Un exemple d'anar contra corrent és el llibre de recent aparició del president de la República Txeca i economista Vaclav Klaus, titulat "Planeta blau, no verd. Què està en perill, el clima o la llibertat?" (editat per l'Institut Bruno Leoni, 140 pàgines i 19 euros).
Per l'autor, per una part hi ha els bons, els qui lluiten per la llibertat i son científics raonables i, per l'altra, els ideòlegs disposats a inventar-se qualsevol cosa per tal d'obtenir diners, els neocomunistes convertits en ecologistes, els qui no toquen de peus a terra, en definitiva, els reaccionaris que volen transformar l'alarma sobre el canvi climàtic en una ocasió per instaurar al món una dictadura global, contrària al capitalisme i al lliure mercat. Aquesta podria ser una síntesi del pensament d'aquest euroescèptic que actualment presideix Txèquia.
Klaus, que aquest semestre presideix la Unió Europea, va ser un opositor a la dictadura comunista. Ara es partidari de l'escola liberal austríaca, seguidora de von Hayek, i el contingut del seu llibre és incendiari en atacar en tots els seus detalls la ideologia ecologista i en negar la suposada existència d'un canvi climàtic degut a la pol·lució creada pels humans. El llibre aporta estadístiques destinades a desmentir els catastrofistes que anuncien un desastre ambiental, que el planeta està en perill. Klaus afirma que no correm cap mena de perill donat que la temperatura mitjana global durant el segle XX ha augmentat 0,6 graus centígrads i no hi ha cap prova de que aquesta petita modificació sigui deguda a la pol·lució, ni a l'actuació humana que està modificant el planeta ni a l'augment rapidíssim de la població humana.
L'autor també desmenteix que anem cap a un exhauriment dels recursos naturals degut al seu consum intensiu, com en el cas del petroli, donat que la història demostra que la creativitat humana sempre troba una solució. Klaus fa seva la frase irònica d'un científic, Indur Goklany: "L'edat de pedra no va acabar-se perquè l'home es quedés sense pedres ni la del bronze perquè es quedes sense bronze". Perquè l'home va escollir una cosa nova i millor. Amb gràfics i estadístiques el president txec intenta demostrar que el desenvolupament redueix la contaminació del medi ambient i afirma que al futur, després de dos-cents anys, la humanitat segurament serà molt més rica que avui dia, tecnològicament molt més avançada i molt menys dependent del medi ambient. -No s'acaben els recursos naturals- Vaclav Klaus no creu que existeixi relació entre el desglaç dels gels, de les glaceres, d'arreu del món, perquè s'ha produït de manera periòdica en el passat.
Accepta com una evidència que estem en una fase d'escalfament del planeta però nega que existeixi una acceleració d'aquest procés. Desqualifica els científics polititzats que han portat al protocol de Kyoto que obliga a reduir la utilització d'energia per obtenir en el 2050 una baixada de temperatura de tan sols 0,05 graus centígrads. També qualifica de ridícules les teories sobre les energies netes alternatives i així mateix es planteja la pregunta de si l'escalfament del planeta i una pujada del nivell dels oceans no serien benèfics. Desapareixerien sota les aigües unes quantes illes però a canvi la immensa Sibèria es transformaria en terres cultivables i fèrtils. Pel president txec els ecologistes son enemics ja que tenen una "ideologia metafísica que rebutja veure el món, la natura i la humanitat tal com son en realitat".
Ataca els científics catastrofistes i assegura que els pitjors son els propagandistes polítics del desenvolupament limitat, del control centralitzat, els hereus de la fallida planificació socialista i el més nociu i perjudicial de tots és l'exvicepresident nord-americà i destacat ecologista Al Gore, autor de una pel·lícula documental que "desinforma", segons Klaus, per tal d'inculcar la por i la creença en el poble de que la ciència no és raonable. Les tesis de Klaus no son exclusives seves sinó que son compartides per l'excanceller britànic Nigel Lawson, pel científic Bjorn Lomborg, i pels quatre mil intel·lectuals que van signar (entre els quals 72 premis Nobel) la Crida de Heidelberg, l'anti-Kyoto. Aquest darrer afirma que "al contrari del que afirma el saber convencional, no existeix avui dia un consens científic general sobre la importància de l'escalfament degut a la pol·lució atmosfèrica". La conclusió del llibre i de l'autor és: "Què fer per millorar el món?. La millor resposta és: res".
