Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 2 de de març del 2010 | 14:08
Crònica · Ideologia i pensament polític

La direcció dels canvis als mitjans de comunicació

Els canvis al si dels mitjans de comunicació són radicals i globals. La radio va trigar trenta-vuit anys en assolir cinquanta milions d'oients. A la televisió li va costar tretze anys. Internet ha assolit els cinquanta milions

d'usuaris en tan sols quatre anys. I l'iPod en menys de tres anys. Vivim la més gran revolució, el canvi més radical a la història de la comunicació.


Al llibre publicat el passat mes de febrer, titulat L'última notizia. Dalla crisi degli imperi di carta al paradosso dell'era di vetro (editorial Rizzoli), de Massimo Gaggi, corresponsal del diari milanès Corriere della Sera a Nova York, i Marco Bardazzi, periodista del diari torinès La Stampa, s'explica els canvis esmentats i també es planteja la suposada fi del periodisme, la crisi de la televisió generalista i els perills de la web. La mutació que estem vivint de manera accelerada i globalitzada dels mitjans de comunicació la qualifiquen de convergència, que vol dir que el futur de la comunicació no passa per la vella teoria segons la qual a les societats actuals l'estructura mental de les persones i la cultura estan influenciades pel mitjà de comunicació hegemònic (l'eslògan de McLuhan era: El mitjà és el missatge).

Convergència és multiplicació, hibridació: un mitjà no està destinat a un únic tipus de prestació sinó que pot divulgar un seguit de serveis (radio, televisió, ebook, social network i altres formes interactives). De la mateixa manera que els mitjans de comunicació formen nous ambients socials, inclouen o exclouen, uneixen o divideixen, els canvis en aquest camp donen naixement a nous rituals, col·lectius i personals. Els autors intenten entendre com les persones s'adapten al nou marc ambiental comunicatiu donat que el ritme trepidant que els moderns mitjans de comunicació imposen obliga la nostra ment a adequar-se, ni que sigui de manera precària i provisional, a les continues novetats.

De Gutenberg als natius digitals
A les generacions Gutenberg, que porten centenars d'anys d'adaptació i formació, se'ls hi substitueix una nova generació, la digital native (natius digitals), és a dir, la joventut que ha crescut envoltada de tecnologies digitals i que tenen una escadussera relació amb llibres i diaris. Escriuen els autors: "De promig es continua dedicant una hora cada dia a informar-se, però respecte a fa deu anys, quan el temps es dividia entre diari i telenotícies, avui dia per a la seva informació molts recorren a Internet. I cada vegada més sovint a Facebook i Twitter, que s'han convertit, especialment pels joves, en portes d'accés a les noticies".

Internet ha generat un canvi cultural per la facilitat d'arribar a un gran nombre de fonts informatives i per la mateixa xarxa. Anteriorment, la transmissió del saber era vertical, estructurada de manera jeràrquica, segons una concepció piramidal. Actualment el web ha imposat la horitzontalitat dels nostres coneixements. Aquesta revolució de les comunicacions ha creat problemes molt seriosos a editors i periodistes. Després d'anys de predomini de la informació lliure, al web s'ha descobert que els enormes beneficis no anaven a parar als diaris sinó a altres subjectes fins aleshores desconeguts, com els motors de recerca tipus Google, portals, providers...

Amb la crisi de la publicitat la informació no pot continuar sent gratuïta i ara el gran problema és com fer pagar les notícies. Tom Curley, l'administrador delegat de l'AP (Associated Press) -la major agència informativa nord-americana-, diu: "Hem d'actuar de manera que els agregadors de noticies produïdes per altres i tots aquells que avui se n'aprofiten d'una mena de llibertat de plagi admetin que fan servir aquests continguts de manera abusiva i paguin aquests serveis".

Reinventar el periodista
Pels periodistes res és com abans. Ha aparegut el ciutadà periodista, el ciutadà que fent servir les modernes tecnologies es transforma en informador, que funciona en el cas de cròniques, incidents, tragèdies, però que perd els papers quan passa a l'estadi de la interpretació. Amb la xarxa, el periodista ha de reinventar les seves competències, entendre que la convergència implica l'ús simultani de diversos mitjans de comunicació. El llibre deixa clar que el futur serà multiplataforma i la informació no serà sempre gratuïta, que els blogs no substituiran a l'informador professional, que no tots els periodistes ciutadans són creïbles, que digital i paper han de treballar junts, en convergència, per explicar el que passa al món de manera diferent a com s'ha fet fins ara.  

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat