Ara que a Catalunya vivim temps de revolta (pacífica) a França fan memòria de la seva revolució del 68 amb la publicació de tres llibres sobre la mateixa temàtica. El record d'aquells esdeveniments encara perdura amb prou força com per a que l'actual president de dretes, Nicolass Sarkozy, durant la campanya electoral presidencial digués que ja es l'hora de "liquidar la herència del 68", responsable de mals diversos com la desgana per  treballar, la decadència de la vida escolar i la fi de la família, segons el seu criteri. Resulta curiós que Sarkozy parli de la família quan es pública i notòria la seva separació matrimonial i els seus problemes familiars. El fet es que quan falta poc per commemorar els 40 anys de la Revolució del 68 apareixen llibres i programes de televisió sobre el tema.   Un dels llibres en realitat és la reedició de "Les parets tenen la paraula", en el qual el periodista Julien Besançon va reproduir les inscripcions i eslògans escrits en les parets de les facultats, en el teatre de l'Odeon i en el carrer, per guardar la memòria de la espontaneïtat i creativitat d'aquells dies de revolta estudiantil i política. Quaranta anys desprès resulta encara sorprenent l'explosió d'expressivitat d'aquella primavera. Els estudiants de medicina van escriure a la paret de la seva facultat: "Els gaullistes tenen un cromosoma de mes?" mentre els de Ciències Polítiques reproduien a Saint Just: ""No es fa política innocentment". El  llibre recorda els eslògans cridats per desenes de milers de manifestants: "Tots som jueus alemanys", "Sigueu realistes, demaneu l'impossible", "Estimeu-vos els uns sobre els altres",...

El segon llibre és "No vaig nàixer en maig del 68", de Maurice Grimaud, que recull el seu carnet de notes donat que aleshores era el prefecte de policia encarregat de la impossible feina de mantenir l'ordre en aquells dies de lluita. L'ex-prefecte de policia de la capital francesa afirma que va fer tot el possible per evitar la escalada de violència entre els joves i les forces policials i explica les reunions celebrades al palau presidencial de l'Elisi i a la seu del primer ministre a Matignon. El president, Charles De Gaulle, creia viure una segona edició de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), el primer ministre Pompidou i el seu ministre de l'Interior li explicaven que no es podia evacuar per la força l'Odeon i la Sorbona dient-li que les forces policials estaven traumatitzades i el president, General De Gaulle, va contestar-lis que "cal fer el que cal amb la policia. Cal donar-los de veure (beguda alcohòlica)". El poder creia en un complot, es pensava que feia front a una revolució comunista. Des de l'Elisi es deia que Moscou havia donat llum verd per la presa de poder per part del Partit Comunista francès.

El tercer llibre, "La França al 1968", de Serge July i Jean-Louis Marzorati, es un àlbum de fotografies que evoca aquella època i en la introducció July, fundador i ex-director del diari "Liberation", afirma que "Maig del 68 haurà estat l'esdeveniment mes creatiu de la meva vida" i situa els fets en la perspectiva dels anys 60 en que a molts estats europeus i americans van produir-se revoltes i protestes estudiantils per un món millor, per trencar amb vells costums, per revolucionar la manera de viure de cada dia i el pensament dels ciutadans. Van ser un moviment internacional contra l'autoritarisme encapçalat per sectors joves i especialment universitaris que van provocar un seguit de canvis dins del món capitalista i dins la història de les nostres societats.