"Europa i el món del Congrés de Viena des del 1815 al 1945" i "Europa i el món desprès del 1945" són els dos primers llibres d'història creats per ser estudiats simultàniament als instituts de França i Alemanya. Una vintena de professors, la meitat alemanys i l'altre meitat francesos, són els autors d'aquest primer intent d'explicar la història per sobre de les ideologies nacionals o, com a mínim, amb una ideologia consensuada entre dues nacions. El primer llibre ha estat publicat fa un mes a França per edicions Nathan i a Alemanya per edicions Ernst Klett, i del segon ja se n'han venut uns 80.000 exemplars als dos estats europeus, que intenten trobar un relat històric comú, una visió europeista de la història, un punt de vista franco-alemany. Aquestes edicions estan finançades pels dos governs, han estat publicats en les dues llengües simultàniament i formen part dels programes d'estudis dels instituts de França i de 16 länder -estats federats- alemanys.
Aquesta primera història escrita conjuntament per alemanys i francesos té com a mèrit que relata una època, des del 1815 al 1945, en la qual França i Alemanya van enfrontar-se en tres guerres que van causar milions de morts. De les dificultats a les quals han hagut de fer front els autors per trobar un llenguatge comú explicatiu dels fets ens en dóna una idea, per exemple, que fins ara el que per uns eren "transferències de població", quan es conqueria un territori i es foragitava la seva població per repoblar-lo amb ciutadans nacionals, per altres era una "deportació". Tampoc ha estat fàcil explicar la línia Maginot o Napoleó, per posar altres exemples de capítols històrics força coneguts.
Fa tot just vint anys que el president d'Alemanya deia que pel seu poble la data de la rendició de l'Alemanya nazi no era un motiu de festa, mentre que altres pobles europeus ho celebren amb alegria. Fins fa poc la història assenyalava la culpabilitat col·lectiva del poble alemany pel nazisme i per l'Holocaust, però hi ha una altra història dels sofriments del poble alemany durant i després de la guerra, i la pregunta és: cal considerar-los víctimes o botxins? En el capítol de la intervenció nord-americana a Europa, pels alemanys els nord-americans són els alliberadors que en fer caure el mur de Berlín han permès la reunificació del seu poble, mentre que pels francesos són uns intervencionistes mal vistos en els afers d'Europa. El tema del socialisme real, pels historiadors alemanys va ser una utopia sanguinària mentre que per molts francesos va ser una utopia que en un cert període de temps va tenir la seva credibilitat.
Les discussions entre historiadors per crear un text comú han estat llargues i difícils. Cal recordar que l'historiador francès Marc Bloch, fundador de la prestigiosa Escola dels Annals, va lluitar a les trinxeres contra els alemanys a la Primera Guerra Mundial i va ser afusellat el 1944. Els autors han fet el que han pogut per solucionar tres grans diferències: la interpretació dels fets, les fonts historiogràfiques i la diferencia de mètode entre les diferents escoles existents, més científica la dels alemanys, sempre preocupats pel seu passat, i més escenogràfica la dels francesos.
Aquest primer intent de reconciliació entre pobles, històricament enfrontats, a traves del relat històric podria ser exportat a altres parts del món ja que el president del Senat del Japó té pensat fer reescriure la història comuna entre japonesos i coreans, enemics durant segles. Als Balcans l'OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa) té un projecte d'elaborar un llibre d'història escrit per professors serbis, croats i bosníacs musulmans. A Praga una comissió intenta posar d'acord a historiadors txecs, polonesos i alemanys, i a Kiev es parla d'una història binacional ruso-ucraïnesa. De moment, els historiadors francesos i alemanys preparen un tercer llibre per l'any vinent dedicat a l'època antiga i a la edat mitjana.
