Abans d'entrar en matèria convé deixar una qüestió clara: la famosa, polèmica i tan amanida consulta no se celebrarà. Algú pot pensar que el fracàs de la iniciativa serà interpretat per Juan José Ibarretxe com un fet molt negatiu. S'equivoca. El president basc ha presentat una consulta justament perquè no es faci realitat. Com acostuma a dir el líder del sindicat abertzale ELA, José Elorrieta, "a Euskadi no tot és el que sembla". Pot semblar absurd, però és cert, el Lehendakari sap que el seu projecte no té futur. Per què s'ha pres, doncs, tantes molèsties impulsant una consulta que no es desenvoluparà mai?
Per recuperar l'atenció mediàtica i la iniciativa política després del fallit procés de pau. El que realment importa no és que es pronunciïn els bascos a favor d'una sortida dialogada i del dret a decidir, el que interessa a Ibarretxe és retratar a qui impedeixi la celebració de la consulta. El Lehendakari, amb l'oposició de bona part de la direcció del PNB -inclòs el seu president Iñigo Urkullu-, presenta un full de ruta amb l'ànim que se'l tombin. Qui pot fer-ho? L'esquerra abertzale i el govern espanyol. Són els dos agents que tenen al seu abast fer descarrilar els plans d'Ibarretxe.
El grup del Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) al parlament de Vitòria decidirà el futur immediat de la consulta. El pròxim 27 de juny el ple de la cambra autonòmica debatrà el projecte de llei aprovat pel tripartit. PNB, Eusko Alkartasuna, Ezker Batua i Aralar, sumen 33 escons i votaran a favor. PSE i PP, també amb 33 escons, votaran en contra. L'empat només el pot desfer EHAK amb 9 parlamentaris.
Si el partit independentista diu no, s'ha acabat el full de ruta. En cas que el recolzi, obligarà a Zapatero a moure fitxa i a presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional que, de manera preventiva, suspendrà la convocatòria de la consulta prevista pel 25 d'octubre a l'espera d'una decisió en ferm que només pot ser desfavorable a la celebració. En tota aquesta història el Lehendakari només té un poder, decidir qui és el dolent de la pellícula. I ja ha fet l'aposta: el govern del PSOE.
Com? Amb les dues preguntes que ha escollit. Una a favor d'un final dialogat de la violència i l'altra a favor d'un acord entre els partits bascos basat en el dret a decidir. Dues qüestions que, tant en la forma com en el fons, poden ser assumides amb tranquillitat per l'esquerra abertzale. És previsible, per tant, el suport d'EHAK al projecte d'Ibarretxe, però de moment el partit independentista manté la incògnita i no revela quina serà la seva decisió final. Amb tot, es pot donar una altra circumstància. L'esquerra abertzale ha avançat que actuarà amb responsabilitat i, si bé és cert que mai ha impedit cap iniciativa a favor del dret d'autodeterminació o per finiquitar l'actual Estatut de Gernika, també pot fer un altre càlcul: què li pot fer més mal al PNB? Si pren la decisió sota aquesta pregunta, EHAK apostarà per rebutjar la consulta, perquè això obligaria el PNB a convocar eleccions anticipades abans del que té previst. Els comicis autonòmics s'haurien de celebrar l'abril de l'any que ve, però els penebistes aspiren a guanyar temps i prefereixen convocar-los pel mes de febrer, d'aquí nou mesos. Tal i com estan les coses, l'esquerra abertzale pot justificar tant un sí crític com un no radical a la consulta i quedar igualment bé davant les seves bases. Si finalment és la part espanyola -Zapatero vía Constitucional- la que frena el pla, com desitja Ibarretxe, el PNB ja tindrà la campanya electoral feta a mida: acusarà als socialistes d'haver impedit que el poble basc decideixi el seu futur. Quedarà també al descobert que la intenció última d'Ibarretxe llençant la proposta de consulta era purament electoral, perquè el PNB segueixi gestionant el govern basc i resisteixi l'ofensiva del PSE, amb un Patxi López que amenaça l'hegemonia política i els interessos econòmics de la formació d'Iñigo Urkullu. L'autèntica consulta d'Ibarretxe són les eleccions autonòmiques, i aquestes no serveixen per resoldre el conflicte basc.
