El sector intel·lectual que durant els últims anys ha elaborat les principals línies de pensament geopolític que s'han traduït en polítiques d'abast internacional, sobretot, per part dels Estats Units, és el dels neoconservadors. Ara, davant la nova conjuntura política nascuda de la fi de la presidència Bush i desprès de les darreres evolucions en el panorama internacional els neocons estan dividits. Una de les últimes idees, destinada a orientar la política internacional dels anys vinents, si el candidat guanyador a la Casa Blanca es el republicà McCain, és la de la "Lliga de les democràcies".
Doncs acaba de ser publicat un nou llibre de Robert Kagan, un dels principals pensadors neocon, titulat "El retorn de la història i la fi dels somnis", que ve a anullar les tesis del famós llibre de Francis Fukuyama "La fi de la història", publicat a principis dels anys 90. Aquesta obra va produir un impacte mundial en afirmar que la fi dels comunisme i la victòria occidental a la guerra freda suposaven la fi dels conflictes ideològics i que el capitalisme i la democràcia liberal eren l'únic sistema polític legítim. Kagan, autor de la contraposició entre Mart (Estats Units) i Venus (Europa), ho contradiu.
Han passat vint anys des de la fi de la guerra freda, escriu Kagan, i "el món ha tornat a la normalitat, ha retornat l'autoritarisme" del qual Rússia i la Xina en són alguns dels principals exponents. Occident continua creient en el somni de la seva democràcia però la realitat és que els règims autoritaris són forts, són repressius, practiquen el capitalisme i ha retornat la confrontació entre els estats liberals i els absolutistes, per tant, tornen a existir els conflictes ideològics i estratègics. Més enllà del debat ideològic hi ha una nova realitat política: el candidat republicà a la presidència dels Estats Units, John McCain, ha anunciat que si és elegit farà seva la doctrina Kagan.
Per Kagan el nou enfrontament entre liberalisme i absolutisme és més complex que l'existent entre modernització (Occident) i tradició (Islam) o que l'existent entre diverses potencies asiàtiques (Xina, Índia, Japó), pel domini sobre el continent asiàtic. Per això l'intellectual neocon proposa crear una "Lliga de les democràcies liberals" que sigui mes eficaç que la ONU. I aquesta seria la base de la política internacional de una eventual Administració McCain.
Les dictadures, afirma Kagan, exerceixen una fascinació durant molt de temps que ha fet que ideologies com el nazisme i el feixisme fossin copiades a diverses parts del món, com l'Amèrica Llatina, i els actual règims xinès i rus podrien ser model també per ser copiats a altres parts del planeta. La anàlisi de Kagan ha suscitat tota mena de reaccions i entre els demòcrates, l'exambaixador dels EUA a les Nacions Unides, Richard Holbrooke, l'ha definit com a "realista". En canvi, Fukuyama ha contestat dient que una vegada esvaït el somni de la democràcia universal els neocon van intentar establir un nou ordre mundial amb les armes i Kagan, desprès d'haver inspirat la política de l'Administració Bush, donant-se compte que ha fallat la doctrina de la guerra preventiva i de canvi de règims busca un nou instrument per assolir els mateixos objectius. Per aquesta raó configura el món agafant elements del segle XIX i de la guerra freda, ignorant que una de les principals causes de les actuals tensions internacionals és la política de l'Administració Bush i les seves provocacions com el desplegament de l'escut espacial, que l'ha enfrontat amb Rússia, o el conflicte de l'Iraq, que l'hi ha suposat l'enemistat del món islàmic.
Fukuyama replica: "L'absolutisme no és una ideologia ni una teocràcia, Rússia, la Xina i l'Iran són molt diferents entre sí. La meva tesi de que és en curs un procés quasi universal de modernització és vàlida. Rússia i la Xina, que intenten seguir-lo estan mancades de legitimitat i pateixen conflictes interns. La realitat és que avui dia es dibuixa un sistema multipolar unificat per la globalització del comerç i les idees". Aquesta, en el fons, escriu Ennio Caretto al Corriere della Sera, és una polèmica entre un neocon revisionista (Kagan) i un neocon penedit (Fukuyama). Kagan afirma que "no s'arribarà a una guerra però la competició entre estats democràtics i els autoritaris condicionarà el segle XXI".
Mentre Kagan és partidari de la força, dels EUA-Mart (Déu de la guerra), Fukuyama és partidari del "soft power" (poder tou, de convicció) i del diàleg amb els adversaris. De fet, avui dia Fukuyama es declara pròxim a les postures dels liberals. L'historiador anglès Tony Judt explica que "des del 1989 a avui dia els Estats Units han dut a terme més intervencions militars que en qualsevol altre període" mentre que Europa camina en sentit contrari. Però les tesis de Kagan no sols aixequen crítiques fora del seu país, dins dels Estats Units el desqualifiquen per bellicós i hi ha qui demana que la política exterior estigui a mans "d'un realista de veres com Kissinger, arquitecte de la distensió" (Michael Burleigh, a "Literary Review").Clar, que si el novembre vinent guanya McCain i segueix pensant com ara, malament rai.
