva feina era cristianitzar les Filipines, o el president Woodrow Wilson que, entre el 1913 i el 1921, es creia investit d'una missió.

Albright pensa que "Amèrica es la democràcia més potent del món i, per això, ha d'ajudar als qui volen establir institucions lliures, però promoure la democràcia és una política, no una missió" donat que "els Estats Units no estan per sobre de les lleis ni hem estat cridats per Déu per propagar la democràcia ni tenim per missió propagar la fe cristiana". En el camp polític els republicans és presenten a la campanya electoral com els campions dels valors morals mentre que els demòcrates proclamen la seva adhesió a la justícia social. Tanmateix, l'autora diu que ha treballat prop de dos presidents demòcrates, Jimmy Carter i Bill Clinton, que "tenen, un i altre, profundes conviccions religioses". I el senador Obama no rebutja de parlar en públic de la seva fe.

Cap a un nou sistema de relacions internacionals

En el tema del lideratge internacional l'autora creu que l'Iraq pot ser "el més gran desastre de la política exterior nord-americana" i que per "reconstruir el lideratge nord-americà, el pròxim president haurà de combatre el terrorisme sense exacerbar els sentiments dels extremistes" i "haurà de preocupar-se del fossar creixent entre rics i pobres i lluitar contra les conseqüències nefastes de la mundialització, fer front als perills mediambientals i adoptar una veritable política energètica". Opina que si Obama és elegit "ens allunyarem dels excessos unilateralistes" perquè es tindran en compte les opinions dels diversos actors internacionals. Si l'elegit és McCain "no és tan unilateralista com Bush però veu les coses sense gaires matisos i sembla més decidit a recórrer a l'eina militar". En una recent entrevista publicada al setmanari francès "L'Express", diu que "els esdeveniments de Geòrgia demostren la importància capital d'un bon sistema de concertació internacional, d'una associació amb Europa i d'un diàleg millor amb la resta del món".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat