El conegut estudiós de les religions Bernard Lewis ha publicat en dates recents un article en el qual parla de la “tercera onada” musulmana sobre el món occidental i els aliats que s’està trobant tant a la dreta com a l’esquerra i com fa front aquest món occidental al desafiament cultural a la democràcia que representa aquesta nova onada musulmana. Per una minoria fanàtica de musulmans la tercera onada de l’atac a Europa ja ha començat i està lligada al tema de la emigració.
En època llunyana, que un musulmà anés a viure, per lliure voluntat, a un país no musulmà era inconcebible i els juristes musulmans van arribar a plantejar-se si era lícit que un musulmà visqués o tan sols visités un país no musulmà i, si era lícit, en quines condicions.
Els partidaris que els musulmans poguessin anar a altres països no musulmans posaven com a condició que el musulmà mantingués la pràctica de la pròpia fe. Però no és el mateix concepte que el nostre de practicar la pròpia fe, ja que els musulmans tenen la xaria o llei musulmana que abasta un ampli camp de temes que en el món cristià medieval i en el nostre món actual postcristià considerem laics.
Un altre tema és el de l’assimilació, ja que Europa i Amèrica del nord han rebut milions d’immigrants, i els han integrat. I que passa amb els musulmans? Aquí hi ha una diferència entre la pràctica dels Estats Units i la d'Europa. Ser nordamericà implica, per un immigrat, una nova fidelitat política, mentre que per ser alemany o francès cal adoptar una nova identitat ètnica. En el primer cas és molt més fàcil i còmode la integració que en el segon.
La mateixa paraula religió pels musulmans engloba un seguit de temes com el matrimoni, el divorci, l'herència, que des de fa segles en el món cristià són considerats com a qüestions laiques. La distinció entre Estat i església, entre espiritual i temporal, entre laic i eclesiàstic és de matriu cristiana i no existeix en la història de l’Islam. Els musulmans fins fa poc temps no tenien ni paraules per expressar aquesta distinció. La reacció del món occidental davant aquesta situació ha estat el multiculturalisme i el que es denomina “trobada constructiva”, és a dir, trobem-nos, parlem i veiem què podem fer.
A aquesta política podem trobar-li antecedents força antics, com quan Saladí reconquerí Jerusalem i altres localitats de Palestina i va consentir que els mercaders europeus continuessin vivint i treballant a les ciutats portuàries. Va escriure una carta al califa de Bagdad per explicar-li el perquè de la seva decisió. Els mercaders eren útils perquè “ens venen armes per lluitar, en contra seva i a favor nostre”. No fa gaires anys van veure com un Papa demanava perdó al món musulmà per les Creuades, però hem de recordar que no van ser un acte d’agressió contra el pacífic món musulmà sinó una reacció als atacs àrabs, com la crida a la primera creuada del 846 desprès que una expedició àrab procedent de Sicília saqueges la basílica de Sant Pere, a Roma. Les Creuades van ser una imitació de la jihad o guerra santa dels musulmans, un intent de recuperar amb una guerra santa el que s’havia perdut en una altra guerra santa.
Avui dia els extremistes islàmics han estat capaços de trobar aliats a Europa, on les esquerres tenen un alt contingut d’antinordamericanisme i les dretes d’antijudaisme.
L’actual tercera onada musulmana sobre Europa té fervor i convicció, està convençuda de lluitar per una causa justa, està formada per musulmans lleials i disciplinats, disposa d'una forta capacitat d’expansió demogràfica que sumada a la forta emigració suposa canvis apreciables en el conjunt de la població i que en un futur pròxim podria portar als musulmans a ser majoritaris en algunes ciutats i, fins i tot, països europeus. El nostre avantatge és la llibertat i el saber.
En el passat la llibertat no era utilitzada en el món islàmic en el sentit polític, sols en el jurídic: la gent era lliure i no esclava. Per diferenciar entre un bon o un mal govern es parlava de justícia o injustícia. Un bon govern era un govern just. Avui dia la idea de llibertat, segons la interpretació occidental, s’està obrint camí i aquesta és la major esperança que podem tenir o l’única que tenim per poder sobreviure en aquesta batalla.
