Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 25 de de febrer del 2011 | 15:34
Crònica · Euskal Herria

Especulen per embolicar la troca

Atenció perque ara toca parlar d’escissions. Fa setmanes que els bascos –i també els espanyols– gaudeixen d’un alto el foc permanent, general i verificable, però el missatge del gabinet Zapatero continua inalterable.

Mural d'ETA

Bilbo · La política antiterrorista no canviarà ni una coma, es manté la dispersió dels presos d’ETA i la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat presentaran al.legacions contra la legalització de Sortu. L’opció del govern del PSOE passa per obviar el gir polític que s’ha donat a l’esquerra abertzale i per incrementar sobre ella la pressió policial i judicial, descartant així les mesures de distensió.

Com les casualitats no existeixen –i a Euskadi menys que a cap altre lloc– s’ha de fer notar la “preocupació” que, en pocs dies, diferents representants polítics han expressat sobre la situació interna que es viu a ETA. Zapatero creu que en el futur sectors d’ETA mantindran un nivell de violència de baixa intensitat: “Podem viure amb sectors radicalitzats molt minoritaris; és una aproximació que fem el govern, amb els serveis policials i els partits”. Un d’aquests partits, el PNB, ha assumit aquesta tesi-consigna del PSOE. Iñigo Urkullu també s’ha dedicat a difondre-la: “Estic preocupat davant una possible escissió d’ETA perquè tot i haver declarat una treva, en el seu últim comunicat l’organització terrorista no ha traspassat a l’esquerra abertzale el protagonisme en l’exercici de la política”. Per si el missatge no ha quedat prou clar, el ministre de la presidència, Ramón Jauregi, insisteix: “L’entorn polític i humà d’ETA vol acabar amb la violència. No estic segur que els que estan amagats en quatre pisos a França ho tinguin tant clar. No descarto que es produeixin escissions. D’una escissió sorgiria, lògicament, una ETA-Autèntica, una ETA amb capacitat per tornar a matar”.

I quan l’argument del “perill d’escissió” ja ha fet forat, llavors arriba el vicepresident i ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i diu: “Em sembla que aquestes especulacions, que són legítimes, estan en el terreny de l’especulació i no entraré a valorar-les. Però sí que vull deixar clar que la política antiterrorista no ha canviat, continua sent la mateixa que fa una setmana, un mes o que fa un any”, i deixa obert el debat generat artificialment sobre suposades escissions. Això sí, Rubalcaba reconeix que l’actual treva “pot ser la definitiva”. I si pot ser la definitiva, si l’esquerra abertzale a través de Sortu ha rebutjat la violència d’ETA, per què el govern espanyol en comptes d’especular no impulsa mesures que consolidin l’aposta d’aquest sector polític per les víes pacífiques i democràtiques? Per què no facilita les coses als dirigents independentistes que han fet possible aquest gir estratègic sense precedents?

A l’esquerra abertzale no li interessen les escissions perquè l’afeblirien. I el PSOE tampoc hauria de jugar amb foc perque si es vol acabar definitivament amb la violència d’ETA no seria una bona notícia el sorgiment d’un grup escindit que decidís practicar la lluita armada pel seu compte i risc. Evitar que Sortu estigui present a les pròximes eleccions és un missatge que resta capacitat de maniobra a qui dins de l’esquerra abertzale s’ha desmarcat de les armes i ha optat només per les urnes. En canvi, això enforteix els sectors “militaristes”. És obvi que si el govern espanyol dinamita o no acompanya els moviments dels partidaris dels mètodes pacífics, provocarà l’increment de les tensions dins de Batasuna i d’ETA i estarà obrint la porta a futures escissions.

Des d’Euskal Herria, l’esciptor Alfonso Sastre, vinculat a l’esquerra abertzale, denuncia aquest joc perillós de l’Estat: “Existeix una provocació permanent perque ETA trenqui l’actual treva i cometi un atemptat. Això seria una bona notícia per a l’enemic. Per a ells no és una bona notícia que ETA hagi optat per la lluita política”. Al final han vist que s’han passat de frenada i ha hagut de sortir el conseller d’interior, Rodolfo Ares, per desmentir a Zapatero, Jauregi i Urkullu i posar fi a aquestes especulacions: “No vull generar cap alarma. En aquests moments no tenim cap dada que avali l’existència d’un risc d’escissió en ETA”. Si saben que no és cert, per què intoxiquen?



Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat