És el títol d'uns petits cartells que aquests dies han aparegut enganxats als carrers bascos, després de l'operació policial contra l'anomenat "Complex Biscaia". A través d'ells l'esquerra abertzale adverteix a Zapatero que està disposada a mantenir el pols amb l'Estat, a respondre a les detencions de militants d'ETA amb més atemptats.
Des que va fracassar el procés de pau, iniciat oficialment el març de 2006, l'intercanvi de cops entre ETA i el govern espanyol ha estat una constant. De fet, les dues parts han assumit aquest "si volen guerra, la tindran", i continuen instal·lades en aquesta espiral.
Si hem de fer cas de les sempre interessades filtracions del Ministeri de l'Interior espanyol, el grup desarticulat, que suposadament liderava Arkaitz Goikoetxea, tenia tots els fronts oberts amb una gran diversitat d'objectius: l'Ertzaintza, el jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Grande Marlaska, el senador del PP, Ramón Rabanera, un regidor socialista d'Eibar, Benjamín Atutxa, a qui ETA pretenia segrestar i matar seguint el mateix guió aplicat a Miguel Ángel Blanco el 1997, atacs contra interessos turístics a la Costa del Sol, etc. ETA s'ha quedat sense l'escamot més dinàmic i actiu dels últims mesos, ja no podrà fer realitat, almenys aquest grup, tots aquests suposats plans.
La paradoxa és que, sense dur-los a terme, ETA aconsegueix igualment trasbalsar les societats basca i espanyola, gràcies al ministeri de Rubalcaba, que ha fet públics els resultats dels interrogatoris als presumptes activistes detinguts. El govern del PSOE actua com a gran altaveu dels hipotètics futurs plans d'ETA, es penja les medalles del darrer cop policial i, alhora, ETA, malgrat les detencions d'activistes, aconsegueix collocar la seva "propaganda armada" sense necessitat de disparar un sol tret. Perquè aquesta guerra, com totes, també té la seva vessant psicològica. Zapatero ha de demostrar als bascos i als espanyols que està en un combat a mort contra el conjunt de l'esquerra abertzale perquè necessita guanyar les eleccions autonòmiques a Euskadi i també mantenir l'avantatge respecte el PP. El líder del PSOE ha recuperat un "pacte antiterrorista" no escrit amb el PP que passa per comprometre's a no dialogar amb ETA i per evitar que aquesta organització assoleixi mai els seus objectius polítics: independència i reunificació territorial d'Euskal Herria. La recepta que Zapatero va aplicar durant el procés de pau ja ha quedat en l'oblit, ha estat desterrat de la seva agenda allò de "la pau no ha de tenir un preu polític, però la política pot ajudar a aconseguir la pau." S'imposen les vies policials i les judicials -en els pròxims mesos illegalitzacions d'ANB i EHAK i també judici contra 40 dirigents de Batasuna, entre ells Arnaldo Otegi, acusats de pertànyer a organització terrorista-. Ara mateix les estratègies del PSOE i ETA passen pels mateixos vectors: aguantar, resistir i desgastar al contrari.
Tothom sap, inclòs el PP, que el conflicte basc acabarà en una taula de diàleg. La qüestió no és sols quan serà possible seure a parlar, sinó quin serà "l'estat de salut política" dels interlocutors quan ho facin. Els socialistes volen que ETA i l'independentisme basc arribin a aquesta futura negociació el més afeblits i assetjats possible. I el conjunt de l'esquerra abertzale pretén fer-ho demostrant a l'Estat, que malgrat tota la repressió desfermada contra les seves bases, ETA continua existint, el problema basc també i que segueix defensant les mateixes posicions polítiques per solucionar el problema: una autonomia de quatre territoris (Biscaia, Guipúscoa, Navarra i Àlaba) amb el dret d'autodeterminació reconegut i inclòs a la Constitució espanyola. Però abans d'arribar a aquest nou escenari negociador hem de sortir del túnel fosc on ens trobem i la llum al fons encara no es veu, ni tampoc s'intueix. Continuem immersos a la nòria del si vis pacem, para bellum. Si vols la pau, prepara't per a la guerra. Una màxima que Zapatero i ETA estan aplicant fil per randa, sense desviar-se ni un millímetre.
